Resultats de la cerca

Tant la definició com la classificació de les seves formes clíniques han estat objecte de llargues polèmiques Actualment hom centra l’interès en els trastorns primaris i fonamentals que provoquen l’aparició del deliri crònic confusions mentals infeccioses, alcoholisme, encefalitis i encefalopaties, paranoies i parafrènies, desordres afectius i passionals, etc Com a construcció intellectual i pensament que no corresponen a la realitat, les idees i els temes delirants poden ésser sistematitzats o polimorfs, i alhora poden gaudir d’una incoherència plena o d’una lògica tan subtilíssima que fan…

Els xílluks uns 110 000 l’any 1970 són uns dels representants més purs de la raça nilòtida Refractaris a qualsevol influència estrangera, han conservat costums molt arcaics, com la nuesa masculina, l’avulsió ritual de les dents incisives inferiors, l’armament típic nilòtic clava, llança i escut oval de pell, etc Habiten en cabanes cilíndriques de sostre cònic L’economia es basa en l’agricultura i en la cria de bestiar, sobretot de bovins S'organitzen en clans exogàmics, per descendència patrilineal, amb reminiscències totèmiques Es distingeixen de la resta dels nilòtics per la…

És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra Normalment coincideix amb petites…

Els sílvids o tallarols integren una família de moixons insectívors estretament emparentats amb els papamosques, però que, a diferència d’aquests no capturen els insectes al vol, sinó que els recerquen sense pausa enmig de la vegetació Són moixons menuts, de plomatge suau, bec fi i bons cantaires, típics d’Euràsia i d’Àfrica, dels quals es compten 300 espècies i uns 30 gèneres Els més destacats d’aquests són els tallarols, del gènere Sylvia més extens i més típic els menuts i verdosenes busquetes i mosquiters Hippolais i Phylloscopus els ocells més petits de la nostra…

Cuinat en cassola de fang, a més de l’arròs, que és la base del plat, inclou diversos embotits i derivats del porc, com llonganisses, blanquet, botifarres i mandonguilles També pot portar costelles o conill Entre els ingredients habituals també hom troba oli d’oliva, tomàquet, all i safrà El nom prové de la crosta d’ou que cobreix el plat Un cop cuit l’arròs, tradicionalment amb llenya, es cobreix amb ou batut i es tapa amb un utensili anomenat crostera, que consisteix en una tapa metàllica on s’hi dipositen brases enceses Amb la calor de la tapa l’ou forma una crosta sobre l’arròs Si no es…

Té el dors i les parts superiors de color castany, i groguenques les inferiors, amb àmplies bandes negres darrere el cap gràcies a aquesta coloració, que es confon amb la del medi, i als seus costums tranquils i poc sorollosos, passa desapercebut al bosc Les becades tenen el bec llarg i molt sensible, capaç de trobar els cucs de què s’alimenten ficant-lo en el sòl humit, i poden agafar els cucs i empassar-se’ls sense treure el bec de terra Habiten als boscs humits europeus, especialment a les rouredes, a les castanyedes i als boscs de ribera, i crien i nien a terra Solitàries i crepusculars,…

Són ones en el flux general de vents zonals de l’oest, típic de les latituds mitjanes Aquest flux es distorsiona a causa del gradient de temperatura nord-sud i de la rotació terrestre, de manera que es produeixen ones atmosfèriques llargues de longitud d’ona de milers de quilòmetres, que s’amplifiquen amb el temps i originen circulacions meridianes de l’aire Això afavoreix la mescla de la massa d’aire polar i la tropical També s’anomenen ones llargues o planetàries En ocasions el nombre d’ones en altura pot variar de tres a sis, però l’atmosfera té tendència a adoptar la…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost de la família dels llaüts amb mànec Consta de quatre ordres de cordes, dobles el primer i el quart i triples el segon i el tercer També n’existeixen models amb cinc i sis cordes simples Molt usat a Colòmbia, Mèxic, l’Equador i el Perú, s’utilitza a les agrupacions folklòriques per a tocar -normalment amb l’ajut d’un plectre- la línia melòdica Als Països Catalans, hi ha un tipus d’instrument molt pròxim anomenat guitarró, present especialment a Menorca Es tracta d’un instrument molt típic, de cinc cordes, com diu MA Moll en…

La possibilitat es funda en el fet que, per a les religions, el sagrat i el profà s’exclouen i la penetració de l’un en l’esfera de l’altre en comporta un capgirament de les lleis Una església profanada, per exemple, per un homicidi, cal que torni a ésser consagrada En aquesta llei es basa la prohibició de treballs profans en dies festius sàbat La sacralitat i, doncs, la profanabilitat revesteixen graus diversos el cas de penetració en espais reservats al sacerdot dins els temples és típic Un cas específic és la dessacralització o profanació ritual, amb la qual hom retorna a l’ús…