Resultats de la cerca
Es mostren 302 resultats
rubials
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles oposades, freqüentment simples, de flors hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, tetràmeres o pentàmeres, d’ovari ínfer, generalment agrupades en inflorescències cimoses, i de fruits de diversa mena.
Les principals famílies que comprèn són les de les caprifoliàcies, de les dipsacàcies, de les rubiàcies i de les valerianàcies
magnoliàcies
Botànica
Família de magnolials constituïda per arbres i arbusts de fulles simples, alternes i generalment enteres, de flors terminals, solitàries, hermafrodites, acícliques, amb peces periàntiques sovint nombroses i amb gineceu súper, i de fruits en plurifol·licle o en plurinúcula.
Consta d’unes 100 espècies, naturals d’Àsia, Insulíndia i Amèrica, de les quals cal esmentar la badiana Illicium verum , la magnòlia Magnolia sp i el tuliper Liriodendron sp
ranunculàcies
Botànica
Família de ranals constituïda per plantes generalment herbàcies i perennes, de fulles alternes, sense estípules, sovint dividides, de flors acolorides, hermafrodites, generalment actinomorfes, poliandres i de gineceu súper apocàrpic, i de fruits en fol·licle, en núcula o en baia.
Consta d’unes 1 500 espècies, pròpies quasi exclusivament de l’hemisferi nord Ranunculàcies més destacades Aconitum sp acònit Aconitum anthora herba tora , tora Aconitum lycoctonum escanyallops , matallops Aconitum napellus matallops , acònit, escanyallops, herba tora, tora Actaea spicata herba de Sant Cristòfol Adonis aestivalis ull de perdiu Adonis annua ull d’àngel Anemone alpina anemone alpina, viola blanca Anemone coronaria anemone coronària, castanyola Anemone hepatica herba fetgera , fetgera, viola de galàpet, viola de llop, viola de pastor Anemone japonica …
juncàcies
Botànica
Família de ciperals constituïda per plantes herbàcies generalment perennes de fulles llargues i estretes, cilíndriques, acanalades o graminoides, a vegades reduïdes a esquames, i de flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i amb un periant de sis divisions verdoses o brunes.
Comprèn unes 325 espècies, pròpies de les zones temperades i fredes
cardassa
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals, de la família de les compostes, de fulles sinuades o pinnatífides i flors tubulars, hermafrodites, de color purpuri, rosa o blanc, disposades en capítols grans, terminals, solitaris, amb un involucre de bràctees espinoses coriàcies.
Comprèn unes 20 espècies nitròfiles mediterrànies, continentals o muntanyenques, algunes de les quals atenyen grans dimensions fins a 2-2,5 m, com ara O nervosum i O corymbosum , freqüents a les regions estèpiques de la depressió de l’Ebre
Les arecàcies
Aquesta família representa un grup natural i força homogeni de plantes molt antigues i un dels més rics dins de les monocotiledònies Comprèn uns 120 gèneres amb unes 2800 espècies, 300 de les quals corresponen al gènere Calamus El nucli de la família és tropical i, secundàriament, subtropical A Europa hi ha una sola espècie autòctona, el margalló Chamaerops humilis Totes les altres palmeres que podem trobar al nostre territori han estat introduïdes per l’home Als tròpics, on són abundantíssimes, ocupen tota mena de biòtops, des de la selva plujosa fins al desert és notable la relativa…
Els lofoforats i afins
El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…
tamarinde
Alimentació
Botànica
Agronomia
Arbre robust, de la família de les cesalpiniàcies, fins de 24 m d’alçària, de fulles pinnatisectes i penjants; de flors d’un groc pàl·lid, amb esquitxos vermells, sigomorfes, hermafrodites, amb quatre sèpals i tres pètals, i de fruits lleguminosos.
Els llegums, plens d’una polpa acídula comestible, són molt apreciats com a fruita Oriünd de l’Àfrica tropical, és plantat a dojo a les regions càlides com a arbre fruiter, ornamental i d’ombra La polpa del fruit és agredolça i hom sol consumir-la parcialment dessecada la seva composició per 100 grams és de 71,8 g d’hidrats de carboni, 22,6 g d’aigua, 3,1 g de proteïnes, 3,0 g de fibra i 2,1 g d’elements minerals Té vitamines, i el seu valor energètic és elevat 272 quilocalories per 100 g És emprat en medicina popular com a laxant
piperàcies
Botànica
Família de piperals integrada per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples enteres, generalment alternes i amb estípules, de flors hermafrodites o unisexuals, d’ovari súper i unilocular, disposades en espigues o en cimes denses, i de fruits en baia.
Comprèn unes 1300 espècies, pròpies de les regions tropicals, entre les quals destaquen el bètel Piper betel , la cubeba Piper cubeba i el pebrer Piper nigrum
potamogèton
Botànica
Gènere d’herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.
Comprèn prop de 100 espècies dulciaqüícoles, algunes de les quals són cosmopolites