Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Signà el tractat de Veliki-Luki juliol del 1812, en el qual el tsar reconeixia la legitimitat de les corts de Cadis, i el que incorporava Espanya a la Santa Aliança maig del 1816 De Rússia passà com a ambaixador a Constantinoble 1820-23 i a Londres Fou secretari d’estat 1824-25, i ambaixador a Dresden i a Londres L’1 d’octubre de 1832, després dels fets de La Granja , Maria Cristina li encarregà que formés nou govern confirmat en el càrrec a la mort de Ferran VII setembre del 1833, continuà la seva política, anomenada de despotisme illustrat i que consistia a mantenir les…

Fill d’immigrants japonesos, es llicencià en peritatge agrícola Rector de la Universitat Agrària Nacional i president de l’Associació Nacional de Rectors 1984-89, al capdavant de la coalició centrista Cambio 90 i amb un missatge de regeneració i desenvolupament, vencé en les eleccions del 1990 i accedí a la presidència El 1992, amb el suport de l’exèrcit, protagonitzà un cop d’estat, suspengué la constitució del 1979 i convocà eleccions per a un Congrés Constituent Democràtic, que guanyà, cosa que li permeté elaborar una nova constitució, aprovada en referèndum el 1993, que autoritzava un…

Militant del PSOE  i de la UGT des del 1968 i diputat al Congrés 1977-90, en 1986-90 fou ministre de Treball en el govern de Felipe González El 1990 guanyà les eleccions a la presidència de la Junta d’Andalusia, succeint Pedro Rodríguez de la Borbolla, càrrec que revalidà el 1994, el 1996, el 2000, el 2004 i el 2008 Secretari general del PSOE d’Andalusia 1994-2010, l’any 2000 rellevà Ramon Rubial com a president del PSOE, càrrec que ocupà fins el 2012 L’abril del 2009 cedí la presidència de la Junta a José Antonio Griñán  quan  José Luis Rodríguez Zapatero  el nomenà vicepresident tercer al…

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós Németh Des d’…

Biografia Entrà al noviciat de Moià el 23 d’octubre de 1785 i hi professà el 18 de desembre de 1786 Acabats els estudis de la carrera eclesiàstica, començà a ensenyar a Igualada a la classe de llegir i després a la d’escriure i d’aritmètica El 1817 fou enviat a Mataró on es dedicà a les mateixes matèries fins el 1830, en què fou designat rector de Moià 1830-33 i després de Balaguer des del 1833 fins a la seva mort Durant els deu anys de supressió de l’orde 1835-45, amb el pare Francesc Masgrau aguantà l’escola de Balaguer, tot i que el 16 de juliol de 1841 es veié obligat per…

Estudià agronomia a Moscou El 1991 segrestà un avió rus que obligà a aterrar a Ankara amb l’objectiu de fer propaganda per la causa de la independència txetxena i posteriorment fou un dels caps militars en la primera guerra txetxena 1994-96 contra l’exèrcit rus En les eleccions presidencials del 1997 fou derrotat per Aslan Maskhàdov, el líder independentista moderat, però aquest incorporà Basàjev al govern txetxè Les discrepàncies entre ambdós dirigents aviat afloraren el moderat Maskhàdov defensava la negociació amb Rússia, mentre que Basàjev era favorable a la confrontació i la creació d’un…

Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya , en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19 429 afiliats, sota la presidència de JFronjosà La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca, tècnics, administratius i obrers qualificats N'eren dirigents MMartínez i Cuenca, JSánchez i Marín, CSala i Franqueza, GMartínez i Lozano i RPalomas i Tudó Participà, durant la primera meitat del 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI el 21 de juliol de 1936, davant les circumstàncies provocades per l’…

El seu pare, un alt oficial de l’exèrcit i destacat líder del Partit Comunista, fou víctima de les purgues dutes a terme durant la Revolució Cultural 1965-76 Després de la rehabilitació del seu pare, estudià història a la Universitat de Pequín i el 1980 s’afilià al Partit Comunista El 1982 es graduà en periodisme A partir d’aquests anys ascendí ràpidament en la jerarquia del partit i ocupà càrrecs polítics i en l’Administració pública alcalde de Dalian 1992, el 2001 fou nomenat governador de la província de Liaoning, i el 2004, ministre de Comerç L’any 2007 esdevingué membre del politburó i…

A vuit anys es traslladà amb la seva família a Vic Estudià filologia àrab a la Universitat de Barcelona Actualment treballa de tècnica a l’Ajuntament de Granollers Mediadora cultural i collaboradora en programes de ràdio, el 2004 publicà el llibre Jo també sóc catalana , en el qual planteja la qüestió de la identitat a partir de vivències personals El 2008 guanyà el premi Ramon Llull amb la novella L’últim patriarca , també de forta càrrega autobiogràfica, en la qual recrea les tensions derivades del conflicte entre cultures i entre generacions L’any 2011 publicà la seva segona novella, La…