Resultats de la cerca
Es mostren 412 resultats
democràcia cristiana
Política
Conjunt de moviments, partits polítics i sindicats que volen posar al servei de la democràcia la doctrina de l’evangeli.
Històricament apareix com l’intent de reconciliar el cristianisme amb el món nou sorgit de la Revolució Francesa Geogràficament, sorgí en territoris on el catolicisme és predominant Cal buscar les arrels en dos moviments parallels de mitjan segle XIX catolicisme liberal i catolicisme social moviment social catòlic Amb tot, no té cap parentiu amb el socialisme cristià de Buchez Les primeries de la democràcia cristiana toparen amb l’encíclica Quanta Cura i el Syllabus 1864 de Pius IX L’ocupació dels Estats Pontificis 1870 suscità el non expedit , o prohibició d’intervenir en la política…
Catalans i valencians a les corts de Cadis
JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…
música d’Eslovènia
Música
Música desenvolupada a Eslovènia.
Música culta Es tenen molt poques dades sobre l’origen de la música culta a Eslovènia Pel que sembla, durant l’Edat Mitjana la música d’origen occidental incidí de manera important en la música d’aquesta zona centreeuropea, tot diferenciant-la de les àrees veïnes, que es veieren influïdes per corrents provinents de l’imperi Bizantí L’absència d’una aristocràcia potent feu que durant el Renaixement i el Barroc no proliferessin les institucions musicals com passava arreu d’Europa, on les capelles musicals creixien a redós de corts i catedrals En aquesta època destacà el compositor Georg…
música de Castella i Lleó
Música
Música desenvolupada a Castella i Lleó.
Música culta Vegeu Espanya Música popular El repertori musical i coreogràfic tradicional d’aquesta zona de la Península Ibèrica és força variat i presenta algunes característiques formals dignes d’interès Des del punt de vista de l’organització tonal, s’hi troben amb molta freqüència escales modals, entre les quals el mode de mi hi és profusament representat Des del punt de vista rítmic són dignes d’esment els ritmes aksak ritme aksak i les manifestacions de polirítmia que apareixen en algunes danses I pel que fa a la cançó, com és el cas d’altres regions septentrionals espanyoles, a les…
1932 i 1979: comparació de dos estatuts
Portada del projecte d’Estatut d’Autonomia de Catalunya, 1979 Coll part / GS La qüestió de si l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 representava o no un avenç respecte al del 1932 fou objecte de polèmica abans i després de la seva adopció De fet, la comparació en alguns casos era explícita, i es posava l’accent en el fet que certes matèries eren regulades de manera diversa a com ho havien estat en l’etapa republicana No és fàcil, realment, comparar tots dos estatuts En primer lloc, el marc constitucional de l’un i de l’altre són diferents mentre que l’autonomia fou una excepció durant…
vaikhānasa
Hinduisme
Antiga secta vixnuïta del S de l’Índia que rep el nom del riṣi Vaikhanas i que era integrada sobretot per ascetes d’ambdós sexes, que deixaven la vida solitària per dedicar-se a la cura dels temples i que posaven l’accent en la devoció i la conducta pura.
Existent al Dècan encara al s VII, ha deixat l’emprempta pròpia en la iconografia i arquitectura religioses Hom continua observant-ne el ritual a la majoria de temples vixnuïtes del S de l’Índia, com a Kānchipuram i a Srīperumbūdūr Tamil Nadu i a Venkatésvara Andhra Pradesh
xinès
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població.
A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
poesia trobadoresca
Literatura
Poesia escrita pels trobadors en llengua vulgar occitana durant els segles XII i XIII.
La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…
Canadà 2010
Estat
Entre el 12 i el 28 de febrer, la ciutat de Vancouver, a la Colúmbia Britànica, va acollir els Jocs Olímpics d’Hivern, esdeveniment en el qual s’havien posat moltes esperances i que, finalment, es va celebrar enmig d’alguns escàndols i amb l’oposició d’algunes nacions Això sí, el Canadà, en obtenir 26 medalles, 14 de les quals d’or, va erigir-se com la gran triomfadora, fet que va donar lloc a una onada de nacionalisme canadenc que no va ser gaire ben rebut per altres delegacions olímpiques i sobretot per determinats corresponsals estrangers Els Jocs de Vancouver, però, no van ser els únics…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina