Resultats de la cerca
Es mostren 943 resultats
Alerigues
Família d’orfebres rossellonesos del s XV.
El fundador de la dinastia fou Pere Alerigues , a qui és atribuïda una custòdia granper a l’església de Sant Joan de Perpinyà 1407-12, en la qual treballaren, també, els seus fills Miquel i Francesc Miquel Alerigues , el més notable de la família, féu, el 1423, un crucifix d’argent per a l’església de Sant Mateu, a Perpinyà, i diversos reliquiaris per a esglésies de Montpeller i Perpinyà Les seves obres mestres són els busts-reliquiari de sant Abdó i sant Senén per a l’església del monestir d’Arles Vallespir Són fets en argent i situats cadascun d’ells al mig d’una bacina del mateix material…
Necròpoli de la solana del Racó de les Monges (Mura)
Art romànic
Situació Vista d’una de les sepultures poc després d’ésser excavada, amb els ossos que encara hi havia dintre Foto feta el 22 de novembre de 1981 JM Claret Aquesta necròpoli es troba al que en podríem anomenar sector ponentí del municipi de Mura, al costat mateix de Rocafort i Pont de Vilomara Long 1°54’10” - Lat 41°41’30” Per arribar-hi, hom surt del Pont de Vilomara en direcció a Rocafort i al cap d’alguns centenars de metres, al punt on la carretera travessa la riera de la Santa Creu, es desvia per un camí que segueix més o menys parallelament la riera esmentada i porta a la Casa Nova de…
dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Necròpoli del mas de Barenys (Riudoms)
Art romànic
Situació Detall d’un dels vuit enterraments de pedres irregulars i lloses de pissarra excavats en aquest jaciment Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya - LI Pallejà Aquesta necròpoli es troba al mas de Barenys, a la partida de la Clota, al nord del poble de Riudoms Mapa 33-18472 Situació 31TCF366568 Per a arribar a Riudoms cal prendre a Reus la carretera local T-314 i agafar un trencall a mà dreta que mena al poble Necròpoli Al principi de setembre del 1982, fruit de l’anivellament d’uns terrenys del mas de Barenys, es van documentar una sèrie de restes arqueològiques que es…
Desenvolupament de la dentició
El desenvolupament de les dents s’inicia durant la gestació, amb la formació, cap al final del segon mes, de quatre bandes de teixit diferenciat, denominades làmines dentàries , localitzades a cada un dels costats d’ambdós ossos maxillars En cadascuna d’aquestes làmines es formen cinc protrusions, de les quals derivaran les futures dents temporals , que seran les primeres a aparèixer-hi A partir del quart més de gestació s’inicia, des de la làmina dental, la formació d’una altra sèrie de protrusions, que es completarà en els primers mesos de vida, i de les quals derivaran les…
La festa de l’os
L’os és reverenciat per tots els pobles de la taigà, d’Escandinàvia al Japó, d’Alaska fins al Quebec Se l’anomena el ‘senyor del bosc’, l’‘animal savi i sagrat’, el ‘vell d’urpes esmolades’, o més familiarment l’‘avi’ o el ‘bru’ Se suposa que l’os tot ho sent i tot ho comprèn Per això, a l’hora de caçar-lo, se’n parla de manera allegòrica i en veu baixa I abans de matar-lo dins del cau, el desperten, per respecte Un especial interès ritual tenen les relacions dels siberians amb els ossos de la taigà Antigament, per exemple, quan els evenkis s’atansaven al cau de l’os, cridaven com si fossin…
Osteoporosi
Patologia humana
Definició L’osteoporosi és una afecció molt habitual de l’os caracteritzada per la minva de la densitat del teixit ossi, és a dir, la massa òssia per unitat de volum és menor amb relació al que hom considera normal segons l’edat, el sexe i la raça d’una persona La principal conseqüència d’aquesta alteració és una fragilitat exagerada dels ossos, que es poden fracturar fàcilment Com que la disminució de la massa de teixit ossi és, fins un cert punt, un procés fisiològic que es presenta normalment amb el pas dels anys, l’osteoporosi només és considerada una veritable malaltia quan genera…
antropologia del parentiu
Antropologia
Disciplina antropològica dedicada a l’estudi comparat dels diferents sistemes de filiació i d’aliança matrimonial.
Aquestes comparacions es basen en la constatació que a totes les societats humanes hi ha xarxes de relacions que connecten els individus considerats com a parents Aquesta constatació no implica, tanmateix, que les genealogies i els fets de la procreació siguin les úniques raons culturalment específiques per considerar una determinada persona com a parent La conceptualizació cultural de compartir una mateixa substància i transmetre una relació no necessàriament es basa en els fets naturals de la procreació i les relacions per la sang, com sol succeir en el parentiu occidental Hi ha societats…
hemiciònids
Paleontologia
Subfamília extingida dels úrsids amb una distribució geogràfica holàrtica i de rang geològic ampli, des del Miocè inferior fins al Pliocè superior.
A diferència dels actuals ossos, els hemiciònids eren digitígrads, de cos gràcil i mides reduïdes en comparació amb els úrsids actuals La seva dentició inferior era molt similar a la dels cànids actuals per contra, la dentició superior presentava unes molars molt més desenvolupades en grandària i amplària, cosa que demostra que tenien una dieta més omnívora Les restes més antigues es trobaren a Loranca del Campo —Conca del Tajo— i corresponen a l’època del Miocè inferior —Ramblià— Fou, però, al pis geològic de l’Aragonià quan aquest grup experimentà més diversificació,…
mà

Mans
Nate Steiner (CC0)
Anatomia animal
És una plataforma quadrangular que presenta una superfície anterior, el palmell, i una superfície posterior, el dors d’aquesta plataforma surten els dits El dit gros o polze és dirigit obliquament cap a l’exterior els altres són parallels entre ells i a l’eix de la mà Els músculs de la mà són formats generalment per l’acabament tendinós dels músculs de l’avantbraç, i es divideixen en dos grups els flexors en el palmell i els extensors en el dors hi ha també els músculs específics de la mà, que són quatre del tènar, quatre de l’hipotènar, onze del palmell, quatre de lumbricals, quatre d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina