Resultats de la cerca

Llicenciat en dret 1856, fou membre d’El Liceu de València Escriví per al teatre les comèdies  El arte de hacerse amar 1856 i Ojo al Cristo 1886, els drames La nave sin piloto 1861, Me entiende usted 1867 i Los comuneros de Cataluña 1871, i nombroses novelles de tipus sentimental Vinculat des de l’inici al moviment de la Renaixença, fou mantenidor de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona 1868, on pronuncià el discurs de gràcies, i un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878, entitat que ben aviat presidí 1880-81 Als seus Jocs Florals del 1882 obtingué la flor natural Defensà una…

Inicià la seva carrera professional els anys cinquanta al Teatre Romea El 1959 obtingué el premi d’interpretació al Cicle de Teatre Llatí amb l’obra Tres angelets a la cuina Cal destacar, d’entre les seves interpretacions, El hombre, la bestia y la virtud, de L Pirandello, Allò que tal vegada s’esdevingué , de J Oliver, Com si fos un tros de vida , d’E Criado, El embrujado , de Valle Inclán, Mercè dels uns, Mercè dels altres , de C Valls monòleg, pel qual li fou atorgat el premi Margarida Xirgu el 1977 i Dolça de les Tàpies , del mateix autor Actuà també posteriorment en la versió de…

A mitjan segle XIX el tancament d’Amèrica als productes europeus obligà Europa a cercar nous mercats a Àsia Pel tractat de Nanquín 1842 la Gran Bretanya obtingué concessions comercials a la Xina, la qual cosa fou ocasió que hi penetressin després d’altres països europeus França, Alemanya, Rússia Aquesta penetració tingué com a conseqüència el repartiment territorial de la Indoxina entre França i la Gran Bretanya i l’accés del Japó a gran potència vencé la Xina en 1894-95 i Rússia en 1904-05 La guerra sinojaponesa portà al desmembrament de la Xina, fet que ocasionà la revolta dels bòxers 1900…

Es graduà a la Universitat Federal de Rio de Janeiro en composició, direcció i orquestració 1967-68, i fou alumne de J de L Siqueira, F Mignone i C Santoro Posteriorment obtingué una beca per a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, on estudià amb S Hartke i es doctorà en composició El 1990 esdevingué cap del postgrau del departament de música de la Universitat Federal de Rio de Janeiro i president de l’Acadèmia Brasilera de Música Ha dirigit diverses orquestres brasileres interpretant composicions seves en moltes ocasions És l’inventor del sistema-T, que controla les altures Del seu…

Estudià música al Conservatori de Praga amb J Rídký 1945-48 Assumí la programació musical de Ràdio Praga entre el 1945 i el 1955, i fou secretari de la Unió de Compositors Txecs El 1961 obtingué un premi estatal amb el poema simfònic Noc a nadeje 'Nit i esperança', 1959 Des del 1971 es dedicà exclusivament a la composició La seva música es mou entre la fidelitat als models folklòrics i un ús més agosarat de l’harmonia en l’obra de cambra Rica en continguts extrets de la música popular, la producció orquestral inclou la Rapsòdia eslovaca 1949 i les Symfonietta 1971, 1980 Entre les òperes…

Estudià amb A Glazunov a Sant Petersburg i amb F Busoni a Berlín Realitzà gires com a pianista per Europa, i a partir del 1929 s’installà a Hollywood, on es dedicà a la composició de música per al cinema Compongué un total de 140 obres per a aquest gènere i obtingué quatre premis de l’Academy of Motion Pictures, Arts and Sciences N’excelleixen les partitures per a Duel in the Sun K Vidor 1947, I Confess A Hitchcock 1953, The Old Man and the Sea J Sturges H King 1958, The Alamo J Wayne 1960, The Guns of Navarone JL Thompson 1961, 55 Days at Peking N Ray 1962 i The Fall of the Roman Empire A…

A només tretze anys obtingué la plaça d’organista a Ripoll Després va estar-se a Sanahuja, i feu d’organista a la catedral de Girona des del 1804, en substitució de Josep Prat A Girona, Guiu visqué els anys més difícils de la guerra del Francès i recollí en una consueta els esdeveniments més destacats d’aquells anys de penúries S’exilià a Nimes, i més endavant retornà a Girona, on el 1828 rebé una canongia a la collegial de Sant Feliu i hi ocupà el càrrec d’organista fins a la seva mort Les fonts indiquen que mantingué sempre contactes amb Sant Joan de les Abadesses, d’on portà diferents…

La seva formació musical es degué probablement a Felip Olivelles, mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, palau del qual Milans fou nomenat mestre interí el 1700, i detentor del càrrec, del 1702 al 1714 A l’octubre d’aquest darrer any obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral de Girona, en substitució de Manuel Gònima, mort feia poc El 1735 demanà la jubilació Les seves obres, repartides entre la Biblioteca de Catalunya, la seu de Girona i la parròquia de Canet de Mar, palesen la seva gran categoria com a compositor Tingué un gran domini del llenguatge…

Estudià filosofia i teologia al seminari de Haaren i fou ordenat de sacerdot el 1912 A més, estudià musicologia 1915-17 amb G Adler a la Universitat de Viena, on es doctorà en aquesta especialitat Participà en diverses institucions musicals, com la Societat Internacional de Musicologia a Utrecht, que presidí del 1952 al 1955 Fou director de la Unió per a la història de la música dels Països Baixos 1934-57 Catedràtic d’història i teoria de la música a la Universitat de Utrecht 1928, feu una important contribució al desenvolupament de la musicologia als Països Baixos Obtingué reputació…

El 1911 es graduà en música a Oxford, i entrà a la Universitat de Toronto, on estudià història Posteriorment es traslladà a París per estudiar piano La Primera Guerra Mundial el sorprengué a Bayreuth, i fou internat al camp de Ruhleben, prop de Berlín Allà compongué l’oda per a cor i orquestra England , per la qual obtingué, el 1918, el títol de doctor en música d’Oxford Desenvolupà gran part de la seva activitat a Toronto, ciutat on fou organista abans i després de la guerra a més, treballà al conservatori 1926-42, fou director de l’escola de música a la universitat 1927-52 i dirigí l’…