Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Clement Richard Attlee
Història
Estadista britànic.
El 1922 fou elegit diputat laborista i formà part del govern MacDonald 1929-31 Del 1940 al 1945 fou un dels membres més destacats del govern de coalició de Churchill Cap del partit laborista, passà a ésser primer ministre quan aquest partit guanyà les eleccions del 1945 Presidí una sèrie de reformes com la nacionalització de les indústries pesants fins a l’adopció d’un programa d’austeritat 1947 En política exterior continuà amb la política d’aliança envers els EUA, cosa que significà, a la pràctica, la subordinació de la política exterior britànica a la nord-americana En política colonial…
Jaume Aragall i Garriga
Jaume Aragall i Garriga
© AVUI/J. LOSADA
Música
Tenor.
Tenor líric, de grans facultats i especialitzat en el repertori italià De veu brillant i amb un timbre esmaltat, és considerat un dels principals tenors operístics Heretà la sensibilitat pel cant a través de la seva família De nen, fou petit cantor a l’escolania de Santa Maria del Mar i posteriorment inicià estudis de cant amb Jaume Francisco Puig Tot i haver interpretat només alguns papers secundaris al Gran Teatre del Liceu, guanyà el segon premi del Concurs Internacional de Cant de l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera Poc després, i gràcies a una beca de la Diputació de Barcelona,…
,
Joan Gualbert Subirà
Fa l’aparició en el panorama industrial català de bracet amb Ramon Monroig –vegeu més endavant–, de qui era soci Tots dos guanyaren la medalla d’argent a l’exposició industrial de Madrid del 1841 per unes mostres de clorur de calç Però després d’aquesta experiència, ell i Monroig entraren en la fabricació d’àcids Monroig canvià aviat d’opinió, se’n separà amicalment –tot sembla indicar-ho– i s’installà pel seu compte, tot dedicant-se a matèries tintòries Subirá posà la fàbrica al carrer de Feman-dina, al barri del Raval, xamfrà del que era aleshores el carrer de Ponent i que ara…
Primož Trubar
Lingüística i sociolingüística
Religió
Predicador i escriptor eslovè.
Format a Rijeka i a Salzburg, l’any 1524 passà al servei de l’arquebisbe Pietro Bonomo, a Trieste, on entrà en contacte amb els corrents humanistes i més tard amb la Reforma protestant Després d’un breu retorn a Carniola i d’iniciar estudis a Viena 1527-30, fou vicari al bisbat de Ljubljana, on predicà en eslovè i d’on, a causa de les seves simpaties pel protestantisme, fou expulsat un cop excomunicat 1547 Anà aleshores a Rothenburg Baviera on, sota la protecció del teòleg reformista Veit Dietrich, fou diaca fins el 1552, es casà i tingué un fill Hi escriví, a més, el Catechismus…
Malcolm Turnbull

Malcolm Turnbull
© Commonwealth of Australia
Política
Polític australià.
Es graduà en arts 1977 i dret 1978 a la Universitat de Sydney, i l’any següent anà becat a Oxford, on obtingué un segon diploma en dret Posteriorment exercí com a advocat i també treballà en l’empresa privada el 1994 fundà OzEmail, un dels principals subministradors de serveis d’internet d’Austràlia, i el 1997 s’incorporà a Goldman Sachs En 1993-2000 fou president del Moviment Republicà, i intentà, sense èxit, convocar un referèndum perquè Austràlia esdevingués una república Diputat pel Partit Liberal 2004, el 2007 fou nomenat ministre de Medi Ambient en el govern de John Howard , però aquest…
Omar
Política
Líder religiós i polític musulmà.
Estudià en una madrassa i fou probablement clergue rural abans d’unir-se al començament dels anys vuitanta a la insurgència dels mujaidins guerrillers musulmans contra els soviètics, guerra durant la qual perdé un ull Amb el títol de comanador dels fidels, després de la retirada soviètica i la caiguda del règim aliat d’aquests fundà, durant la subsegüent guerra civil entre faccions, el moviment dels talibans , del qual esdevingué líder suprem Es convertí en la màxima autoritat a l’Afganistan quan els talibans prengueren el poder 1996, i imposà una estricta observació de la xaria i acollí…
Miquel de Garganta i Fàbrega
Botànica
Farmacèutic i botànic, fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà.
Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la Guerra Civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, com també ho feu el seu germà Joan , que havia estat alcalde d'Olot Sota la…
Els Casablancas. El vapor de la O i els grans estiratges
Acabats i el Vapor de la O La família Casablancas Ferran Casablancas i Peig va néixer l’any 1835 en una casa de pagès de Sant Quirze de Terrassa Com que no era l’hereu, deixà la masia i s’installà a Sabadell Allí establirà pel seu compte una petita fàbrica de tissatge de llana que treballava per compte d’una altra indústria llanera Ferran Casablancas formava part de la classe dels drapaires, molt abundants a Sabadell i a Terrassa, aquells petits industrials que treballaven a mans per compte de tercers El seu treball depenia del seu únic client Si aquest no li passava feina havia de buscar-ne…
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
la Floresta
Castell de la Floresta (Garrigues)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb la plana d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de la Floresta, de dimensions molt reduïdes, 5,44 km 2 , forma una franja allargada de N a S a la zona de contacte de la plataforma garriguenca amb el Plad’Urgell, entre el terme de les Borges Blanques a ponent i el d’Arbeca a llevant també limita, en un petit sector del SE i el S, amb les poblacions dels Omellons i Vinaixa El poble de la Floresta és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu del municipi és molt homogeni, i les alçades màximes es localitzen al sector meridional Montros,…