Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Ciril Rozman i Borsnar
Medicina
Metge.
El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les…
canyella
Fructicultura
Varietat de pera anomenada també mantegosa Giffard
, de mida mitjana i de forma allargada; el color de la pell és verd groguenc, vermellós de la cara assolellada; la polpa és blanca, fina i sucosa.
Dos textos clau
Algun dia convindrà reunir els textos que representen esforços concrets per definir com cada generació ha vist doncs el problema de l’elaboració d’un art propi, d’un art nacional, aquí i a fora En alguns casos, artistes, com per exemple durant el Noucentisme, s’han decantat cap a la mediterranéïtat per definir l’essència catalana de l’art En d’altres casos s’ha mirat cap a Europa o cap a les pròpies tradicions autòctones sorgides del mon preromà i romà Ara i aquí no podem reunir ni tan sols seleccionar els textos que pensadors i artistes catalans han dedicat a la…
Dieta en cas d’úlcera pèptica
L’ úlcera pèptica o gastroduodenal correspon a una lesió de tipus erosiu que es produeix en la paret interna de l’estómac o de la primera porció de l’intestí prim, que sol evolucionar en forma d’accessos i, d’aquesta manera, pot considerar-se com un procés crònic L’experiència acumulada al llarg de diverses dècades ha permès constatar que la ingestió de certs aliments contribueix a disminuir la intensitat dels símptomes i a modificar l’evolució de l’úlcera pèptica i fa més espaiats els accessos aguts, mentre que el consum d’altres pot tenir…
Les cloromonadofícies o rafidofícies
Organització cellular de les rafidofícies, concretament de Gonyostomum semen a flagels b invaginació flagellar c reservori d dictiosomes e vacúols contràctils f nucli g tricocists h plasts i cutícula Assumpció Cañadas, a partir de fonts diverses facilitades pels autors Són un petit grup, encara mal conegut, format bàsicament per algues monadals, unicellulars i lliures, amb dos flagels de longitud desigual La forma és generalment ellipsoide Algunes presenten clorofilles a i c que, juntament amb els carotens i xantofilles, els comuniquen un color verd groguenc També hi ha espècies…
Jaume Callís
Portada de De moneta, obra de Jaume Callís publicada a Lió el 1556
© Fototeca.cat
Història del dret
Jurista i advocat.
Fill de Pera Roitg i Sibilia Callis, senyora útil del mas el Callís d’Orís Osona, on probablement nasqué malgrat que el costum el fa de Vic, potser perquè ell deia que era vigatà, ja fos perquè visqué en aquella ciutat o perquè probablement ningú hagués sabut on era el petit llogarret d’Orís Estudià dret a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc i a Lleida, on es doctorà Exercí d’advocat a Tolosa de Llenguadoc i, a Catalunya, a Vic i a Barcelona durant trenta anys Fou conseller i advocat fiscal dels reis Martí I, Ferran I, que l’armà cavaller, i Alfons IV de…
Alimentació sana durant el segon any de vida
Durant el segon any de vida, els nens poden consumir tot tipus d’aliments, a excepció únicament dels llegums, la incorporació dels quals cal que sigui ajornada fins que l’infant tingui dos anys d’edat, ja que fins a aquesta època són difícils de digerir si es donen abans, cal que sigui en forma de puré per tal d’eliminar-ne la pell Així, doncs, des que el nen fa un any pot fer una alimentació similar a la dels adults i, per tant, és ja possible d’elaborar un menú estàndard a base de racions de grups d’aliments Cal remarcar, tanmateix, que hi ha dues…
Esglésies del Vallès Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Vallès Occidental, amb la senyalització de totes les esglésies anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Santa Maria de Barberà Santa Coloma i Sant Jaume del Castell Castellar del Vallès Sant Esteve de Castellar Vell Sant Feliu del Racó o de Valrà Santa Maria del Puig de la Creu Sant Pere d’Ullastre Mare de Déu de les Arenes Sant Martí de can Masseguer Castellbisbal Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix Sant Vicenç de Castellbisbal Santa Magdalena i Santa Margarida Sant Joan de Benviure Cerdanyola del Vallès Sant…
Sant Joan de Montanissell (Coll de Nargó)
Art romànic
Situació Església parroquial de la població situada a la seva part alta ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, juntament amb el cementiri, s’alça en un pendent de la muntanya sobre el poble de Montanissell, que s’agrupa en un lloc elevat 1 134 m, al peu dels relleus calcaris de la serra de Sant Joan Mapa 34-11253 Situació 31TCG555735 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic poble de Montanissell Tenen la clau a ca la Lola, casa situada al mateix poble de Montanissell FJM-AMB…
Sant Feliu de Monars (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costal sud-occidental J M Melció Al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de Bordellat, que s’estén entre els colls de Mal-rem, a ponent, i de les Falgueres, a llevant, i separa les conques del Fluvià i del Tec, hi ha l’església de Sant Feliu de Monars o Sant Sebastià de Monars Es troba al sector més septentrional de l’antic terme d’Oix, en una fondalada al peu del Comanegra i amagada entre una abundant vegetació Mapa 257M781 Situació 31TDG621863 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-151, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina