Resultats de la cerca

Vida i obra Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys 1894-97 al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excellent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona 1897-1913 La seva recerca té dos vessants perfectament marcats la prehistòria i l’arqueologia Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà Las cuevas de…

Comprèn part de la vall mitjana del riu d’Alcoi la vall de Vilallonga , que s’inicia al congost de l’Orxa i que es continua per tot el sector meridional del terme fins prop de la vila, on comença la plana alluvial Aquest sector, molt muntanyós, és accidentat per la serra d’Ador al NW 680 m alt i les de la Safor 1 011 m i de Gallinera al S i al SE Tres quartes parts del territori són ocupades pel matollar 2 200 ha i les pinedes 800 ha Els conreus ocupen els vessants muntanyosos més baixos i el sector de la vall ampla del riu hi ha 570 ha de secà oliveres, ametllers, garrofers i unes altres 570…

És el nucli de població més important del terme 307 h agl 1981, patronencs o patroners , malgrat que en 1930-80 la població es reduí a la meitat Com la resta de la Vall de Gallinera, era població de moriscs, de la jurisdicció dels ducs de Gandia, els quals, després de l’expulsió d’aquells 1609, la donaren a repoblar a famílies mallorquines, fet que es reflecteix en el parlar local La seva parròquia Santa Maria fou erigida el 1535, amb jurisdicció sobre una gran part dels pobles de la vall el 1574 els seus annexos quedaren reduïts a Benissili, Llombai de Gallinera i la Carroja

Estudià arts a Alcalá, on fou deixeble de Nebrija, i teologia a París Tornà a València i s’hi doctorà en teologia Fou protegit pel duc de Gandia, Joan de Borja, del qual era alhora mestre Catedràtic de filosofia a la Universitat de València 1515-23, hi promogué activament la renovació dels mètodes d’ensenyament Era amic i corresponsal de Lluís Vives Deixà inèdites diverses anotacions i diversos comentaris, a la manera de Budé, Poliziano i Barbaro, a obres de Sèneca, de Plini, de Valeri Màxim i d’altres Llegà la seva biblioteca i una collecció important de medalles i monedes…

Jesuïta 1759, estudià filosofia a Gandia i teologia a València Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Ferrara, on acabà els estudis i fou ordenat de sacerdot Residí també a Venècia 1796, Nàpols on, el 1804, reingressà a la Companyia, que havia estat abolida el 1773 i Palerm 1805, ciutats on ensenyà història eclesiàstica Publicà, entre el 1779 i el 1799, una trentena d’obres, la majoria de caràcter apologètic contra l’enciclopedisme i el jansenisme, i després contra la Revolució Francesa Tingué un gran ressò polèmic la Vita di Sebastiano Giuseppe di Carvalho 1781 més…

El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…

Ensenyà humanitats a Lleida, filosofia a Gandia i teologia a Barcelona, i fou rector dels tres collegis El 1639 anà a Roma com a procurador de la província d’Aragó Del 1640 al 1646 fou rector del collegi de Betlem i viceprovincial de Catalunya, càrrec que exercí amb tanta prudència com fidelitat a la seva pàtria El 1643 predicà i publicà, a Barcelona, el Sermó en les reals exèquies a la grata y bona memòria de Lluys XIII, lo Just, rei de França i de Navarra, comte de Barcelona , i a Lleida, una Oración panegírica de los lirios reales de la casa de Francia 1643

Advocat i afeccionat a les matemàtiques i a la física Deixeble de Vicent Tosca Propugnador de la filosofia moderna i fervent antiscolàstic, amb Andreu Piquer fou un dels qui encapçalaren el moviment d’obertura al pensament europeu Fou amic de Gregori Maians, el qual posà en contacte amb Piquer i amb el qual sostingué una extensa i llarga correspondència, conservada només en part i publicada també en part el 1791 per Josep Villarroya Colección de cartas eruditas escritas por Mayans a Nebot i el 1975 Epistolario IV Mayans y Nebot Un jurista teórico y un práctico Intervingué en plets…

Jesuïta, professor d’història eclesiàstica a la Facultat de Teologia de Barcelona secció Sant Francesc de Borja, fou director de la Biblioteca Borja i de l’Arxiu Palau-Requesens Publicà Contribución a los orígenes del bandolerismo en Cataluña 1953, El bandeig dels moriscs i el collegi de Sant Sebastià de Gandia 1967, El Collegi de Cordelles i la Companyia de Jesús 1965, La història de l’art religiós 1967, Luis de Requesens Cataluña y Lepanto Nuevos documentos 1971, Escriptors jesuïtes de Catalunya 1979, en collaboració, Ús i abús d’autoritat al Concili Vaticà I 1981, El Collegi de Nobles de…

Cavaller, net, possiblement, de l’escriptor Domènec Mascó Serví Ferran II en el setge de Màlaga durant la guerra de Granada, i durant la guerra de les Germanies participà, contra els agermanats, en la batalla de Gandia 1521, al costat del lloctinent general Continuà un dietari de la ciutat de València iniciat per Guillem Mir des del 1306 fins al 1491, en el període comprès entre el 1492 i el 1503 —algunes fonts apunten que aquesta atribució no té cap fonament i que el continuador fou Lluís Mascó —, dietari que ja en el segle XIX fou continuat per FX Borrull  amb notícies fins el…