Resultats de la cerca
Es mostren 701 resultats
Pigmentació
Fisiologia humana
La coloració de la pell depèn de tres pigments la melanina, l’hemoglobina i el carotè L’ hemoglobina és la proteïna que transporta l’oxigen en la sang D’aquesta substància depèn el color vermellós de la sang, que varia de tonalitat segons la concentració d’oxigen La sang que circula per les artèries, rica en oxigen, és d’un color vermell viu la sang que circula per les venes, és més blavosa perquè és pobra en oxigen La coloració de la sang dels vasos del derma és visible en la superfície cutània, a la qual dóna un color rosat Igualment, els canvis en la vascularització de la pell, l’…
Bresse
País de França, considerat com a part de Borgonya, el qual comprèn part dels departaments d’Ain, Saona i Loira i Jura.
És una àrea de sòls pobres, amb bosc a les parts més altes, l’economia de la qual es basa en l’agricultura farratge i, sobretot, en la ramaderia i l’avicultura són famosos la raça de Bresse —de pollastres i d’oques— i el formatge de Bresse Els centres comarcals són Louhans i Bourg-en-Bresse La part nord, o Bresse Chalonnaise, estigué sota el domini dels ducs de Borgonya fins a la mort de Carles el Temerari 1477, que, juntament amb Borgonya, fou annexada a la corona francesa La part sud, o Bresse Bressane, fou propietat dels senyors de Bagé fins que el 1272 passà a la casa de…
Charolais
Regió de Borgonya, França, prolongació septentrional del Massís Central.
L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…
xíl·luk
Etnologia
Individu d’un poble nilòtic que habita a la banda esquerra del Nil Blanc i, en part, a la dreta, prop de la confluència amb el Subat, a la província del Nil Superior (República del Sudan).
Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la…
Antonio Machín
Música
Cantant cubà.
Fill de pare gallec i mare cubana, fou un dels primers cantants de raça negra que tingueren prestigi a l’illa Després de cantar amb la seva veu de tenor en diversos conjunts locals, el 1927 entrà en l’orquestra del prestigiós Casino Nacional de l’Havana, on fou el primer cantant de color El 1930 inicià una gira pels EUA, on formà el seu grup, Cuarteto Machín Més tard visqué a Europa, primer a Londres, després a París i finalment a Madrid, on s’installà el 1939 i on romangué la resta de la seva vida Entre els temes que feu més populars destaquen El Manisero , Lamento esclavo ,…
igualtat d’oportunitats
Sociologia
Circumstància social en la qual la probabilitat d’èxit personal no està influïda per l’origen social.
La igualtat d’oportunitats és un concepte bàsic de les socialdemocràcies europees, implementat a partir del desenvolupament de l’estat del benestar, i està destinada a garantir que tots els individus tinguin les mateixes oportunitats de desenvolupar els seus dons i capacitats Igualment, fa referència a l’esforç que fa una societat perquè tots els individus puguin satisfer llurs aspiracions de prosperar a partir de l’esforç i el mèrit individual, al marge de les seves característiques adscriptives, com el gènere, la raça o la classe social d’origen Aquest esforç es tradueix en…
prohibició de discriminació
Dret
Prohibició de tractar de forma diferent una persona per una condició social o personal.
D’entre les categories que reclamen una justificació més intensa del tractament diferenciat hi ha el sexe, la raça, el color, els orígens ètnics o socials, les característiques genètiques, la llengua, la religió, les opinions polítiques o de qualsevol altra mena, la pertinença a una minoria nacional, el naixement, les minusvalideses, l’edat o l’orientació sexual La prohibició de tractament discriminatori també és oberta a altres categories Es considera que no es produeix discriminació, ni que es fonamenti en les categories que consignen els textos constitucionals i determinats…
illes Marqueses
Arxipèlag
Illes de la Polinèsia Francesa, a l’oceà Pacífic.
Són un grup de dotze illes volcàniques i molt muntanyoses que ultrapassen els 1000 m d’altitud Les més importants són la de Nuku-Hiva, al NW, molt fèrtil, i la de Hilva-Oa, al SE, que és la més extensa 350 km 2 i on hi ha la capital, Atuoua Els habitants són de raça polinèsia, i treballen sobretot la fusta l’art consisteix essencialment en escultures Conreen l’arbre del pa, fruiters, cocoters i tabac Foren descobertes, el 1595, pel castellà Alonso de Mendaña, el qual les anomenà així en honor del marquès de Mendoza, aleshores virrei del Perú El 1791 el francès…
micronesi | micronèsia
Etnologia
Habitant dels arxipèlags i les illes que constitueixen la gran regió d’Oceania dita Micronèsia.
De la mateixa raça que els polinesis, els micronesis, pel fet que es troben molt barrejats amb altres grups racials, especialment mongols i melanesis, són d’alçada més petita, de pell més fosca i de braquicefàlia menys forta tenen els cabells llisos o bé ondats i, molt sovint, el plec palpebral propi dels mongols La població micronèsia uns 200 000 individus al s XIX baixà notablement en entrar en contacte amb els colonitzadors blancs, per les malalties que aquests introduïren a les illes al començament del s XX els micronesis no eren més de 80 000 llur població actual ultrapassa…
supremacisme
Història
Ideologia que propugna la supremacia o superioritat natural d’un grup d’individus respecte a un altre o d’altres.
Segons el supremacisme, l’existència de collectius suposadament superiors per raons de raça, llengua, religió, cultura, sexe, etc legitima la discriminació, la subjugació o la segregació dels considerats inferiors Pel seu significat està vinculat amb el racisme , la xenofòbia , el sexisme o altres ideologies que denoten menysteniment de determinats collectius A diferència d’aquests, el terme supremacisme connota superioritat en general o basada en qualsevol atribut El terme té tradició en el món angloparlant, molt especialment als Estats Units, on amb l’expressió “white…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina