Resultats de la cerca

També se l’anomenava castell, però mai no tingué un terme jurisdiccional Actualment també se li dona el nom de castell de la Vinyeta En aquesta fortalesa residiren els castlans del castell de Curull que amb aquest nom es documenten el 1068 amb Galald de Curull, si bé l’edifici no es troba fins al 1193, quan Bertran de Curull amb la muller i els fills posà sota la protecció de l’orde del Temple la vila del Vilar El 1275 apareix la família cognominada Vilar amb Bertran del Vilar El 1336 la domus del Vilar ja havia passat a la família Milany pel casament de Francesca del Vilar i…

El despoblat d’Eixaders es troba a 310 m d’altitud a l’est del canal d’Urgell, a tocar del riu Corb Es conserven encara algunes parets i pedres d’arcs enderrocats de l’antic temple La primera referència segura del lloc d’Eixaders és de l’any 1179, en què Guillem d’Anglesola i la seva esposa feren donació de dues parellades de terra situades a Eixaders al cenobi de Santa Maria de Vallbona A Eixaders, Vallbona hi establí una granja i hi ha documentats nombrosos plets entre l’abadessa de Vallbona i els Anglesola, senyors de Bellpuig, pel domini d’Eixaders Eclesiàsticament, Sant…

Es troba situada al nord del terme, al peu del riu Foix, vora el límit amb Castellet i la Gornal El lloc és esmentat ja els anys 977 i 999 Aquest indret formava una quadra que depenia del castell de Cubelles, tal com consta el 1232 Hi havia una casa fortificada, anomenada el Castell, que s’ensulsià el 1636 El 1251 i el 1260 posseïa aquesta quadra el noble Berenguer de Montserrat o de Guàrdia, senyor dels castells de Collbató i Pierola Al segle XIV la quadra, que pertanyia als Lledó, tenia onze focs, que quedaren reduïts a cinc el 1553 Dins de l’actual caseria hi ha unes restes…

L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme…

La caseria d’Abella d’Adons es troba emplaçada a 1 320 m d’altitud, al nord-oest del poble d’Adons L’indret fou objecte de nombroses adquisicions de terres per part del monestir de Santa Maria de Lavaix des de la segona meitat del segle X 961, 974, 979 El patrimoni monàstic a la vila d’Abella d’Adons restà completat l’any 1023, quan els comtes del Pallars Sobirà, Guillem II i Estefania, donaren al monestir de Lavaix “ ipsa villa que dicitur Abella quod est prope ípsum castellum Atonze ” amb tots els drets, homes i delmes així, es donaven les condicions necessàries per a la…

Aigua amunt del torrent de la Vall, vora l’antic camí de la Torre a les Viles de Turbó, hi ha el despoblat de Brallans Hom creu que ja al final del segle X hi funcionava una casa de donades De fet, la primera notícia del lloc data del 1304, quan Bernat d’Erill parla del “ beatario nostro de Bradilans ” Els alous comtals foren donats el 1004 al monestir d’Ovarra per la comtessa Toda El priorat se n’assegurà el domini mitjançant la confecció d’una carta fundacional atribuïda al comte Bernat Al conveni del 1295, l’abat de Sant Victorià d’Assan assignà al priorat d’Ovarra un cens sobre les rendes…

El poble de Montanui es troba enlairat a 1 205 m damunt la ribera dreta de la Noguera, aprofitant un replà situat entre la vall de Barravés i la serra de Sant Aventí Controlava els colls que comuniquen les valls de Barravés i de Castanesa i la cabanera de la Seu d’Amunt Un diploma del cartoral d’Alaó, del principi del segle XI, reporta la venda per part dels monjos d’unes vinyes que tenien in castro Montanue i a la villa de Cóll Sembla que Montanui va seguir la mateixa sort que la resta de Barravés, ja que era un dels llocs clau per a entrar a la vall El fogatjament del comtat de…

Estudià a Belgrad i al Conservatori de Praga, on es graduà l’any 1927 Exercí de director de cor i de director musical amb les orquestres de K Stankovic, de l’Òpera de Zagreb i de Belgrad, i també a la seva escola de música Ensenyà direcció a l’Acadèmia de Música de Belgrad, institució de la qual fou rector en 1947-52 Dirigí també l’Acadèmia de les Arts de Belgrad 1957-59 Fou responsable de programes musicals de la Ràdio de Belgrad i membre de l’Acadèmia Sèrbia A part de la seva activitat com a director musical, realitzà importants aportacions compositives en els gèneres simfònic, vocal, coral…

Estudià composició al Conservatori de Sant Petersburg 1911-14 Influït per A Skr’abin, s’interessà pel color en la música, pel continuum sonor i pel concepte de música com a vehicle de coneixement De la primera època és l’oratori La journée de l’existence , les cançons sobre textos de Nietzsche i L’évangile rouge 1918-20 L’any 1920 emigrà a França, i el 1922, a Berlín, trobà A Hába, que, com ell, treballava en la tècnica dels microintervals Aconseguí de fer-se construir un piano amb tres teclats diferentment afinats La simfonia Així parlà Zaratustra 1929-30 fou escrita per a diversos pianos de…

Estudià al Conservatori de Katowice i es graduà el 1937 en violí i composició, que també aprengué a Varsòvia amb K Sikorski Aquest mateix any viatjà a París, on estudià amb N Boulanger A partir d’aquesta data centrà els seus esforços en la composició, i guanyà dues vegades el Premi Lili Boulanger 1945 i 1946 El 1964 guanyà també el Premi de la Unió de Compositors Polonesos La seva obra rebé les influències estètiques i formals neoclàssiques a la manera d’I Stravinsky, i en algun cas utilitzà l’estil neoromàntic Tot i les dues simfonies concertants 1947 i 1956 i les dues obres que li valgueren…