Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Figaró Films Antoni Baquer, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Manuel Gutiérrez Aragón, MMiró FOTOGRAFIA Joan Amorós Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Rosell MUNTATGE Juan Ignacio San Mateo MÚSICA Xavier Maristany SO Adolfo García, Xavier Berruezo INTERPRETACIÓ Sílvia Munt Marian, Jadeiya Baba Mohamed Nayat 1, Núria Rais Selma Nayat 2, Paulina Gálvez Dehiva, Muley Ahmed Melainin Ahmed, Ahmed Labbat Bachir, Deiba Bubacar Fàtima, Jalifa Sidi Azman Zein la mare, Mohamed Beissat Lauali, Jordi Dauder el pare, Montserrat Salvador l’àvia, Miguel Rivero Dávila…

El 22 de maig es va realitzar un referèndum al país per a introduir algunes reformes constitucionals, entre les quals cal destacar la prohibició dels partits de caràcter religiós Com era d’esperar, les reformes van ser aprovades per un 96% Encara que en el seu moment va passar gairebé desapercebut, al final del 2015 va fracassar un intent de cop d’estat per a derrocar el president tadjik, Emomalí Rahmon El Govern de Duixanbe no va donar gaires detalls d’aquest fet, però al llarg del 2016 va empresonar centenars de persones presumptament implicades en aquest cop, uns empresonaments que s’…

Les relacions amb Turquia van marcar bona part de la política exterior del Govern búlgar, amb la clara voluntat de millorar les relacions amb el Govern turc, en contraposició amb les tensions viscudes el 2017 La política migratòria va ser el punt central dels acords entre ambdós governs Al març es va celebrar a Varna una cimera entre la UE i Turquia, en la qual es va renovar l’acord migratori del 2016 Bulgària va assumir la presidència rotatòria de la UE l’1 de gener Va ser la primera vegada que va exercir aquesta posició des de la seva incorporació al bloc comunitari l’any 2007…

L’alcaldessa de Bangui, Catherine Samba-Panza, va ser elegida presidenta interina de la República Centreafricana © OECD/Michael Dean Catherine Samba-Panza, alcaldessa de Bangui, va ser elegida presidenta, el 20 de gener, pel Consell Nacional de Transició CNT, en substitució de Michel Djotodia, principal dirigent de Séléka, que s’havia proclamat president el 2013 i a qui s’havia obligat a dimitir Amb el suport de les Nacions Unides i la Unió Europea, la presidenta de transició va intentar restablir els serveis de l’Estat i pacificar el país, malgrat que va trobar les arques de l’Estat buides,…

El país no és cap excepció en la cada vegada més preocupant situació sanitària dels petits estats insulars del Pacífic, afectats per un clima canviant, sotmesos a les dinàmiques del turisme internacional i a un canvi sobtat en els costums alimentaris i socials dels seus habitants i amb molt poques infraestructures per a afrontar-los En aquest context, al mes d'agost es van confirmar els primers casos de mort per còlera, que afectaren quaranta habitants del remot districte de Morobe Al mes de gener, el Govern va anunciar l'aprovació d'una llei específica per a encausar els qui…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…

En foren les causes principals la influència del pensament del s XVIII, sobretot del revolucionari francès, i del Romanticisme el desenvolupament de l’economia i les comunicacions, amb l’aparició consegüent d’una burgesia cada vegada més àmplia i forta i la dependència de bona part dels estats italians respecte a les potències que s’imposaren a Europa l’any 1815 —especialment d’Àustria—, dependència que contribuí decisivament a esperonar el sentiment nacional Format per diversos corrents, comuns en llur odi a la dominació estrangera, s’hi distingiren el republicà, dirigit per…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats…

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una…