Resultats de la cerca

Morfologia El gripau pintat Discoglossus pictus té una morfologia molt semblant a la de les granotes verdes, encara que hi ha diferències notables La coloració d’aquesta espècie respon a tres models bàsics taques en verd fosc sobre un fons més clar, ratlles longitudinals fosques també sobre fons clar, com en l’exemplar de la fotografia superior, i coloració uniforme, com en el de la fotografia inferior M Victòria Vives i Xavier Moreno/Hàbitat Aquesta espècie presenta un cos robust, de tronc curt no obstant això, la seva morfologia general recorda més aviat una granota a causa de la seva…

Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en…

Hi ha unes poques espècies, de fons arenosos i fangosos, sobre els quals habiten, sovint amagats i nodrint-se d’animals bentònics, que paralitzen mitjançant l’emissió de descàrregues elèctriques de fins a 220 V, produïdes pels òrgans elèctrics, en forma de ronyó, situats entre les aletes pectorals No són comestibles La vaca comuna , o tremolosa Torpedo torpedo , d’uns 60 cm i d’un color grogós o terrós rogenc, amb diverses taques d’un blau fosc vorejades de negre i groc al dors, és comuna entre 4 i 400 m de fondària a les aigües dels Països Catalans La vaca morena T marmorata , una mica més…

Habita a la mar a força profunditat a l’estiu puja pels rius, on té una fresa de fins 2 milions d’ous, i torna a la mar Les cries resten al riu fins a 2 anys després van a la mar, on atenyen la maduresa sexual, que s’esdevé entre 7 i 14 anys, i tornen una altra vegada al riu per fresar Habiten a les costes de tot Europa i del Canadà, bé que darrerament llur nombre ha disminuït molt De llurs ous hom treu el caviar Als Països Catalans, on havia estat abundant a l’Ebre, ha desaparegut totalment

Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina A sinensis i l’altra de l’Amèrica del Nord A mississippiensis L’alligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA L’alligàtor té un paper ecològic…

Totes les espècies són d’aigua dolça i exclusives dels rius africans

Habiten en una gran part d’Europa i Àsia, i també a l’Amèrica del Nord, entre els 1000 i els 3000 m d’altura Als Països Catalans hom els troba als Pirineus

Aquest ordre és integrat per un conjunt d’unes 1000 espècies de peixos evolucionats que es caracteritzen per tenir una prolongació al tercer os suborbital, que connecta amb la superfície de l’opercle També tenen unes modificacions relacionades amb l’esquelet caudal, com ara la soldadura de les hipurals formant dues plaques separades Moltes de les espècies d’aquest grup són marines, però també n’hi ha d’aigua dolça Als Països Catalans els escorpeniformes són representats per cinc famílies els escorpènids, els tríglids, els peristèdids, els còtids i els liparídids Els escorpènids escórpores Els…

Habita a les aigües dolces, on es nodreix de peixos, granotes, serps d’aigua, petits mamífers, etc Originari de l’Europa central i de l’occidental, fou introduït a la península Ibèrica vers el 1950 A l’estany de Banyoles ha provocat gairebé l’extinció de tots els altres peixos

És de color negre o gris fosc a les parts superiors i gris clar o blanc a les inferiors Habita en moles generalment poc nombroses, prop de les costes i desembocadures de rius, s’alimenta de peixos bentònics i s’adapta bé a la captivitat No és gaire comú als Països Catalans