Resultats de la cerca

Emigrà a Itàlia el 1767 És autor del poema heroic De Deo Deoque Homine 1769, reeditat i traduït diverses vegades, i d’altres poemes de tema americà

Representa la continuació de l/antic Secretariat de l’Escola Cristiana de Catalunya, que funcionava des del 1974 El 2005 aglutinava 434 escoles –amb 260 000 alumnes–, que representen més de la meitat de l’alumnat d’educació infantil, primària i secundària dbescoles privades, concertades o no, de Catalunya Des del 1979 fins al 2005 ha organitzat 6 congressos i moltes activitats, i també té publicacions destinades a la formació del professorat i del personal directiu El salesià Francesc Riu en fou el primer secretari general, càrrec que des del 2005 ocupa el jesuïta Enric Puig i Jofra

Jesuïta 1571, fou enviat a Goa, on fou ordenat de sacerdot 1578, i més tard 1582 a Macau Amb Ruggeri estudià el xinès i penetrà fins a Pequín 1601 Amb hàbit de bonze, es presentà com a savi i introduí a la Xina, al costat de la cultura científica occidental matemàtiques, atles geogràfics, astronomia, etc, llibres de filosofia i de teologia, inaugurant una forma de cristianisme adaptat a la cultura xinesa qüestió dels ritus xinesos i malabars Les seves obres —veritable monografia sobre la Xina del segle XVI—, amb el títol Fonti Ricciane , han estat aplegades

Sacerdot jesuïta, el 1849 fou nomenat director de l’observatori astronòmic del collegi romà Fou el primer a analitzar amb un espectroscopi la llum dels estels Elaborà un catàleg 1863-68 que conté les característiques espectrals de 538 estels A més, classificà tots els estels en quatre tipus distints, classificació que ha estat la base per a les modernes classificacions espectrals Es dedicà també als estudis solars i de la cromosfera Cal assenyalar que en les seves descripcions de Mart ja fa esment, per primer cop, abans que ho fes Schiaparelli, d’unes formacions rectilínies, que anomenà canals

Després d’estudiar filosofia i teologia al seminari de Mallorca, el 1889 ingressà a la Companyia de Jesús, i fou ordenat de sacerdot a Tortosa el 1899 El 1905 fou destinat a la residència de Monti-sion Palma, Mallorca, on dirigí la congregació mariana de seglars catòlics, fundada el 1879 Pel maig del 1907 fundà el Patronat Obrer per a nens, inspirat en les idees del jesuïta valencià Antoni Vicent El 1913 hi afegí un sindicat d’oficis diversos, que s’anà ampliant aviat amb altres sindicats, els quals el 1916 passaren a formar part de la Federació Catòlica Obrera

Jesuïta 1921 i sacerdot 1936, es doctorà en història a Madrid el 1944 fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma 1947-54 i 1957-64, rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès 1954-57 i director 1947-54 i 1957-64 de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on publicà Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola 1943-65 i l’edició crítica dels Exercitia en collaboració amb JCalveras 1969 Fou autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja 1964

Jesuïta des del 1747 Ensenyà humanitats a Cervera en 1753-54, i l’any següent passà a Córdoba de Tucumán Missioner dels guaranís al Paraguai 1760-63, implantà l’humanisme cerverí a Córdoba 1763-67 Escriví la crònica de l’exili a Itàlia Annus patiens , 1875-76 Residí sempre a Faenza, on publicà el poema en hexàmetres De invento novo orbe 1777, De vita et moribus sex sacerdotum paraguaycorum 1791 i De vita XIII sacerdotum paraguaycorum 1793, pòstum, amb una biografia de l’autor pel seu germà Ignasi, i un curiós Comentarius de administratione guaranitica ad republicam Platonis , que en…

Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi de Nobles de…

Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe…

Fill d’hisendats, el 1761 ingressà al seminari jesuïta de San Bernardo del Cusco, on s’ordenà Arran del decret d’expulsió de Carles III dels jesuïtes del Perú setembre de 1767, es traslladà a Itàlia i, en assabentar-se de la rebellió de Tupac Amaru  1780 es convertí en un decidit partidari de la independència de les colònies americanes Cercà suport per a aquesta causa a la Gran Bretanya i a França, on, vers el 1791 redactà la Carta a los Españoles Americanos , publicada en francès el 1799 i en castellà el 1808, primer document obertament independentista de les colònies americanes de la Corona…