Resultats de la cerca
Es mostren 1415 resultats
James Stirling
Arquitectura
Arquitecte britànic.
Format a Liverpool, treballà amb James Gowan fins el 1963 i, des del 1971, amb Michael Wilford Realitzà habitatges, arquitectura industrial per a la firma Olivetti i museus ampliacions del Fogg Art Museum, 1979-84, i de la Tate Gallery, 1980-85, si bé la seva obra més representativa són els edificis universitaris Sobresurten l’escola d’enginyeria del Leicester College 1959-63, la facultat d’història de la Universitat de Cambridge 1964-69 i l’escola d’arquitectura de la Universitat de Rice, als EUA 1979-81 La seva obra parteix dels principis racionalistes, progressivament…
Leonardo Alenza y Nieto
Leonardo Alenza y Nieto Autorretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Deixeble dels classicistes JRibera i JMadrazo, es distingí per la seva orientació naturalista, per l’observació de la vida, reflectida en dibuixos segurs i ràpids per a la illustració de llibres i de revistes com El Seminario Pintoresco Féu retrats, sobris i de gran personalitat, i quadres on ironitzà finament sobre les afectacions del Romanticisme escenes populars i capricioses, on reflecteix l’art de Goya, i composicions de tema històric, tan pròpies del gust de l’època Entre les seves obres sobresurten les conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo de Arte Moderno,…
alla turca
Música
Expressió de caràcter descriptiu utilitzada en aquelles peces la instrumentació o el caràcter de les quals vol imitar el de la música militar turca (música dels geníssers).
WA Mozart Sonata per a piano en la M , KV 331, III Allegretto alla turca © Fototecacat/ Jesús Alises L’admiració que els militars europeus del començament del segle XVIII tenien per les bandes militars turques banda turca també es manifestà ben aviat als cercles musicals En una mena d’aposta per l’exotisme orientalitzant, molts compositors intentaren reproduir en la seva música el "color turc", caracteritzat per una estructura harmònica concisa, instrumentació brillant percussió, piccolo , etc, ús de seccions a l’uníson, compàs quaternari, estil de marxa, etc Entre les obres…
Victòria Sau i Sánchez
Política
Psicòloga i activista feminista.
Es llicencià en història i en psicologia a la Universitat de Barcelona, on també es doctorà Fou professora de psicologia diferencial en aquesta universitat i, posteriorment, a la Universitat Autònoma de Barcelona Difusora del feminisme a Catalunya i a l'Estat espanyol, impulsà el primer Congrés de les Dones de Barcelona 1999 En els seus nombrosos llibres i escrits defensà el caràcter sociocultural de la subordinació de la dona, i n'assenyalà el patriarcat, la guerra i la maternitat com els vehicles principals Entre els seus llibres sobresurten Diccionario ideológico feminista 1981, Ser mujer…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M…
deessa
Venus de Milo (segle II) (Musée du Louvre). Venus fou venerada com a deessa de la bellesa, de l’amor i de la fecunditat
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter,…
atlant

Atlants de Balthasar Permoser al Zwinger de Dresden
Allie_Caulfield (CC BY 2.0)
Art
Estàtua d’home emprada, com la cariàtide, en l’arquitectura per a sostenir un entaulament o una cornisa.
És conegut amb aquest nom per la seva similitud amb la representació iconogràfica d'Atles sostenint el món amb l’esquena Fou un element arquitectònic utilitzat ja pels grecs temple de Zeus, a Agrigent i els romans, i del qual resten avui pocs exemples El tema fou reprès al Renaixement i al Barroc, ometent sovint les cames de la figura Són destacables els atlants del francès Pierre Puget 1620-94 a la casa de la ciutat de Toló, i de l’alemany Balthasar Permoser 1651-1732, al Zwinger de Dresden Als Països Catalans sobresurten els de cos sencer que acostuma a haver-hi a la socolada…
Ramon Calsina i Baró

Ramon Calsina i Baró
© Família Calsina
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Format a l’acadèmia Baixas 1912 i amb Feliu Mestres a l’escola de Llotja 1920 Exposà el 1930 a la sala Parés de Barcelona, i a París el 1930 i el 1931 sobresurten les exposicions antològiques de Barcelona del 1957 i del 1966 Dissenyà els figurins i la decoració d’ El casament de la Xela , de Xavier Benguerel 1938 Collaborà a la revista alemanya Der Querschnitt 1931-33 i illustrà el Quixot , les obres d’Edgar Allan Poe, etc El 1956 publicà 30 litografies de Calsina comentades per l’autor El 1964 li fou concedit el premi internacional de dibuix Ynglada-Guillot El seu estil és una…
Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans
Història
Publicació erudita creada a Barcelona el 1907 com a òrgan d’expressió de la Secció Historicoarqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, i de la qual aparegueren vuit volums fins el 1936.
A més de dedicar un espai a informació de les activitats acadèmiques memòries, propostes d’estudi, excavacions, adquisicions, etc, publicà, amb profusió de gravats, nombrosos i notables treballs monogràfics, de consulta ineludible De fet, acollí i sistematitzà els estudis relatius als Països Catalans, des de la prehistòria branca que prengué molta volada en tenir l’Institut un servei propi d’excavacions fins a l’època moderna D’entre els treballs sobresurten els dedicats a Empúries, la ceràmica ibèrica, la Grècia catalana, les fonts del dret català, l’art romànic, la poesia medieval, l’escola…
Luis Gianneo
Música
Compositor, pianista i director argentí.
Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents elements melòdics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina