Resultats de la cerca

El bernat pescaire Ardea cinerea no és un ocell reproductor a Menorca, per bé que s’hi pot tot observar freqüentment a l’hivern i en les èpoques de pas, fins i tot a les zones humides de menor entitat Yves Hennechart El prat de Lluriac 21, entre els principals espais naturals de Menorca Sa Tramuntana de Menorca és la contrada amb els materials més impermeables de les illes, grans i vells dipòsits argilosos generats pels terrenys silicis del Paleozoic i Mesozoic No és gens estrany, doncs, que sigui favorable a l’embassament de torrents i a la formació d’aiguamolls extensos De…

El corb Corvus corax és un ocell de roca i de muntanya, més gros del que hom sol pensar, ja que ateny fins a 64 cm En vol, el caracteritzen la seva envergadura i la forma acabada en punta del final de la cua vola generalment solitari o per parelles Té el plomatge totalment negre i el bec molt gros, com s’observa a l’exemplar de la fotografia Josep M Barres Als Països Catalans és un ocell sedentari i nidificador localitzat És bastant comú a Andorra i a les Illes, excepte Cabrera, i a les zones interiors més montanes del Principat i el Rosselló Al País Valencià es va fent més…

Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis es fan als Països…

Sobre roca calcària, amb les mateixes preferències per indrets humits i poc illuminats, podem trobar líquens del gènere Petractis estictidàcies El tallus és poc visible, ja que és immers en la roca endolític i els apotecis, primer immersos, s’obren en estrella L’espècie més freqüent a la regió mediterrània és P luetkemuellerii Noteu-hi la maduració progressiva dels apotecis i, principalment, la fase en què el marge es fissura radialment, caràcter al qual alludeix el nom del gènere, que vol dir, precisament, «estrella de la pedra» Jordi Vidal Es tracta d’un grup principalment no liquenificat…

El castell de Mont-roig del Camp, del qual avui dia no resta res, estava bastit en el mateix indret que en l’actualitat ocupa la nova església parroquial de Sant Miquel, construïda durant els segles XIX i XX Aquest castell ocupava, per tant, el centre de la vila, que era emmurallada La menció més antiga de Mont-roig, com un dels límits del Camp de Tarragona, és de l’any 1118, que Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, atorgà al bisbe Oleguer la ciutat i Camp de Tarragona Sembla que el primer esment del castell de Mont-roig apareix en l’acta de fundació i dotació del priorat de Sant Miquel d…

Fill d’un pastor anglicà, el 1770 entrà com a guardiamarina a les ordres del seu oncle, el capità Maurice Suckling Viatjà en vaixells mercants i en missions exploratòries a l’Àrtic i, malgrat haver passat dos anys a terra sense feina, el 1779 fou nomenat capità La carrera naval de Nelson començà de fet el 1793 durant la guerra contra la república francesa A Nàpols conegué lady Hamilton, muller de l’ambaixador anglès, que esdevingué la seva amant En un desembarcament a Còrsega perdé un ull, però en la batalla del cap de San Vicente la seva intelligent decisió atorgà la victòria a la flota…

Àrea de nidificació del pica-soques blau Sitta europaea als Països Catalans Carto-tec, original dels autors Aquesta petita espècie arborícola és sedentària en els boscos més humits del N del Principat, Andorra i la Catalunya Nord, llevat del Rosselló més cap al S es troben petites poblacions arraconades en els boscos més frescos, mixtos o caducifolis, de la serra de Prades i els Ports, penetren a la regió de Castelló a través d’una estreta franja que travessa el Maestrat fins a la serra de l’Espadà, i abasten possiblement els voltants de Penyagolosa Sembla que a València hom observa…

Àrea de nidificació de la merla cuablanca Oenanthe leucura als Països Catalans Maber, original dels autors La merla cuablanca és un ocell sedentari i nidificador, molt rar a la Catalunya Nord, més aviat local i escàs a la resta del Principat i més estès i relativament comú al País Valencià A les Balears és excepcional És una espècie pròpia de les zones mediterrànies àrides, pedregoses, amb poca vegetació i molt de sòl nu Viu a les àrees litorals rocoses, a les serralades mediterrànies que són predominantment calcàries, molt rocoses i amb nombrosos cingles En aquestes se situa a les carenes…

Àrea de nidificació de la merla d’aigua Cinclus cinclus als Països Catalans Maber, original dels autors Característicament muntanyenca, la merla d’aigua és sedentària, encara que durant els mesos d’hivern baixa per fugir del gel en moviments que la duen, fins i tot, a la plana Àmpliament estesa al N del Llobregat, resta cantonada al S en unes poques serres de la Serralada Prelitoral i el Sistema Ibèric, i arriba fins al Túria en el sector de Titagües, límit meridional conegut de l’espècie a casa nostra És absent de les Illes Aquesta espècie camina sota l’aigua, capturant…

Àrea de nidificació del roquerol Ptyonoprogne rupestris als Països Catalans Maber, original dels autors El factor que explica la distribució del roquerol és el seu lligam envers els hàbitats rocallosos de qualsevol mena En conseqüència, el trobarem a gairebé totes les comarques accidentades dels Països Catalans Els buits corresponen a les comarques de relleus suaus, tant de l’interior cas de la Depressió de l’Ebre i alguns sectors de la Catalunya central i el migjorn valencià com de la terra baixa litoral, llevat dels trams costaners més abruptes com ara la Costa Brava, el Garraf o la…