Resultats de la cerca
Es mostren 1476 resultats
Mare de Déu del Roser de Castissent, abans Sant Pere (Tremp)
Art romànic
Situació Edifici molt simple de nau i absis amb el sostre cobert d’embigat ECSA - J A Adell L’església del mas Pere, dedicada originàriament a sant Pere, és situada en un turó, a llevant del conjunt d’edificis del mas Pere, possiblement un antic vilar Mapa 32-12289 Situació 31TCG131675 Per a anar-hi cal agafar una pista de 3 km en molt mal estat, només apta per a vehicles tot terreny, que arrenca de la pista que de Pont de Montanyana porta a Castissent, just abans del pont sobre el barranc JAA Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, manquen dades històriques sobre aquesta església A…
Sant Salvador de Montsec o del Bosc (Llimiana)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’absis, en què destaca la seva base, que forma una plataforma rectangular, la qual pot ser el vestigi d’un primitiu absis rectangular atribuïble al segle X Arxiu Gavín El santuari de Sant Salvador del Bosc, conegut popularment com el Sant del Bosc, és situat en un repeu del vessant nord del Montsec, dominant la vall de Barcedana, des d’on surt el camí que hi mena, anomenat de les Cent Corbes JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG291556 Història Malauradament no ens han pervingut notícies documentals d’aquesta ermita fins l’any 1758, en què consta com a capella de la…
Sant Fruitós d’Aransís (Gavet de la Conca)
Art romànic
Situació La capella de Sant Fruitós es troba isolada, entre camps d’ametllers, a 200 m de la carretera que porta a Aransís, cap a ponent, uns 500 m abans d’arribar al poble JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG305619 Història Les úniques notícies que, ara per ara, tenim d’aquesta església, són aportades per la visita pastoral del 1758 i el Pla Parroquial del 1904 En ambdues relacions, Sant Fruitós consta com una capella de la parròquia d’Aransís MLIC Església És un edifici molt senzill, d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular…
qúestió sinòptica
Bíblia
Qüestió plantejada per la moderna crítica històrica (G.E. Lessing plantejà per primera vegada, el 1778, la hipòtesi d’un evangeli primitiu) per donar una explicació de les coincidències i divergències entre els Evangelis sinòptics.
Ha rebut respostes diverses, sia cercant el primer evangeli en una forma arcaica de Mateu possiblement en arameu, sia fent de Marc la font principal de Mateu i Lluc, sia cercant els contactes literaris d’aquests tres evangelis en les mateixes fonts o en els documents que en precediren la redacció final, com els apotegemes i els lògia de Jesús lógion o les colleccions de materials discursos, narracions sobre la infància, la passió i la ressurrecció, etc de la tradició relativa a Jesús
marcador somàtic
Medicina
Mecanisme que, segons la hipòtesi d’aquest nom formulada pel neurocientífic portuguès establert als Estats Units António Damásio, provoca certs canvis corporals davant de certs estats emocionals que poden influir en la presa de decisions.
Segons Damásio, aquests marcadors somàtics poden proporcionar senyals inconscients que faciliten a l’individu la presa de decisions A nivell neurobiològic això demostra la connexió entre l’escorça prefrontal, regió clau en la presa de decisions, i l’amígdala i altres components del sistema límbic que processen els senyals sensorials
Historia y Fuente Oral
Historiografia catalana
Revista semestral del seminari d’història oral del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Municipal d’Història, apareguda l’any 1989 sota la direcció de la professora Mercè Vilanova.
Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
embaràs

Alçària del fons uterí en les diverses fases de l’embaràs
© Fototeca.cat
Període comprès des de la fecundació de l’òvul fins al part.
La duració mitjana és de 40 setmanes, amb una doble desviació típica de ± 2 setmanes, comptades a partir del primer dia de la darrera menstruació L’embaràs produeix un aplec de modificacions anatòmiques i funcionals, les quals afecten tot l’organisme matern i representen la resposta fisiològica a les exigències hemodinàmiques, endocrines i metabòliques del fetus Aquests canvis desapareixen després del part, alguns d’una forma ràpida i els restants gradualment, durant el puerperi Objectivament la dona prenyada presenta un bon aspecte general, una actitud esvelta, la marxa oscillant el darrer…
teoria de la decisió estadística
Matemàtiques
Teoria matemàtica consistent en una aproximació unificadora a l’estadística matemàtica, basada en el concepte de joc d’estratègia, introduït per John von Neumann el 1928, que inclou l’estimació puntual i per intervals, com també la teoria dels contrasts d’hipòtesis.
La inicià el treball d’Abraham Wald Statistical Decisions Functions 1949 En la teoria de la decisió hom empra mostres aleatòries per tal de prendre decisions enfront d’incerteses respecte a diverses accions, entre les quals n'hi ha que poden ésser considerades millors que les restants Per exemple, en el cas d’un contrast paramètric d’hipòtesis, hom farà servir una mostra del collectiu, n'observarà una realització i, en vista de la valor presa per la funció de decisió, acceptarà o rebutjarà la hipòtesi En la teoria de la decisió, doncs, hom considera d’una banda un sistema probabilitzat o…
Alexander von Humboldt: un romàntic paradoxal
El romanticisme de Humboldt ha estat vehiculat paradoxalment per un racionalisme profund Certament, en la natura, tractarà sempre de considerar “el tot penetrat d’un alè de vida”, però per fer-ho, a diferència de Goethe, no refusarà l’anàlisi per reduccionista sinó que hi recorrerà sovint El segon dels passatges reproduïts no pot passar desapercebut per a tot aquell que s’interessi per l’encaix dels humans a la biosfera cal remarcar que Humboldt té per verificable la hipòtesi, llavors controvertida, del monogenisme de l’espècie humana, mitjançant una ‘geografia dels humans’ de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina