Resultats de la cerca

El 1903 l’Ajuntament de la ciutat de Sant Petersburg, la capital de l’Imperi dels tsars de totes les Rússies, va convocar un concurs internacional de disseny de projectes per a construir un gran pont metàllic, llevadís i basculant, sobre el riu Neva El pont metàllic que volia construir l’Ajuntament de Sant Petersburg davant del Palau d’Hivern dels tsars havia de ser el pont més important de la ciutat El concurs es va fallar el 1904 Un dels projectes finalistes, executat, després, entre 1912-16, era el de l’enginyer industrial Magí Cornet i Masriera, cap de la Secció de ponts de la Maquinista…

Música culta Colònia espanyola des del 1521, les primeres notícies que hom té d’una activitat musical estan associades a la catedral, que data del principi del segle XVI Hom té també constància que, com era costum a l’època, el capítol disposava d’una sèrie de càrrecs musicals mestre de capella, sochantre , organista, cantor, tot i que no és fins el 1756 que els noms d’aquests càrrecs són consignats Fins ben entrat el segle XIX, la música culta conreada a Puerto Rico, tant secular com religiosa, fou, com era habitual a les colònies, de tradició íntegrament europea El 1832 s’inaugurà el Teatro…

Estudià piano a Barcelona amb Salvador Sala i composició amb Josep M Ballvé Feu el seu primer concert a catorze anys acompanyant Pau Casals Amb una beca de l’Ajuntament de Barcelona anà a estudiar a París amb Charles Auguste de Bériot i Raoul Pugno Quan tornà a Catalunya, fou professor de piano a l’Acadèmia Crickboom Durant uns quants anys visqué a París, on destacà en els Concerts Colonne i Lamoureux, i contribuí poderosament a la desclosa de l’escola pianística catalana A més, feu gires per diverses ciutats europees, en les quals difongué la música de compositors contemporanis…

Aquest castell, totalment desaparegut, era situat al poble del mateix nom, a la riba esquerra de l’Éssera Se’n tenen referències des del principi del segle XI Segons un document de restitució dels béns de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ènnec lliurà el castell de Santa Liestra als germans Ricolf i Arnau, fidels del rei navarrès Sanç III Probablement a instàncies d’aquest rei, els esmentats senyors de Santa Liestra donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures, aigües i cursos…

Vida Estudià piano amb R Villegas i composició amb E Morera i J Pahissa Fundà a Barcelona la Societat de Concerts Catalònia 1904, dirigí la Coral Catalunya Nova i fou sotsdirector de l’Orfeó Barcelonès També es dedicà a l’ensenyament i a la direcció d’espectacles lírics D’entre les seves obres destaca el preludi simfònic Corpus 1919, compost segons la teoria intertonal de J Pahissa, i les impressions simfòniques Canigó , composició que l’Orquestra Pau Casals estrenà el 1929 També té obres per a cant i piano Melodies curtes , Euridiça , Cançó de la rosa i obres per a cor…

Es diplomà a la Juilliard School el 1938 Deixeble de Pau Casals i Emmanuel Feuermann, debutà a Nova York l’any 1946 i fundà un conjunt de música de cambra, amb el qual actuà entre el 1947 i el 1954 Fou membre fundador del Trio Beaux-Arts, grup amb el qual feu un gran nombre de gires fins el 1987 Fou professor, entre d’altres, de la Manhattan School of Music en 1950-82, de l’State University de Nova York en 1960-85 i de la New Jersey University Normalment tocava amb l’Stradivari anomenat Stanlein, datat el 1797 El seu repertori habitual incorporava obres clàssiques i romàntiques…

Inicià la seva trajectòria musical amb l’orquestra La Principal, de la seva vila Posteriorment fou fundador de l’Orquestra Amics de la Música i formà part de l’Agrupació d’Instruments de Vent i del Quartet Renaixement, dirigits per E Toldrà Solista de l’Orquestra Pau Casals i de la del Gran teatre del Liceu, fou primer clarinet de la Banda Municipal de Barcelona des del 1923 Les seves qualitats com a intèrpret foren reconegudes per figures com R Strauss, I Stravinsky, FP von Weingartner, S Koussevitzky o J Cassadó En diverses ocasions actuà amb figures de la lírica, entre les…

De petita es traslladà amb la seva família a Londres, on estudià a la London Violoncello School Es perfeccionà amb Pau Casals Debutà a la capital britànica el 1931 amb la Simfònica de Londres Els anys de la guerra tornà a Amèrica, i fou primera violoncellista de la Simfònica de Toronto en 1940-43 Debutà a Nova York el 1942 al Town Hall, i el 1955 adoptà la nacionalitat nord-americana Realitzà gires pels EUA, Europa i Sud-àfrica, i fou la primera violoncellista americana convidada a la Unió Soviètica 1966 A partir del 1962 impartí classes a la Juilliard School El 1969 estrenà el…

Estudià al Conservatori de Moscou i fou solista de l’orquestra del Teatre Bol’šoj del 1929 al 1943 Rebé el primer premi en el Concurs de la Unió de Músics Soviètics celebrat a Moscou el 1933, fet que li permeté de començar una carrera de concertista L’any 1940 formà un trio amb el violinista David Ojstrakh i el pianista Lev Oborin, amb els quals enregistrà el Triple concert de L van Beethoven i diversos trios de F Schubert Ben aviat esdevingué un dels trios de cambra més famosos del món Realitzaren gires per Àustria, Alemanya i Puerto Rico, on foren convidats al festival organitzat per Pau…

Inicià la seva carrera professional a Madrid, a l’Agencia de Conciertos Daniel Després d’una gira per l’Amèrica del Sud amb els principals intèrprets del moment, s’installà a Barcelona, on el 1931 fundà, juntament amb F Marshall, l’Associació de Cultura Musical, popularment coneguda per “La Cultural” Des d’aquesta entitat, l’única que organitzava concerts de música clàssica a Barcelona, Alfonso Sanz dugué a la Ciutat Comtal grans figures internacionals, com ara S Prokof’ev, S Rakhmaninov, N Milstein, el Trio Cortot-Thibaud-Casals, W Landowska, A Rubinstein, C Arrau i Y Menuhin,…