Resultats de la cerca
Es mostren 1554 resultats
Paraguai 2017
Estat
Al Paraguai, una situació conflictiva arrossegada des de l’any anterior va ser la problemàtica dels camperols cooperativistes que es dediquen fonamentalment a l’agricultura familiar, ofegats pels deutes que no poden pagar © Govern del Paraguai Quan faltava un any per a les eleccions, l’ambient polític es va enterbolir després que un grup del Partit Colorado, partidaris del president Horacio Cartes, va haver impulsat una reforma constitucional per aconseguir que el president es pogués presentar a la reelecció La iniciativa no va tenir una majoria substantiva, però els promotors van utilitzar d…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
muladí
Història
A Al-Andalus, dit del musulmà d’origen cristià.
És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els…
Antonio Meucci
Inventor nord-americà d’origen italià.
Emigrat a Cuba el 1833, treballà com a tècnic al Teatro Tacón de l’Havana El 1845 es traslladà a Long Island EUA, on treballà en una fàbrica d’espelmes i inicià els experiments del telèfon L’any 1857 aconseguí fabricar el primer aparell, que patentà el 1871, tot i que els problemes econòmics li impediren de renovar la patent Poc temps després presentà el seu invent al director de la Western Telegraph Co, del qual mai no rebé resposta En l’Exposició de Filadèlfia 1876, Alexander Graham Bell presentà el seu telèfon, pel qual fou acusat de frau, i davant la polèmica s’enfrontà a diversos…
Sant Cristòfol de Ponts (Anserall)
Art romànic
Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…
Torre de Savartès (Banyeres del Penedès)
Art romànic
Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les afrontacions de l’edifici…
Sant Martí de Lladorre
Art romànic
El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria…
Castell de Vilamflor (Sort)
Art romànic
Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV…
Milcíades
Història
Política
Polític i estrateg atenès.
Succeí el seu germà Estesàgores en el govern del Quersonès traci i participà en l’expedició de Darios I contra els escites 513 aC Abandonà el Quersonès, però hi tornà durant la insurrecció dels jonis i ocupà Lemnos i Imbros, que poblà d’atenesos Derrotats els jonis 499 aC, fugí a Atenes, on fou nomenat estrateg en 490-489 aC Vencé els perses a Marató i impedí, amb els seus hoplites, que Datis s’ensenyorís de la ciutat Emprengué després una expedició naval per expulsar els perses de les Cíclades, però no pogué ocupar Paros Tornà ferit a Atenes, i fou acusat per Xantip, pare de Pèricles, d’…
aiúbida
Història
Membre d’una dinastia musulmana iniciada el 1171 per Salāh al-Dīr;n ibn Ayyūb (Saladí), visir del darrer califa fatimita d’Egipte.
S’imposà també a Síria i substituí els zeugites La proximitat amb Terra Santa ocasionà repetides lluites entre els aiúbides i els croats Saladí conquerí Jerusalem el 1187 Els seus fills i germans es repartiren el govern del seu imperi, el qual restà fraccionat en quatre branques Egipte 1171-1250, Iemen 1173-1229, Damasc 1186-1260 i Alep 1183-1260 Una colla de soldans aiúbides posseïren qualitats de govern excepcionals, entre ells Malik al-’Adil, que pactà avantatjosament amb els croats al-Kamil, que recuperà Damiata, rebé i escoltà Francesc d’Assís i fou tolerant amb els cristians de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina