Resultats de la cerca

Era fill d’Enric X el Superb mort pels volts del 1108, que, com a gendre de Lotari III, havia estat candidat a la corona imperial Conquerí i colonitzà les terres de l’orient d’Alemanya, ocupades pels eslaus Fundà noves ciutats Lübeck, Munic i Brunsvic, impulsà el creixement d’unes altres Hamburg i aconseguí el desenvolupament comercial i mercantil dels seus estats En negar-se a ajudar Frederic I en l’expedició a Itàlia, fou desposseït dels seus territoris, llevat dels de Brunsvic i Lübeck Més tard es reconcilià amb l’emperador 1194

A la mort d’aquest governà Frígia i altres territoris de l’Àsia Menor Sota la regència de l’imperi per Antípater, fou nomenat general en cap de l’exèrcit d’Àsia i es preparà per dominar tot l’imperi fent la guerra a Seleuc I , sàtrapa de Babilònia, i a una coalició de generals L’any 311 aC, la fi de la guerra donà a Antígon tota l’Àsia Menor i Síria, així com bona part de Mesopotàmia Intervingué després en la Grècia continental però fou vençut a Ipsos, ciutat de Frígia

Té una longitud de 4 600 km i una conca d’1 700 000 km 2 la segona de l’Amèrica del Nord Neix a les muntanyes Rocalloses amb el nom d’Athabasca, travessa el llac del mateix nom i el de l’Esclau, a la sortida del qual pren el nom de Mackenzie Constitueix una via navegable molt important, llevat dels mesos d’hivern, que es glaça Recull per la dreta les aigües de l’Escut Canadenc i, per l’esquerra, les de les muntanyes Rocalloses septentrionals Desguassa en forma d’un extens delta a la mar de Beaufort oceà Àrtic El seu règim nival provoca fortes crescudes que de vegades ocasionen inundacions a l…

La capital és Saarbrücken És el més petit dels länder alemanys, llevat dels länder urbans de Bremen i Hamburg Morfològicament forma part de l’anticlinal de Saarbrücken, que s’estén entre Hunsrück a l’W i el Pfälzer Wald a l’E, i que ha estat afectat per plegaments i fractures Ofereix un paisatge de cims arrodonits i emboscats al S, i superfícies planes al N és travessat, de SE a NW, pel Saar, i la seva vall en constitueix l’eix vital El clima és continental, amb pluges inferiors als 1 000 mm anuals Densament poblat 417 h/km 2 est 2000, la població es concentra a la vall del riu La riquesa…

La proximitat dels territoris respectius donà lloc a friccions sovintejades així, la lluita per la influència sobre els territoris occitans croada albigesa, al principi del s XIII, i més tard les guerres pel domini de Sicília i del sud d’Itàlia, que culminaren en la croada contra Catalunya 1284-85 Més tard, les ambicions franceses se centraren al Rosselló, posat en mans de Lluís XI de França per Joan II de Catalunya-Aragó, el qual intentà de recuperar-lo sense èxit guerra del Rosselló no tornà a la corona catalana fins al tractat de Barcelona, el 1493 Carles V…

Per primera vegada, el Consell de Seguretat de l’ONU emet una resolució que censura Israel Concretament, insta a posar fi als assentaments als territoris ocupats de Cisjordània i a Jerusalem Est La resolució és possible gràcies a l’abstenció dels Estats Units, que, a diferència d’altres casos de crítiques a Israel, sempre havia fet ús del dret de veto El president de l’Au- toritat Nacional Palestina, Mahmud Abbàs, ho considera un gran cop contra la política israeliana, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu condemna la resolució perquè considera que és antiisraeliana i…

El primer ministre israelià, Ehud Barak, i el president palestí, Iàsser Arafat, signen a la ciutat egípcia de Xarm al-Xaykh un acord per a rellançar el pla de pau de Wye Plantation de l’octubre del 1998 El document, signat en presència del president egipci, Hosni Mubàrak, del rei jordà, Abdallà II, i de la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, preveu l’alliberament de presos palestins, la retirada militar israeliana de Cisjordània, l’obertura del port de Gaza i l’establiment de negociacions per a fixar l’estatut definitiu dels territoris ocupats per Israel

Quan les constitucions, des de l’any 1283, passaren a ésser dret paccionat del rei amb les corts, reberen el nom de pragmàtiques les disposicions i ordinacions del sobirà que no eren acte de cort, sempre que tinguessin caràcter general les d’interès particular rebien el nom de privilegi o ordinació particular Eren revocables pel mateix monarca, però mai no podien contradir els Usatges ni el dret paccionat de les constitucions de Catalunya ni els costums provats de caràcter immemorial En alguns territoris de jurisdicció baronial no eren obligatòries i podien ésser substituïdes per…