Resultats de la cerca

Anunci del Banc de Palafrugell “L’Autonomista”, Girona 1927 El 1919 es creà el Banc de Palafrugell, sobre la base de la casa de banca Fills de J Ferrer Solà, que treballava a la plaça des de feia uns anys Aquesta era coneguda popularment com a cal Cardenal, potser perquè, dels tres germans, un era sacerdot i devia tenir ambicions eclesiàstiques Els altres dos, Lluís i Vicenç, s’incorporaren al banc com a executius El projecte de Banc de Palafrugell es realitzà de la mà de Joan Miquel i Avellí, un dels socis majoritaris de Manufactures del Suro SA, l’empresa surera més important de l’Empordà…

El projecte de L’Auxiliar de la Indústria, SA, és del 1852, però es constituí el 1853 Primer calia presentar un projecte a l’administració, esperar l’autorització i aleshores constituir la societat davant de notari L’empresa es va autoritzar per Decret de 29 de juny de 1853 El capital era de 6 000 000 de rals o 300 000 duros, distribuït en 3 000 accions de 100 duros cadascuna Es va desemborsar tot el capital i la societat s’emmarcà dintre de la vintena llarga de societats anònimes que cotitzaven a la Borsa de Barcelona El seu domicili social era al número 116 del carrer del Carme d’aquesta…

La porcellana La porcellana és una terrissa molt fina formada per feldspat i caolí, que pot ser transparent Fou descoberta a la Xina, abans de l’era cristiana i coneguda pels europeus a l’edat mitjana La primera fàbrica europea s’establí a Dresden Alemanya al començament del segle XVIII Després, el descobriment de jaciments de caolí portarà a la seva aparició a Holanda i França Les manufactures de Llemotges i Sèvres donaran nom a l’anomenada porcellana francesa o tendra, que es diferenciava de la dura o xinesa perquè el punt de cocció era més baix i l’esmalt exterior es podia ratllar més…

Esmentada ja el 1701, la façana era del 1783 conservava uns notables retaules gòtics, procedents de l’antiga església de la Santa Creu, ara conservats al Museu Parroquial L’església fou cremada i destruïda el 1936 i dóna nom al barri de Sant Miquel , en aquest sector d’eixample de la ciutat

Intervingué en la negociació del tractat de Capdepera 1232 Dos anys més tard 1234 destronà Abū ‘Abd Allāh Muḥammad

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited , que presidia Frederick S Pearson la línia fou electrificada 1905, i l’ample de via 1 668 mm fou canviat per l’internacional 1 435 mm A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de…

La línia, inaugurada el 1912, fou aviat prolongada pel Tramvia de Sóller al Port 1913

La fàbrica de La Igualadina a la dreta de la fotografia Fàbriques i treball a la Igualada de la primera meitat del segle XX , 1991, per Pere Pascual La Igualadina Cotonera ocuparà un edifici de cinc plantes, seguint fidelment el model de les fàbriques cotoneres angleses La capital de l’Anoia fou un dels principals centres del sector cotoner català durant la primera meitat del segle XIX Consta que el 1841 tenia una fàbrica de filats de cotó, La Igualadina, que funcionava amb una màquina de vapor de 30 cavalls de força, la qual cosa era una absoluta novetat per a Igualada i per a Catalunya És…

Francesc Gomis i Soler Can Gomis Història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat , 1992 Francesc Gomis i Soler, manresà, establí una fàbrica de filats de cotó a Monistrol, el 1895 Francesc Gomis i Soler era manresà i cintaire, com els Burés El 1852 començà les seves activitats industrials fabricant cintes de seda que eren utilitzades pels tabaquers cubans a l’hora de precintar les caixes de cigars El 1884 es transformà en filador de cotó en fer-se càrrec de la fàbrica de can Canals, a Sant Martí de Torroella, a la vora del Cardener Hi tenia 4000 pues de filar Quatre o cinc anys…

Fundació de l’empresa Vila Olímpica SA, que pertany a Barcelona Holding Olímpic SA HOLSA, amb l’objectiu de remodelar la façana costanera de Barcelona