Resultats de la cerca

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

El seu nom de família era Juan de Yepes y Álvarez Estudià al collegi de jesuïtes de Medina del Campo i a la Universitat de Salamanca i tota la vida es lliurà al coneixement i aprofundiment de la filosofia, la Sagrada Escriptura i la patrística El 1562 ingressà en l’orde carmelità reformat i el 1563 ja collaborà a la fundació del convent de Duruelo, primera casa masculina de l’esmentada reforma La seva cooperació amb santa Teresa li ocasionà, fins que el nou orde no fou reconegut, persecucions i empresonaments Representa el cim de l’escola asceticomística castellana És autor d’unes quantes…

A partir del 1850 s’estengué per tota l’illa E 1940 feren les primeres fundacions a Formentera i a Eivissa, i poc després a la península Ibèrica

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president…

L’església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, a la Noguera, fou bastida a mitjan segle XIV, en substitució d’una altra de castral, més antiga, també sota l’advocació de Santa Maria Fou promoguda per la comtessa Cecília de Comenge, mare del comte Pere d’Urgell i vídua del comte Jaume I, com es dedueix de les claus de volta de la nau, on s’alterna l’heràldica pròpia de la comtessa amb la del comtat d’Urgell i la de la vila Vista aèria de l’església canonical, una obra promoguda a mitjan segle XIV per la comtessa Cecília de Comenge ECSA - MCatalán Entre les raons que expliquen la…

Situació Capçalera de l’església on es conserva l’antic edifici consagrat l’any 1200 fou ampliat vers ponent en època barroca F Tur El santuari de Farners o de Santa Maria de Farners és situat al peu del castell amb el mateix nom, encimbellat dalt un turó Mapa L38-13333 Situació 31TDG696345 JRR Història No s’han trobat notícies sobre la data de construcció de l’església de la Mare de Déu, i només coneixem la de la reconstrucció de l’any 1200 Això no obstant, atès que és al peu del castell de Farners, hom pot pensar en una edificació de mitjan segle XI El 23 d’abril de 1200, després de la…

Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat …

Situació Els pocs vestigis d’aquest castell coronen el turó que domina el poble de Viu de Llevata ESG Les restes del castell de Viu de Llevata són situades al cim del turó allargassat als vessants de ponent del qual s’escampen les cases de la població aquesta domina, per la banda esquerra, la vall del mateix nom, i s’emplaça al sector oriental de la comarca, als vessants septentrionals de la serra de Sant Gervàs Mapa 33-10 214 Situació 31TCG203933 El poble de Viu…

Dos plafons de fusta calada —segons una fotografia del 1907— semblants als plafons laterals del banc de Sant Climent de Taüll, conservat al Museu Nacional d’Art de Catalunya Arxiu Mas A l’Institut Amatller d’Art Hispànic de Barcelona, ja fa uns anys, vaig descobrir que una fotografia clixé núm MB-2 054 del 1907 era documentada com el banc de Taüll exactament deia “Museo de Arte de Cataluña Banco de Tahull” La fotografia és la que reproduïm acompanyant aquest article Es tracta…