Resultats de la cerca

Becat a la Universitat de Kyoto, durant la seva residència en aquesta ciutat s’allistà voluntari a l’exèrcit japonès 1944-45 Posteriorment es diplomà en agricultura 1948 per la Universitat de T’aipei El 1953 obtingué un màster per la Universitat d’Iowa, i visqué als Estats Units fins el 1957 De retorn a Taiwan, es dedicà a l’assessorament per a la modernització de l’agricultura i, fins el 1978, exercí la docència universitària El 1968 es doctorà en agricultura econòmica a la Universitat de Cornell Ithaca, EUA Membre del Guomindang  1971, fou alcalde de T’aipei 1979-81 i després governador…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

És probable que les primeres fulles fossin, en època prehistòrica, d’una fusta dura, com ho són encara les d’alguns pobles de cultura primitiva Les més antigues conservades són de coure, després de bronze, més endavant de ferro i finalment d’acer Als segles XI-XII l’espasa, de vegades dita bran que és pròpiament la fulla, tenia pom, braços, mantí o guarnició i foure o beina sovint era d’una gran riquesa la part superior era anomenada boca , i la inferior, ercontera, guaspa Al segle XV els tipus d’espasa eren molt variats, amb mides que oscillaven entre 1,40 i 0,75 m de llargària les més…

L’any 1939 s’exilià a París amb la seva família Cursà estudis superiors a la Sorbona i fou professora a la Universitat de Perpinyà des del 1969 fins a la seva jubilació el 1993 Centrà les seves recerques en la història de les mentalitats, els moviments socials dels segles XVI al XVIII i, sobretot, en la història de la Catalunya del Nord amb relació als problemes d’integració del Rosselló al regne francès després de la pau dels Pirineus 1659 Autora d’una extensa producció bibliogràfica, destaquen Breu història de les terres del nord 1988 i Le rattachement du Roussillon à la France 1995, on…

L’aprisió fou un dels mitjans emprats pel poder públic per a dur a terme la tasca de repoblament de les contrades septentrionals de la península Ibèrica, especialment a Catalunya i a la zona castellanolleonesa, els primers segles de la Reconquesta, devastades a conseqüència de les escomeses dels sarraïns i de les reaccions cristianes Les modalitats de l’aprisió, requisits per a efectuar-la, títol que adjudicava, etc, no eren uniformes en les diverses regions alludides Bé que el principi d’on arrencaven d’origen romà era d’un domini eminent dels predis erms i sense amo, per part…

Situació Fragment de la muralla que envoltava aquest vilatge ECSA - A Roig Les restes d’aquest vilatge són a 2 113 m d’altitud, al pendent superior de migdia del tossal del Prat Muntaner Aquest turó s’alça a l’esquerra del barranc de les Comes de Rubió, a sobre mateix del port del Cantó, al límit administratiu entre el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell Mapa 34-10 215 Situació 31TCG551938 Hi ha un camí de bast que surt del mateix coll del Cantó i s’enfila cap a tramuntana pel fort pendent del vessant de migdia del turó Després d’una hora llarga de forta pujada, s’accedeix al cim del…

Situació Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural la capçalera ha estat totalment modificada ECSA - J A Adell L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG209828 Història El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes Tot i la…

Situació Antiga torre, més tard aprofitada com a comunidor, que defensava el clos tancat de l’església ECSA - JA Corbella La torre o comunidor de Son flanqueja el portal d’entrada al clos de l’església parroquial de Sant Just i Sant Pastor El conjunt del recinte es troba a l’entrada del poble, aixecat en un planell a 1393 m d’altitud, al vessant esquerre de la vall de Son i dominant la vall de la Noguera damunt d’Esterri PBM Mapa 33-9181 Situació 31TCH441206 Història La vila de Son fou commutada pel comte Ramon V de Pallars Jussà als comtes Artau I 1064 i Artau II 1094 de Pallars Sobirà…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

El primer esment del lloc d’Estac s’ha de situar entre els anys 1061 i 1098, en què l’alou d’ Estago apareix vinculat al comte Ramon V de Pallars Jussà, encara que l’any 1094, Estac, com a lloc de la vall d’Escós, passà a mans d’Artau II, de Pallars Sobirà El monestir de Santa Maria de Gerri rebé nombroses donacions de béns situats a la vila d’Estac l’any 1092 Gozflen i els seus fills li donaren un capmàs amb el seu delme i servei el 1105, els comtes Artau II i Eslonça li concediren el cens i el servei del capmàs de Miró, fill d’Enguilia Solma l’any 1149, amb motiu de la seva…