Resultats de la cerca
Es mostren 3157 resultats
Lingüística 2010
Lingüística i sociolingüística
L’any 2010 va ser un període de final de legislatures, amb poques novetats polítiques i legislatives pel que fa a la lingüística El canvi més important en la legislació de primer nivell en política lingüística va ocórrer a la Franja Es va estrenar la Llei de llengües, que recentment havien sancionat les Corts d’Aragó L’aprovació d’aquesta llei s’havia endarrerit més de tretze anys des que la reforma de l’Estatut del 1996 n’exigia la redacció El Partit Aragonès PAR, soci regio-nalista del Govern, va concentrar tot l’argumentari anticatalanista, que va convertir aquesta llei en la primera que…
Agronomia 2010
Agronomia
Producció i consum mundial de cereals La previsió de tones de cereals és només l’1% inferior a l’any passat tot i les fortes pluges i sequeres patides en les zones de major desenvolupament © Fototecacat Segons l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació FAO, la previsió de la producció mundial de cereals per a la campanya 2010-11 és de 2239 milions de tones, només un 1% inferior a la de l’any passat, tot i les sequeres que van afectar les planes occidentals de Rússia i les inundacions o sequeres que van afectar el Pakistan i alguns països del Sud-est asiàtic Aquest…
Arxivística, biblioteconomia i documentació 2014
Arxivística i biblioteconomia
Arxivística Girona va acollir el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, on es van reunir més de 850 especialistes d’arreu del món © Ajuntament de Girona De l’11 al 15 d’octubre del 2014 va tenir lloc a Girona el congrés internacional Arxius i Indústries Culturals, que va incloure la 2a Conferència Anual d’Arxius, la 9a Conferència Europea d’Arxius i les 13es Jornades Imatge i Recerca El congrés, organitzat conjuntament per l’Arxiu Municipal de Girona i el Consell Internacional d’Arxius, va reunir uns 850 especialistes d’arreu del món El Departament de Cultura de la Generalitat…
TERMCAT
Centre de terminologia creat el 1985 per acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.
Orígens i objectius La seva missió és planificar i coordinar la recerca, la normalització, l’emmagatzematge i la difusió de la terminologia en llengua catalana en relació amb les principals llengües de comunicació internacional, per garantir la disponibilitat de la terminologia catalana en tots els sectors de coneixement i d’activitat i per afavorir-ne l’ús El 1994 esdevingué un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya, l’IEC i el Consorci per a la Normalització Lingüística Concebut el 1982 per la Direcció General de Política Lingüística, continua la tasca d’iniciatives anteriors,…
Lev Nikolajevič Tolstoj
Lev Nikolajevic Tolstoj
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
De família noble, rebé una acurada educació particular Començà estudis d’àrab i turc amb la idea d’ésser diplomàtic Després inicià estudis jurídics Feu diverses activitats i es lliurà, a temporades, a una intensa vida social, fins que anà a viure amb el seu germà Nikolaj al Caucas, on restà dos anys, durant els quals escriví la seva primera novella, Detstvo ‘La infantesa’, 1852, i després Otročestvo ‘L’adolescència’, 1854 i Junost’ ‘La primera joventut’, 1857 traducció catalana d’ANin, 1974 L’experiència del Caucas, on lluità contra els nadius, i la de la guerra de Crimea, on anà poc després…
,
Els primers pobladors
Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va ser, doncs, el primer…
El període menorquí de la literatura catalana
Del 1708 al 1802, Menorca, en mans britàniques llevat de dos breus parèntesis 1756-63, 1782-98, es mantingué al marge de la resta dels Països Catalans Els anglesos no hi dugueren una política d’absorció lingüística i cultural sinó que, mantingudes les institucions i les lleis internes, el català continuà essent-hi la llengua de l’administració i de la cultura Amb la seguretat que li donaven les guarnicions i la flota britàniques augmentaren les relacions comercials amb la Mediterrània i Europa Mercès a aquests fets, emergí una burgesia mercantil i es desenvolupà una intellectualitat…
Poder i ideologia a través de les manifestacions iconogràfiques
Endinsar-se en l’estudi de la societat ibèrica no és una tasca fàcil No hi ha documentacions de l’època que descriguin amb detall certs aspectes com les creences, les institucions i les relacions socials, i les que existeixen són de segona o tercera mà, obra de grecs i romans que viatjaren per la Península Sovint, a més, aquestes darreres notícies, o bé es converteixen simplement en una allau d’informacions o curiositats no sempre verídiques o bé únicament lloen els mèrits dels compatriotes de l’escriptor D’altra banda, els testimonis directes, com les restes materials, necessiten una…
La mort: indicadora de diferències socials
Les manifestacions funeràries constitueixen un dels més antics i preuats objectes d'estudi de la disciplina arqueològica, atesa la bona preservació tant de les estructures o contenidors on es dipositaven els cadàvers com de les ofrenes funeràries que hi anaven associades Fins i tot, a les excavacions arqueològiques més antigues, quan els mètodes de registre estratigràfic moderns encara no s'havien desenvolupat, s'individualitzaven les tombes com a unitats independents Així, actualment es disposa d'extensos catàlegs de sepultures que possibiliten estudis comparatius i analítics i la proposta…
L’herència dels Jocs Olímpics
Cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona Enciclopèdia Catalana / R Ramos Els Jocs Olímpics es van celebrar a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992 La seva repercussió esportiva i ciutadana va ser extraordinària La ciutat va acollir l’esdeveniment amb un singular aire festiu, i els atletes de l’Estat espanyol —una bona part dels quals eren catalans— van obtenir un nombre de medalles inèdit 13 d’or, 7 d’argent i 2 de bronze La preparació dels Jocs va aportar un impuls inqüestionable a l’esport de base, al món del voluntariat i al patrocini empresarial Però més enllà del…