Resultats de la cerca
Es mostren 4826 resultats
Jesús Monasterio y Agüeroz
Música
Violinista, compositor i director castellà.
Rebé del seu pare les primeres nocions de violí De seguida mostrà una destresa excepcional i anà a estudiar a Valladolid amb J Ortega, el qual li suggerí que continués la seva formació a Madrid Ingressà al Conservatori de Madrid i, parallelament, començà a oferir concerts per la Península Ibèrica El 1844 actuà a Lleida L’any 1849 fou admès al Conservatori de Brusselles, on estudià violí amb ChA de Bériot i contrapunt amb FJ Fétis Violinista admirat arreu d’Europa, des del 1857 fou professor de violí del conservatori madrileny i violinista de la capella reial El 1863 creà, juntament amb JM…
Jerónimo Jiménez y Bellido
Música
Compositor i director andalús.
Destacat compositor de sarsueles, des de molt jove mostrà uns dots inusuals per a la música Gràcies a una beca, pogué viatjar a París per estudiar amb D Alard, F Savart i A Thomas Quan tornà de França, inicià a Madrid una intensa activitat com a director al capdavant de l’orquestra del Teatre Apolo, de l’orquestra de la Sociedad de Conciertos, de la del Teatro de la Zarzuela i el Teatro Real Aquesta experiència feu que, quan començà a compondre sarsueles, ja tingués un profund coneixement de l’orquestra Obtingué un dels seus primers èxits amb una paròdia wagneriana, Tannhauser el…
Pasqual Pérez i Gascón
Música
Organista i compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals amb un oncle seu Més tard fou deixeble del mestre de capella de la catedral de València J Pons i també de F Cabo A divuit anys fou nomenat organista a l’església de Sant Tomàs de València Després passà a exercir el mateix càrrec a Villena, que abandonà per la plaça d’organista a la seu valenciana Hom el considerà un dels darrers representants de l’escola clàssica castellana d’orgue S’ha dit que el mateix F Liszt, en una estada que feu a València el 1845, quedà impressionat en sentir-lo improvisar Com a compositor, es dedicà sobretot a la música religiosa i fou…
ozonosfera
Meteorologia
Capa de l’atmosfera terrestre que conté una gran concentració d’ozó.
Aquesta capa impedeix la incidència directa de les radiacions ultraviolades d’ona més curta que des del Sol arriben a la superfície terrestre, les quals, altrament, poden ser causants de greus danys en tota forma de vida L’ozonosfera es forma a l’estratosfera, entre els 15000 i els 55000 m d’altitud, quan la radiació ultraviolada del Sol parteix les molècules d’oxigen O 2 en dos àtoms reactius O+O, que s’uneixen de tres en tres per formar ozó Les molècules d’ozó són inestables i de vida molt curta, però la radiació ultraviolada en va generant contínuament Malgrat que hi ha fets naturals que…
Manuel Anton i Ferràndiz
Historiografia catalana
Antropòleg.
Llicenciat en ciències químiques a la Universitat de Madrid 1878, es doctorà en ciències naturals, i el 1880 formà part d’una comissió científica enviada al Marroc per a estudiar la flora i la fauna d’aquell país Posteriorment, estudià a París un curs d’antropologia al Museu d’Història Natural i, el 1892, obtingué la càtedra d’antropologia a la Universitat de Madrid, la primera d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol El 1895 fou nomenat secretari del Museu de Ciències Naturals, on creà la Secció d’Antropologia, i entre el 1896 i el 1898 impartí cursos sobre antropologia d’Espanya a l’Escuela…
Juan Adam de la Parra
Historiografia catalana
Jurista i escriptor castellà.
Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642 La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña 1640, 122 f, apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra tot i que el 1642 aquest…
Núria Coll i Julià
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzada en història política i econòmica de la Catalunya del s XV A la Universitat de Barcelona fou alumna de Vicens i Vives, que la considerà sempre una de les seves deixebles més properes, pel rigor amb què analitzà la documentació El mateix Vicens i Vives li encarregà l’elaboració de bases bibliogràfiques per a les diverses publicacions periòdiques que ell animà especialment l’ Índice Histórico Español , on Coll collaborà des del 1953 Durant la dècada de 1950-60 collaborà també amb Vicens en la consolidació de la revista Estudios de Historia Moderna És autora d’una documentada…
Frederic Camp i Llopis
Historiografia catalana
Historiador i advocat.
Condicionat per la formació jurídica i per la filiació catòlica, tota la seva obra se centrà en l’estudi de la Catalunya del període napoleònic El títol del seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona – Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la solemne recepción pública de Don Federico Camp Llopis Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941– constituí una mena de síntesi de la seva tasca historiogràfica Mantingué la tesi que durant la invasió napoleònica, els catalans tingueren una…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…
Francesc del Vayo
Historiografia catalana
Prevere, teòleg i humanista.
Vida i obra Racioner de l’església de Xèrica, s’ocupà de diversos afers jurídics de la seva vila natal i es mostrà sobretot interessat en el passat remot de les terres valencianes i, en especial, de Xèrica Escriví una Grammaticae linguae institutiones 1569 A partir de les troballes arqueològiques i bibliogràfiques que reuní, elaborà un manuscrit intitulat Historia de la leal, real, coronada villa de Xérica y su antigüedad, dirigida a los ilustres y magníficos justicia, jurados, síndico, mayordomo, escrivano y consejo general de dicha villa , l’original del qual fou dipositat a l’…