Resultats de la cerca
Es mostren 4528 resultats
El convent de Santa Caterina de Barcelona
Art romànic
De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…
Santa Cecília de Ragort (Vallfogona de Ripollès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església de Santa Cecília de Ragort des del costat de migjorn Hom hi pot veure, bé que tapiada, l’obertura de la porta original M Anglada L’ermita de Santa Cecília de Ragort es troba apartada 1 km pel costat de ponent del poble de Vallfogona, és a dir, entre la carretera C-150, de Ripoll a Olot pel coll de Coubet i la riera de Vallfogona Mapa 256M781 Situació 31TDG416721 Per anar-hi cal agafar un trencall que hi ha al punt quilomètric 75 de la carretera de Ripoll a Vallfogona, a mà dreta, vers migjorn, i deixar el cotxe a la masia propera per arribar-hi a peu amb…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
El Casalot (Sant Pere de Ribes)
Art romànic
Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…
Castell de Miravet (Camporrells)
Art romànic
Situació Mur oest d’aquest castell totalment arruïnat que es dreça al costat de les restes de l’antic despoblat del mateix nom ECSA - JI Rodríguez Les ruïnes del castell són a l’actual despoblat de Miravet, emplaçat a llevant del Molar, aprofitant un esperó de la serra 730 m d’altitud que fa de partió d’aigües entre els barrancs de Fontcoberta i el de Miravet, on desguassa finalment Mapa 32-13 327 Situació 31TBG965495 Miravet es troba a uns 300 m de la carretera local que va d’Estopanyà a Camporrells, 2 km abans d’arribar a aquesta darrera població Des d’aquesta carretera es veu perfectament…
Fons romànic del Museu Vicenç Ros (Martorell)
Art romànic
El museu El Museu Municipal Vicenç Ros fou creat el 1945 per Vicenç Ros i Batllevell 1883-1970, alcalde de Martorell 1924-30, 1940-51, i Isidre Clopas i Batlle 1913, historiador i cronista de la vila El fons del museu és integrat per una de les colleccions de ceràmica més importants del país, donació del fundador, i per materials arqueològics i etnogràfics diversos, la majoria procedents de Martorell El museu és installat a l’església de l’antic convent de Caputxins segle XVII FBG El fons Relleu Procedència Sant Genís de Rocafort Martorell Datació segles XII-XIII Mides 16 × 24 cm Núm d'…
Duke Ellington
Música
Compositor, pianista, arranjador i director d’orquestra nord-americà, de nom real Edward Kennedy Ellington.
Ellington i l’orquestra A set anys començà a estudiar piano, i quan en tenia disset ja debutà professionalment No fou, però, fins el 1923 que s’integrà als Washingtonians, banda liderada pel banjoista Elmer Snowden, de la qual també formaven part Sonny Greer bateria, Otto Hardwick saxofons i Artie Whetsol trompeta Fins el 1927 els Washingtonians treballaren a dos locals de Broadway, mentre la banda s’anava engrandint fins a arribar a tenir deu components Arran de la baixa de Snowden, Ellington assumí el lideratge de la banda El 1927, ja sota el nom de Duke Ellington Orchestra, la formació…
Museu Tèxtil de Terrassa
Historiografia catalana
Institució museística creada l’any 1946 per l’Institut Industrial, que rebé el nom de Museo Biosca.
Desenvolupament enciclopèdic El Museu, de caràcter privat, fou fundat per iniciativa de dos dels representants paradigmàtics de l’oligarquia industrial recuperada després de la postguerra espanyola José Biosca Torres, representant de l’Institut Industrial a Madrid, i J Badrinas Sala, nebot d’Alfons Sala El tàndem Badrinas-Biosca ha estat considerat clau per la historiografia terrassenca per a entendre la Terrassa de postguerra i la seva relació amb els organismes de decisió econòmica de l’Estat espanyol els anys cinquanta En el moment de la seva creació, el Museu estava sota la tutela de l’…
Leandro de Saralegui y López Castro
Historiografia catalana
Historiador de l’art.
Vida i obra Militar de professió, ingressà a l’Acadèmia Militar d’Àvila, en el Cos d’Intendència, per tradició familiar Fou professor d’idiomes a l’Acadèmia Militar El 1925 es traslladà a València i hi conreà la seva afecció a la història de l’art Autodidacte, des de l’amateurisme i fora dels cercles acadèmics, es convertí en un gran especialista dels pintors medievals valencians fins i tot els colleccionistes acudien a ell perquè perités taules antigues En el seu cercle d’amics foren presents els principals erudits locals del principi del s XX, com J Sanchis i Sivera, Manuel R…