Resultats de la cerca
Es mostren 1405 resultats
resposta freqüencial
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema lineal i estable, estudi i representació de la dependència freqüencial de l’amplificació respecte al guany i el desfasament.
Caracteritza la selectivitat del sistema respecte de la freqüència filtre Permet determinar l’espectre del senyal de sortida multiplicant i sumant respectivament l’amplificació i el desfasament per l’amplitud i a la fase de cadascun dels components de l’espectre del senyal d’entrada També és d’utilitat per a la identificació dels sistemes Es defineixen les següents magnituds freqüència de ressonància ω ρ , freqüència a la qual l’amplificació és màxima màxim de ressonància M p w , amplificació a la freqüència de ressonància banda passant BW, interval de freqüències per les quals l…
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els sistemes estables aquesta part…
Mars Science Laboratory

Recreació del vehicle Curiosity dipositat per la Mars Science Laboratory a Mart
© NASA
Astronomia
Missió de la NASA destinada a l’exploració, mitjançant el vehicle tot terreny anomenat Curiosity, del planeta Mart.
Fou llançada el 26 de novembre de 2011 i arribà a Mart el 6 d’agost de 2012 La missió té per objectiu la detecció i la identificació de compostos orgànics de carboni per a determinar si Mart reuní en algun moment de la seva història les condicions per a acollir vida microbiana, a més de recopilar informació sobre l’evolució geològica i atmosfèrica del planeta, i també determinar la distribució dels cicles de l’aigua i de diòxid de carboni en forma sòlida, líquida o gasosa El punt d’aterratge seleccionat, des d’on hom ha dut a terme les prospeccions, és el cràter Gale, a l'…
Logos
Terme, adoptat de la filosofia grega del logos, amb què el quart evangeli designa la Paraula creadora i, per tal com és encarnada en l’home Jesús, la preexistència del Crist.
L’encarnació és, tanmateix, un element nou, estrany al pensament grec Quant a la connotació creadora, no solament ordenadora o de principi vital de l’univers, cal dir que arrenca de la identificació biblicohellenista entre el logos i la Saviesa divina Sav 9, 15, en connexió amb Gen 1, 3 La doctrina del Logos fou desenvolupada, a partir de l’evangeli de Joan Jn 1, 1 i 14 1 Jn 1, 1, pels apologistes cristians del s II, principalment Justí i Teòfil d’Antioquia Aquest darrer introduí la distinció de caire estoic entre el Logos diví interioritzat endiàthetos i el Logos proferit…
Fortalesa de Vilanova del Camí
Art romànic
Aquesta fortificació es trobava inclosa dins el terme del castell de Claramunt La identificació de la domus de Vilanova és problemàtica ja que es pot confondre amb la domus de Vilanova d’Espoia La primera notícia segura és de l’any 1206 data en què Pere de Claramunt encomanà a Guillem de Montbui la seva domum cum fortitudine situada al costat de Vilanova del Camí Els Cardona degueren posseir també importants drets al lloc L’any 1224 el vescomte Ramon Folc IV encomanà la fortalesa a Guillem de Montbui per tal que la defensés contra Guillem de Claramunt i els seus, i pogués servir…
Domus Aurea

Sala octagonal de la Domus Aurea
Andy Montgomery (CC BY-SA 2.0)
Palau
Palau bastit a Roma pels arquitectes Sever i Cèler per ordre de l’emperador Neró, després de l’incendi de la ciutat (64 dC).
Prengué el nom ‘casa daurada’ dels revestiments d’or dels sostres, on, a més, s’hi afegiren pedres semiprecioses, plaques d’ivori i pintures de gran sumptuositat Era compost per edificis i jardins, llacs artificials i boscs fins a cobrir una extensió de més de 200 ha, entre els turons de l’Esquilí i el Palatí A l’entrada hi havia una estàtua gegantina de l’emperador A la mort de Neró, els seus successors abandonaren el palau o en destruïren parts per a edificar-hi altres construccions els emperadors Vespasià i Titus hi aixecaren el Colosseu i Trajà hi bastí les seves termes al damunt…
Sant Julià dels Torrents (Lladurs)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell de Lladurs, fou molt aviat església parroquial, funció que en l’actualitat no conserva S’ha intentat identificar la parròquia de la Vall Infernal “ Valle Infernale ”, que apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del principi de l’XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, amb l’església de Sant Julià dels Torrents No obstant això, no sembla que aquesta identificació sigui correcta, ja que l’església dels Torrents és massa lluny de la Vall Infernal, que tampoc no ha estat identificada plenament, però…
Sant Martí de Mont-ros (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Les ruïnes de la capella de Sant Martí són situades a la costa del turó on hi havia el petit llogaret de Mont-ros, ara deshabitat i enrunat, al nord de Sant Ramon de Portell Són properes a la casa de Mont-ros i es troben pràcticament colgades de terra i vegetació, fet que en fa molt difícil la identificació dels elements El lloc de Mont-ros és documentat des del 1079, bé que de l’església no es tenen referències històriques Les ruïnes de l’església permeten endevinar la seva estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular No es conserven altres…
La Torribera (Santa Coloma de Gramenet)
Art romànic
Hom ha identificat aquesta torre com l’antic Mas Carcereny construït vers el segle XI, encara que les referències documentals no permeten assegurar aquesta identificació d’una manera certa Sabem, però, que el 1238 Ponç Tintorer i la seva esposa Dolça fan un establiment a favor de Guilleuma Carcerenya i Guillem Franc d’un mas situat a Santa Coloma, al lloc anomenat de Carcerenya Posteriorment en foren els propietaris els Ribera Després passà als Descoll, els quals la tingueren des del 1450 fins l’any 1528 Més tard fou traspassada a la família Mitjavila, que la posseïen al 1724…
Fragment de sarcòfag de Reus (?) a Vic
Fragment de sarcòfag que es creu procedent de Reus, i que ara es conserva al Museu Episcopal de Vic Institut Amatller d’Art Hispànic Aquesta peça, sembla que procedent de Reus, ja es documenta el 1962 al Museu Episcopal de Vic núm d’inv 5373 Fa 61,5 cm màx exterior × 49,5 cm màx interior És de marbre blanc i caldria datar-la vers els anys 305-315 Es tracta de l’extrem dret d’un sarcòfag tipus lenos o de banyera Conté la representació d’un personatge barbat que vesteix pallium i porta un rotlle a les mans Mira cap a l’esquerra, amb un parapetasma al darrere La seva identificació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina