Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
solífugs
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb els segments del prosoma lliures i l’opistosoma separat del prosoma, oval i clarament segmentat.
Tenen els quelícers molt desenvolupats, en forma de pinça, i els pedipalps llargs, semblants a les potes locomotores, el primer parell de les quals és poc desenvolupat i té funcions també tàctils El cos i les potes són recoberts de pèls Respiren mitjançant tràquees tubuloses Hi ha espècies ovípares i ovovivípares i no passen per l’estat larval Llur dimorfisme sexual és poc notori i no tenen verí L’ordre comprèn unes 800 espècies de 10 a 60 mm de longitud, distribuïdes en 10 famílies amb pocs gèneres són de costums bàsicament nocturns i habiten sobretot als països tropicals i subtropicals L’…
Els pauròpodes
Característiques del grup Aspecte extern d’un pauròpode, en visió dorsal A, × 80 i detall del final del tronc A’ , on hom distingeix 1 antena ramificada, 2 pseudocelles, 3 primera tergita, 4 primer parell de potes, 5 tricobòtria, 6 sisena tergita, 7 novè parell de potes, 8 placa anal Gustavo Hormiga, a partir d’originals diversos Els pauròpodes constitueixen la classe de miriàpodes de dimensions més petites Les seves tergites acostumen a fusionar-se per parelles i les antenes són ramificades Viuen amagats en llocs humits on poden trobar les restes orgàniques de què s’alimenten El…
Cicle cardíac
Fisiologia humana
La sèrie de fenòmens que s’esdevenen repetidament durant els batecs del cor són anomenats cicle cardíac El cicle cardíac és, bàsicament, el període comprès entre el final d’una contracció i el final de la contracció següent Alhora, aquest període inclou una fase de relaxació del miocardi ventricular, anomenada diàstole , i una fase de contracció també del miocardi, que rep el nom de sístole Durant cada cicle cardíac, a l’aparell càrdio-vascular s’esdevenen una sèrie de fets a partir dels quals uns volums equivalents de sang es desplacen d’un segment a l’altre dels circuits pulmonar i…
marcador genètic
Biologia
Locus cromosòmic associat a una característica fenotípica particular que és emprat com a patró en la identificació de segments cromosòmics.
paràmetre
Mineralogia i petrografia
Cadascuna de les longituds dels segments que una cara general qualsevol d’un cristall determina sobre els tres eixos cristal·logràfics.
Hom els representa per oa, ob i oc Quan són coneguts els valors dels paràmetres d’una cara, aquesta resta totalment determinada en l’espai tanmateix, aquestes magnituds oa, ob i oc no són expressades generalment en valor absolut sinó en valor relatiu, prenent el paràmetre ob com a unitat Per a abreujar, hom expressa les relacions oa, ob i oc per les lletres a, b, c
onda
En una figura que té una vora curvilínia sinuosa, cadascun dels segments sortints limitats per un arc circular, oval, etc.
unitat accentuable
Lingüística i sociolingüística
Cada un dels segments d’una unitat accentual que són posats en contrast entre ells per mitjà de l’accent.
En la majoria de les llengües, i entre elles el català, la unitat accentuable coincideix amb la síllaba anomenada tradicionalment síllaba tònica, però en un petit nombre de llengües, entre elles el grec clàssic, la unitat accentuable és, o pot ésser, la mora
triangulació
Geologia
Conjunt d’operacions geodèsiques destinades a fixar la posició d’un cert nombre de punts, mitjançant la determinació d’una sèrie de triangles que tenen per vèrtexs els dits punts.
Aquest mètode, inventat per Tycho Brahe cap a la fi del s XVI, fou aplicat a la pràctica per Snellius al principi del segle següent El fonament teòric d’aquest procediment és el teorema del sinus, segons el qual, si en un triangle ABC hom coneix el costat AB i els angles en els vèrtexs A i B, poden ésser calculats els altres costats per mitjà de la fórmula Hom parteix d’un costat AB conegut, anomenat base , i calcula els altres dos costats per mitjà de la fórmula anterior Aquests nous segments serveixen de base per a uns altres dos triangles, dels quals poden ésser calculats els altres…
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Els estrepsípters
Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina