Resultats de la cerca

Les colitis es divideixen en agudes infeccioses i medicamentoses i cròniques ulcerosa i granulomatosa Les colitis agudes infeccioses poden ésser ocasionades per bacteris o paràsits shigella, Escherichia coli, salmonella, Entamoeba histolytica , etc, per toxines bacterianes estafilococs, còlera, etc o per virus llurs manifestacions clíniques són febre, dolor abdominal i diarrea, a vegades sangonosa llur diagnòstic es realitza mitjançant el cultiu o l’examen en fresc dels excrements Les colitis agudes medicamentoses , originades per l’administració de lincomicina, clindamicina, ampicillina o…

La uveïtis posterior o coroïditis és la inflamació de la part posterior de la capa mitjana vascular de l’ull o coroide De vegades s’associa a la inflamació de la capa retinal adjacent, i aleshores rep el nom de còrio-retinitis L’origen d’aquesta alteració, en general, és desconeguda De vegades es relaciona amb malalties parasitàries com ara la toxoplasmosi Com que la inflamació afecta la retina, les manifestacions consisteixen en alteracions de la visió com ara visió borrosa, metamorfòpsia o distorsió de la grandària i la forma dels objectes, com també fotofòbia o rebuig de la llum, i…

És anomenada ptosi la caiguda de la parpella superior de manera que és impossible d’alçar-la i restablir la fenedura palpebral L’origen d’aquest trastorn és una alteració motora que impedeix la contracció del múscul elevador de la parpella Hi ha diversos tipus de ptosi segons l’origen que presenta La ptosi congènita és una afecció generalment hereditària deguda a una alteració nerviosa del nucli d’origen del nervi motor ocular comú Pot ésser unilateral o bilateral En aquest cas, es perd la funció del múscul elevador de la parpella, mentre que es manté la del múscul tarsal, que rep una…

És deguda al germen Streptobacillus moniliformis , transmès per les rates

Tenen un curs de dues fases successives una de sincopal amb isquèmia local, i una altra d’asfíctica amb cianosi i la possibilitat de complicar-se amb necrosi Cal distingir entre la malaltia de Raynaud, d’aparença primitiva la síndrome de Raynaud , que pot aparèixer en el decurs de diverses malalties, i el fenomen de Raynaud , que acompanya d’altres trastorns i que es caracteritza per un espasme de les artèries digitals amb empallidiment i entumiment dels dits

Aquesta coneixença és obtinguda a través de l’interrogatori del malalt, de la seva observació clínica i del seu estudi analític L’interrogatori del malalt, que en termes mèdics és anomenat història clínica, és fonamental Proporciona dades sobre l’ascendència de l’individu en relació amb els caràcters hereditaris, sobre els seus antecedents en relació amb altres malalties sofertes, amb els seus hàbits i amb les seves reaccions fisiològiques, i, sobretot, sobre les alteracions, antigues o recents, que són l’objecte de la consulta mèdica L’observació clínica del malalt pot ésser ocular sobre l’…

A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva absència Elionor…

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació que situà entre…

Filla de pare català i mare madrilenya, es formà a la Institución Libre de Enseñanza Després de la Guerra Civil, s’exilià amb la seva família a Tolosa Es graduà en literatura comparada, i es doctorà en literatura occitana el 1976 Exercí la docència com a professora de castellà Durant la Segona Guerra Mundial fou agent de la resistència contra l’ocupació nazi Conegué Josep Pallach , que també participava en el moviment, amb el qual es casà l’any 1948 Dedicats ambdós a l’ensenyament en un institut d’ensenyament mitjà de París, començà a escriure, i el 1963 la seva primera novella, La charca en…

Aprovades les constitucions pels tretze membres fundadors —entre d’altres, els dramaturgs Francesc Tàrrega i Gaspar d’Aguilar i l’historiador Gaspar Escolano —, les sessions tingueren lloc regularment fins el 1594 Consistien en la lectura d’un discurs i de diverses poesies, sobre un tema fixat a la sessió anterior, amb l’única finalitat de conrear l’enginy i la intelligència Cada membre adoptava un pseudònim, relacionat amb la nit Entre els seus membres, que arribaren a ser més de quaranta, hi havia els dramaturgs Carles Boïl , Guillem de Castro i Andreu Rey de Artieda  o els cosins de…