Resultats de la cerca
Es mostren 1156 resultats
Pont d’Espot
Art romànic
Situació Aquest pont, conegut també com el pont de la Capella, es troba a la part alta de la població, sobre el Riu Escrita ECSA - J Bolòs Pont anomenat de la Capella, situat a la part alta del poble, sobre el Riu Escrita Permetia d’unir els dos nuclis de població d’Espot Solau i Espot Obago Mapa 33-9181 Situació 31TCH429159 En entrar a la població d’Espot, cal passar el pont modern i seguir amunt Resta a mà dreta, al costat de la carretera Pont És un pont d’un sol ull, amb un arc de mig punt Té una longitud total de 18, 4 m, repartits entre els dos vessants el de la riba esquerra és una mica…
Mama supernumerària
Patologia humana
Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…
Les cistàcies
Constitueixen una família més aviat petita 8 gèneres i 150 espècies, però de gran importància als països que voregen la Mediterrània, ja que és en aquestes terres, predominantment seques i assolellades, on tenen el principal centre de variació Per aquest motiu la proporció de cistàcies respecte del total d’espècies de la flora d’un territori qualsevol s’ha utilitzat, de vegades, com a indicador de la mediterraneïtat de la zona Majoritàriament, les cistàcies són arbusts no gaire alts o petites mates de fulles simples, generalment oposades, amb estipules o sense Les flors, que són…
Les papaveràcies
Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…
Sant Benet de Casamitjana (Borredà)
Art romànic
Situació Façana de ponent d’una església que presenta molts interrogants sobre la seva autenticitat romànica R Viladés L’església de Sant Benet de Vilaplana, dita ara de Casamitjana, es troba vora el mas d’aquest nom, vers la part de migjorn de Borredà i al nord-oest de la riera de Merlès, de la qual és un bon xic apartada El seu entorn és ple d’alzines i pins, bé que l’església és avui al costat d’un camp sense conrear Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 17,2 — y 62,7 31 TDG 172627 Per anar-hi cal…
Santa Maria de Cosprons (Portvendres)
Art romànic
Situació Costat nord-est d’aquesta església, amb l’absis, la part més genuïna de l’edificació romànica ECSA - E Carreras L’església de Santa Maria és situada al llogaret de Cosprons, a l’interior de la vall homònima, al sud de Portvendres i al peu del puig de Madaloc Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 30’ 7, 29” N - Long 3° 6’ 31, 2” E Per arribar-hi, cal agafar la carretera N-114 que mena a Cervera i, fets uns quants quilòmetres, cal desviar-se per un trencall a mà dreta que porta directament a Cosprons, on hi ha l’església PP Història El poble de Cosprons és esmentat des del segle XII “ honor…
Les lentibulariàcies
Lentibulariàcies 1 Pinguicula grandiflora a aspecte de la planta, amb la roseta basal de fulles enganxoses i els peduncles florals llargs i nus, amb una sola flor al capdamunt x 0,5 b detall d’una flor vista per la cara inferior, amb el calze, la corolla bilabiada i un esperó llarg i dret x 1, 2 Utricularia vulgaris a aspecte de la planta amb les flors grosses, bilabiades i les fulles molt ramificades algunes de les quals estan transformades en vesícules per a capturar petits animals x 0,5 b detall de les fulles i de les vesícules x 5 Eugeni Sierra Distribuïdes per tot el món,…
foneria

foneria Fosa en el forn elèctric del material a emmotllar
© Fototeca.cat
Tecnologia
Indústria o establiment on hom realitza la fosa de metalls i aliatges i en fa la colada dins de motlles de forma adequada.
Una foneria comporta una sèrie de seccions que realitzen les següents operacions el modelatge , que consisteix a produir els models, generalment de fusta, poliestirè o plàstic i l’utillatge necessari per a l’emmotllament caixa de mascles, rasquetes, etc l' emmotllament , que consisteix a preparar els motlles per a la colada, que poden ésser d’arena de foneria emmotllament en arena o de metall emmotllament en conquilla la fosa , que permet de fer passar els metalls a l’estat líquid i realitzar aliatges amb les barreges necessàries la colada , en la qual hom vessa el metall o l’aliatge líquids…
pluja

Pluja
© C.I.C.-Moià
Meteorologia
Precipitació en forma de gotes d’aigua que cauen dels núvols.
En el procés de formació de la pluja, que és molt complex, resulta essencialment indispensable la presència de nuclis de condensació i que la temperatura sigui inferior al punt de rosada, per tal que les minúscules gotes que formen un núvol s’agrupin en gotes de pluja El diàmetre de les gotes de pluja és molt variable, comprès generalment entre 0,5 i 1,5 mm, i depèn de la velocitat dels corrents ascendents que tenen lloc a l’interior dels núvols o a les capes atmosfèriques de sota d’ells Quan les gotes tenen un diàmetre menor de 0,5 mm i són nombroses, la precipitació és anomenada plovisqueig…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina