Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

Estudià violí a la seva ciutat natal i a setze anys continuà els estudis a Frankfurt amb Adolf Rebner Fou membre de diverses orquestres alemanyes i, des del 1932, segon violí del Quartet Budapest Emigrà als EUA, on prosseguí una carrera particularment destacada en el terreny de la música de cambra, amb altres intèrprets del prestigi de Ralph Kirkpatrick, Mieczyslaw Horszowski i Pau Casals, amb qui collaborà sovint en els festivals de Prada i Puerto Rico i en el Marlboro Music Festival, i en diversos enregistraments discogràfics Impartí classes a les universitats de Washington,…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la…

Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H Mancini i L Bernstein El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola , de J de Armiñán Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pellícules Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio…

Estudià piano amb Àngel Soler i posteriorment clavicèmbal, amb Ton Koopman, al Sweelinck Conservatorium d’Amsterdam També cursà les disciplines de repertori vocal i acompanyament amb A Soler, P Schilawsky i M Zanetti, direcció coral amb E Ribó i direcció d’orquestra amb S Celibidache a la Universitat de Trier, a Alemanya Actuà com a solista de piano amb l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per A Ros Marbà, al Palau de la Música Catalana Especialitzat en instruments històrics per a teclat -clavicèmbal i fortepiano -, participà en festivals importants com els de Granada, Viena i Puerto…

Estudià viola i violí a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units, on fou deixeble de J Morel a la Juilliard School de Nova York En aquest centre cursà estudis de direcció orquestral, que després prosseguí a Tanglewood amb L Bernstein El 1955 debutà a Mèxic i en 1959-60 fou director permanent de l’Orquestra Filharmònica de Saint Louis Del 1961 al 1962 dirigí l’Orquestra Simfònica de Greenwich Village Nova York i l’orquestra de la Juilliard School, on, a més, fou professor 1962-68 Entre el 1967 i el 1979 assumí la direcció de l’Orquestra de Louisville, amb…

La supressió del tràfic d’esclaus fou acordada al tractat de Viena 1815, però fou més teòrica que real Els plantadors del sud dels EUA, que s’enfrontaren a la política abolicionista del nord en la guerra de Secessió 1861-65, es resistiren a acceptar l’abolició de l’esclavitud A Espanya, aquesta fou una de les qüestions de la lluita política democràtica, i la Sociedad Abolicionista fundada el 1865 estigué especialment lligada als republicans Durant la Primera República hom abolí l’esclavitud a Puerto Rico 1873 A Cuba, aquesta abolició costà molt més i hagué d’assolir-se en…

Llicenciat en ciències químiques 1950 per la Universitat de Salamanca, es doctorà a la Universitat Tècnica de Karlsruhe Alemanya i feu un màster en administració d’empreses 1957-58 a la Universitat de Georgetown Washington Exercí de professor de química a la Universitat Nacional de Colòmbia i a la Universitat Javeriana 1952-55 Fou director del departament d’inversions en educació del Banc Mundial 1962-65, director de planificació educativa de la UNESCO 1964-68 i president del Centre Nacional d’Investigació per al Desenvolupament de l’Educació 1970-73 L’any 1990 fou elegit president del Club…

Fou deixeble d’Antoni Caba i Agapit Vallmitjana a l’Escola de Llotja de Barcelona Més tard, hi fou catedràtic de Belles Arts pintura i escultura S'especialitzà en pintura decorativa i en retrats El 1907 emigrà a Xile Decorà l’interior del Palau de Belles Arts de Santiago 1909 i guanyà una plaça de professor a les escoles d’Arquitectura i de Belles Arts És autor del monument a Alonso de Ercilla, ofert per la colònia espanyola al govern de Xile 1910, en el centenari de la independència Féu també les cariàtides que decoren el Palau de Tribunals i les allegories de l’estació de Mapocho, l’…

Format a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on es llicencià el 1948, guanyà una beca de viatge Amigó-Cuyas En tornar exposà a la sala Argos Formà part del grup Betepocs i guanyà la medalla de l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya 1956 Estudià pintura mural a Itàlia, i, de nou a Catalunya, des del 1958 fou professor a la Llotja , de la qual fou director al final dels anys setanta, i on es jubilà el 1989 Feu diversos frescs a Barcelona Montbau i els del Cambril de la Mare de Déu de Núria, entre d’altres, vitralls a Apure Veneçuela, Miami EUA, Puerto Rico i en…