Resultats de la cerca

Abans de la divisió administrativa del 1984, formava part del barri de Sarrià, on actualment limita per la banda de llevant És separat del barri de les Corts per la Diagonal i, a la banda de muntanya i per ponent, limita amb la serra de Collserola, de la qual inclou el puig de Sant Pere Màrtir Li dona el nom el monestir de Pedralbes Al començament del segle XX hom inicià la urbanització d’aquest sector amb l’obertura del passeig d’Elisenda de Montcada, el viaducte damunt la riera Blanca 1910, el projecte de tramvia elèctric de la plaça de la Bonanova al monestir de Pedralbes 1916, el…

Situació Vista de la torre mestra del castell, amb el mur de migjorn, el més ben conservat A la seva base hi ha una cambra rectangular, coberta amb volta de canó F Baltà Les ruïnes d’aquest castell són situades en un replà que hi ha al vessant meridional del Montagut, al nord-oest de la població de Palamós Els murs que s’han conservat són envoltats per la vegetació Mapa 335M781 Situació 31TEG120335 A la sortida de Palamós, anant cap a Palafrugell, cal deixar la carretera nova i agafar el camí que va cap al complex esportiu de Palamós Després cal seguir el camí de Bell-lloc fins que hi ha una…

Estructura del gametòfit i de l’esporófit d’una molsa 1 Individu amb gametòfit a/b/c i esporòfit d/e a rizoides b fillidis b’ fillidis perigonials, b" fillidis periquecials c caliptra d seta e càpsula e’ columella 2 Detall de la càpsula a apòfisi b opercle c columella d peristoma e anell f espores 3 Secció transversal d’un fillidi J Nuet i Badia La classe de les molses o briates és, de molt, la més ampla dels briòfits Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals 1984, 163…

Exemplar adult d’un nematomorf del gènere Gordius , molt comú en aigües dolces, l’aspecte filiforme del qual el fa inconfusible En estat larval, aquests verms parasiten artròpodes Hervé Chaumeton / Jacana Els nematomorfs formen un petit grup de verms d’aspecte filiforme A les nostres latituds, són paràsits d’artròpodes en la seva fase juvenil i quan són adults fan vida lliure als torrents i rius, a les mars i fins i tot a les aigües temporànies És freqüent veure’n els adults, de vegades en grans quantitats, movent-se i cargolant-se a l’aigua de les llacunes El nom de gordiacis deriva de la…

Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats

És aplicada al sistema de guiatge de vehicles cremallera 3, a l’obertura de comportes, etc

Els acabaments són, d’una manera general, tractaments individuals ben definits entre ells, que utilitzen agents físics com són la calor, la humitat, la pressió, la percussió o el fregadís per a millorar l’aspecte i altres característiques dels tèxtils El tipus, el nombre i l’ordre d’aplicació dels acabaments sobre un producte tèxtil varien segons la natura d’aquest, les operacions prèvies a què ha estat sotmès, les operacions a què hom preveu de sotmetre'l i les característiques finals que hom en desitja obtenir Els acabaments dels teixits, on es dóna la màxima complexitat pel que fa a nombre…

Situació L’església parroquial de Sant Martí de Calonge és al centre de la població, a la plaça Major Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 La carretera C-253 dita de Palamós a Santa Coloma de Farners travessa el sector meridional del terme municipal de Calonge, parallela al mar, i passa pel poble agregat de Sant Antoni de Calonge La vila de Calonge és comunicada amb l’esmentada carretera comarcal per la C-660, que té un recorregut, fins a Calonge, de 2,5 km, on enllaça amb la C-661 de Calonge a la Bisbal d’Empordà De Calonge surt també la carretera local a Romanyà de la Selva i Llagostera En…

És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…

Situació Una vista de la cara septentrional de l’edifici A la part inferior hom pot veure dues filades d’opus spicatum J Bolòs Un centenar de metres vers tramuntana de l’església i del poblat de Sant Romà de Sidillà, enmig d’una pineda i mig colgades per la sorra, hi ha les restes d’un edifici Mapa 296M781 Situació 31TDG96577 Des del poble abandonat de Sidillà, cal anar, entre els pins, vers tramuntana, poc més de 100 m Davant nostre ja veurem les restes d’aquesta construcció Edifici D’aquest edifici podem veure tot el mur de tramuntana i una part de les…