Resultats de la cerca

Deixeble de M Casteras i de P Souquet, de l’escola geològica de Tolosa Llenguadoc, és professor d’aquesta universitat Estudià la comarca del Maestrat i l’entroncament amb els Catalànids Recherches géologiques aux confins des Chaînes Ibériques et Catalane 1974, obra que, acompanyada d’un mapa geològic, omplí un dels buits més importants del mapa geològic de la península Ibèrica Aquesta obra fou precedida d’unes trenta-cinc notes prèvies sobre qüestions d’estratigrafia i d’esbossos paleogràfics i evolutius del conjunt muntanyós iberocatalà o de tot el nord-est de la península…

El terreny és molt accidentat serres de Sant Cristòfol i de les Albardes 1 311 m al sector septentrional, i penya de l’Àguila 1 246 m al límit oriental Més de la meitat del terme és format per terres improductives El bosc, principalment pinedes, ocupa unes 800 ha L’agricultura, totalment de secà, es limita al conreu de blat i de patates Hi ha mines de lignit i d’hulla, l’explotació de les quals ha estat abandonada El poble 12 h 2006, castellencs 1 134 m és sobre una petita elevació l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç Als afores hi ha el santuari de Sant Cristòfol Fou conquerit…

Se situa a la dreta de la desembocadura de la rambla de Coves, vora l’antiga torre de Capicorb , de defensa, i de l’antic estany de Capicorb , gairebé dessecat

Estampa típica de la façana més aspriva de Penyagolosa Ramon Dolç El massís de Penyagolosa 13, entre els principals espais naturals del Sistema Ibèric El massís de Penyagolosa se situa a l’extrem sud-oriental de la comarca de l’Alt Maestrat, just en el límit entre el País Valencià i Aragó És format per una àmplia sèrie de muntanyes que presenten un fort pendent en la cara que mira al mar el pic de Penyagolosa 1813 m n’és el cim més elevat Aquest constitueix la segona altura del País Valencià, després del puig Calderón, al Racó d’Ademús L’extensió del massís comprèn al voltant de…

És la més destacada de les àmplies moles de la zona muntanyenca que separa la conca del Berganter de la de la rambla de la Viuda El seu cim és aprofitat per al pasturatge

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província de Castelló de la Plana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de Cantavella, Anglesola, Mosquerola i Puerto Mingalvo amb la totalitat de les conques del riu de Montlleó i del Bergantes Amb la reacció absolutista del 1823, aquesta divisió fou abolida, i, el 1833, la nova…

Era regit per un funcionari específic, anomenat justícia del lligallo , i de vegades són citats uns alcaldes El lligallo més antic conegut és el de Terol i les seves aldees, documentat el 1259, com a una institució consuetudinària en aquella ciutat aragonesa Posteriorment foren introduïts organismes semblants a les contrades veïnes a Morella li fou concedit l’any 1271 per Jaume I de Catalunya-Aragó, i durà fins el 1835 A Tortosa n'existia un el 1408 Al Maestrat hi hagué també un altre lligallo, del qual hom coneix unes ordinacions del 1358, fetes per a les localitats de Canet lo…

Poc després, el seu curs, que constitueix el límit entre Aragó i el País Valencià, esdevé sinuós i s’encaixa profundament en els contraforts septentrionals del Penyagolosa, tot seguint la direcció NE Després de penetrar al País Valencià, a la confluència amb el riu dels Frares afluent per l’esquerra, i límit, també, amb Aragó, canvia de direcció i descriu un gran arc, envoltant la serra del Boi, i, des de la confluència amb el riu Sec afluent per l’esquerra, pren la direcció SE, tot mantenint la sinuositat i profunditat del seu curs fins al pla dels Ivarsos, on s’uneix a la rambla Carbonera i…

Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’orde es dedica…

Pel camí sol haver-hi distribuïdes capelletes amb representacions dels passos de la Passió en forma d’estacions, les quals no tenen l’ordre tradicional del Via Crucis, bé que a vegades hi coincideix En aquests llocs hom diu fer el calvari de fer el Via Crucis Sembla que foren instituïts pels franciscans en benefici dels fidels que no podien desplaçar-se a Terra Santa Són abundosos a la part meridional dels Països Catalans entre altres, cal esmentar, a la Plana Alta, els de Torreblanca, Benicàssim i les Coves de Vinromà a la Plana Baixa, els d’Artana, Betxí, la Vilavella i Vila-real i els de…