Resultats de la cerca

Feu estudis musicals a Eastbourne del 1888 al 1895 Posteriorment treballà com a organista i director de cor en diverses esglésies de l’àrea de Londres L’any 1913 es traslladà al Canadà i fou nomenat cap del departament de teoria al Conservatori de Toronto, ciutat on el 1914 començà a treballar com a professor adjunt a la universitat A partir del 1921 fou mestre de capella a l’església de Santa Maria Magdalena, lloc que ocupà fins a la seva mort Com a compositor, el seu estil primerenc demostra clarament una sòlida formació i l’assimilació total del llenguagte musical del final del segle XIX…

Pertanyia a una família genovesa noble d’origen albanès provinent de Durrës i des de jove s’interessà per tot el que es relacionava amb el teatre El 1749 fou nomenat ambaixador de Gènova a Viena i el 1752 rebé el càrrec d’ajudant del comte Franz Esterházy, llavors director teatral a Viena, i quan aquest va dimitir, Durazzo quedà com a a únic director d’espectacles La seva gestió i les seves idees artístiques li comportaren l’enemistat d’algunes de les personalitats musicals de la Viena del moment, com ara el mestre de capella JA Reutter El 1760 fou nomenat cavagliere di musica , però hagué de…

Estudià al Real Conservatorio de María Cristina amb B Saldoni i R Carnicer, i piano amb P Albéniz El 1843 es traslladà a París, on estudià amb M García i amb M Carafa Per influència de D Auber s’animà a concebre la regeneració del teatre líric espanyol El 1848 tornà a Madrid, i de seguida s’interessà pel clima líric del país i es convencé de la dificultad de crear una òpera hispana L’èxit que obtingué la sarsuela Palos de ciego , escrita conjuntament amb C Oudrid, l’animà a compondre’n una altra en un acte, Colegialas y soldados , estrenada el 1849 i considerada la primera sarsuela romàntica…

Seguint la política de secularització duta a terme durant la Revolució Francesa, el 1790 que afectà les comunitats religioses de la Catalunya septentrional, hi hagué decrets d’exclaustració als països que estigueren sota la influència napoleònica Josep I en proclamà un per a Espanya el 1808, que no fou aplicat, però, d’una manera rigorosa La restauració del règim constitucional espanyol el 1820 comportà novament mesures secularitzadores foren desterrats els jesuïtes i manades tancar les cases religioses amb menys de 24 professos i llurs béns foren confiscats Revocades tals disposicions en…

Bernard Balet, Jean Batigna, Lucien Droeller, Jean Paul Finkbeiner, Claude Ricou i Georges Van Gucht tocaven en l’Orquestra Municipal d’Estrasburg i en l’ORTF, les programacions de les quals els posaren en contacte amb la música del segle XX Aquest fet, juntament amb la influència de Pierre Boulez, els dugué a creure en la necessitat de crear un grup de percussió amb la voluntat d’afavorir l’establiment d’un repertori per a aquest tipus de formació, inexistent fins al moment Així nasqué el Grup Instrumental de Percussió, que posteriorment esdevingué Percussions d’Estrasburg Ràpidament…

Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid 1971, fins el 1976 treballà en el sector privat, i fou director general 1973 de l’Asociación Española de la Carretera, formada per constructores d’infraestructures Posteriorment passà a l’administració pública, on fins el 1982 ocupà càrrecs en les àrees de sanejament, transport i agrícola El 1979 fou elegit regidor per Unión de Centro Democrático  UCD a l’Ajuntament de Madrid Posà fi a la seva activitat política amb el fracàs de l’operació reformista de Miquel Roca i Junyent  1986, en la qual participà Incorporat el…

Creada en un principi com a societat gastronòmica amb interessos culturals, en fou l’impulsor de més relleu el ministre i diplomàtic Eduard Aunós Entre els seus membres, en formaren part tots els alcaldes de Lleida, amb l'excepció de Francesc Pons i Castellà 1957-1967 El 1942 es creà l’ Institut d’Estudis Ilerdencs , amb l’objectiu de dotar de contingut la ideologia propugnada pel Caliu, consistent a segregar Lleida i la seva àrea d’influència —històricament i, fins i tot, lingüísticament— de la resta del territori català, amb la pretensió de demostrar-ne el caràcter independent,…

Fill d'un industrial belga establert al Brasil, es graduà en dret i fins poc abans dels quaranta anys fou un esportista d'elit futbolista del Fluminense primer, i nedador i waterpolista després En aquestes dues disciplines formà part dels equips del Brasil en els Jocs Olímpics de Berlín 1936 i Hèlsinki 1952, respectivament Al mateix temps, després d'abandonar el negoci familiar, fundà una pròspera empresa de transport A partir del 1958, que esdevingué president de la Confederació d'Esports del Brasil fins el 1973, es dedicà exclusivament al món de l'esport Esdevingut enormement influent,…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només …

Des del trencament de la Federació Comunista Catalano-Balear amb el PCE, aquest no comptava amb una presència sòlida a Catalunya, excepte la Juventud Comunista de Barcelona, creada a l’abril de 1932 i presidida per Francisco Tobeña Malgrat això, els membres fidels al partit, com Ramon Casanellas i Josep del Barrio president del “radi” de Sants del PCE havien presentat candidats a les eleccions de 1931 El PCC pretenia mantenir una autonomia total respecte del PCE, però la seva debilitat extrema va fer que sempre en depengués Estava adherit a la Sección Española de la Internacional…