Resultats de la cerca
Es mostren 8318 resultats
Vicente Fox Quesada
Política
Polític mexicà.
Estudià administració d’empreses a la Universidad Iberoamericana de Mèxic DF, i a Harvard Contractat per l’empresa Coca-Cola, de la qual fou director per a Mèxic i l’Amèrica Central 1975-79, posteriorment creà una empresa en el sector agropecuari El 1988 s’afilià al Partido de Acción Nacional PAN, pel qual fou diputat federal fins el 1991 i, el 1995, governador de Guanajuato, estat on impulsà el desenvolupament econòmic El 2000, com a candidat de la coalició Alianza por el Cambio que incloïa el PAN i els ecologistes, guanyà les eleccions presidencials i posà fi a 71 anys de govern del Partido…
Joaquín Navarro-Valls
Política
Periodista i diplomàtic castellà.
Doctorat en medicina 1961 i llicenciat en periodisme 1968, s’inclinà per l’exercici d’aquesta darrera professió Membre de l’ Opus Dei des del 1956, els anys seixanta en fou cap a Barcelona, i del 1974 al 1977 delegat de comunicació de l’organització a Roma, on fou també corresponsal del diari ABC al Vaticà, i nomenat 1983 president de l’Associació de la Premsa Estrangera a Itàlia El 1984 fou cridat pel Vaticà per modernitzar-ne la política informativa Passà a encarregar-se de la direcció de la Sala de Premsa de la Santa Seu, càrrec homologable al de portaveu d’estat i que ocupà fins al…
Evarist Ullastres i Sala

Evarist Ullastres i Sala
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i mestre.
Alumne del collegi de Sant Antoni de Barcelona, en acabar la secundària ingressà a l’Escola Pia i començà el noviciat a Moià el 14 de juliol de 1912 Professà allí mateix el 17 d’agost de 1913 Inicià la carrera eclesiàstica amb la filosofia a Iratxe Navarra i l’acabà amb la teologia a Alella, casa que acabava de fundar-se 1916 Fou ordenat de sacerdot el 24 de desembre de 1919 Començà a exercir el ministeri de l’ensenyament a Terrassa 1918-1919, passà a Barcelona, a Balmes 1919-1920 i a Sarrià però amb motiu de la guerra d’Àfrica fou mobilitzat com a capellà castrense durant dos…
Miquel Picanyol
Cristianisme
Religiós escolapi, cal·lígraf i formador, de nom Joan Picanyol.
Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…
Antoni Batlle i Mestre
Educació
Esport general
Cristianisme
Pedagog i dirigent escolta.
Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…
,
Francisco Zea y Bermúdez
Història
Política
Diplomàtic i polític andalús.
Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les institucions tot…
Manuel Chaves González

Manuel Chaves González
© ONCE Andalucía
Política
Polític andalús.
Militant del PSOE i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán quan José Luis Rodríguez Zapatero el nomenà vicepresident tercer al…
Gyula Horn
Història
Política
Polític hongarès.
Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós Németh Des d’…
Šamil Basajev
Política
Guerriller txetxè.
Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la creació d’un…
Genís Guardiola
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina