Resultats de la cerca

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Representació ideal de la ciutat a l’antiguitat tardana i en època carolíngia JM Nolla i J Sagrara A la darreria del segle III o molt al principi del IV, durant el domini de Maximià Herculi i Dioclecià, Gerunda es dotà d’unes noves muralles Fou una aposta decisiva i intelligent que preparà la ciutat per al futur Aquesta nova fortificació no modificà gens el traçat de les muralles fundacionals, republicanes tardanes, que sovint serviren de fonament a l’obra nova i altres vegades placeta de Sant Feliu, pati de les Àligues, entre d’altres s’hi incorporaren directament Tot fa pensar que es bastí…

Necròpoli del turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar, 250-180 aC RM En els darrers anys els estudis del món funerari han pres un nou gir amb la popularització del que s'anomena arqueologia funerària o arqueologia de la mort Es tracta d'una disciplina que intenta aproximar-se a la definició social d'aquells qui practiquen uns determinats usos funeraris partint de la idea que aquests responen a la qualitat social del difunt i el fan accedir, en paraules de Vernant, a una nova condició d'existència social, a un estat positiu estable l'estatut de la mort, que l'inscriu en el centre de la vida comuna…

Els carnívors constitueixen un grup homogeni pel que fa a les seves característiques generals, amb un nombre bastant reduït d’espècies actuals unes 230, agrupades en 91 gèneres i 7 famílies Actualment, el grup és considerat monofilètic La història dels carnivors s’inicia a mitjan Paleocè en separar-se del tronc ancestral dels insectívors i donar lloc a la primera superfamília de l’ordre, els miacoïdeus Aquests es van extingir a començament de l’Oligocè, després de donar lloc, durant l’Eocè fa 5425 milions d’anys, a les dues superfamílies actuals, els canoïdeus i els feloïdeus La primera de…

Família camperola, EMarch, València, 1659 MSPV / FA Si s’hagués de creure els publicistes dels segles XVI i XVII, molts dels quals perpetuaven una tradició ben consagrada per la literatura humanista, l’agricultura dels Països Catalans als segles XVI i XVII hauria assolit un notable grau de desenvolupament Tant els valencians Rafael Martí de Viciana i Gaspar Escolano com els escriptors del Principat Francesc de Gilabert i d’Alentorn, Esteve de Corbera o Pere Gil i Estalella, dreçaren, amb major o menor intensitat, una imatge del seu país molt condicionada per les expectatives possibles en una…

Al segle XVIII va prendre carta de naturalesa el divorci entre la llengua catalana, ben viva entre les classes populars als Països Catalans, i l’alta cultura La renúncia dels homes de lletres fou evident Antoni de Capmany qualificava el català com “un idioma antiguo provincial, muerto hoy para la república de las letras y desconocido del resto de Europa” , malgrat que també havia escrit que considerava els catalans, “reunidos en pueblo, en una comunidad nacional” Josep Finestres i Jaume Caresmar empraven el castellà en les seves publicacions, encara que entre ells es cartejaven en català,…

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…

La geografia Cap de comarca, Alzira 39668 h 2003 Comarca fonamentalment plana, els límits són poc clars cap al N amb l’Horta, on la diferència és marcada pel paisatge agrari domini del taronger a la Ribera Alta i de les hortalisses a l’Horta, bé que hi ha una ampla faixa de transició Cap a l’E el pas a la Ribera Baixa és poc clar també a causa de l’existència d’un terreny intermedi semblant, però els paisatges típics de les dues Riberes són diferents l’arròs enfront del taronger Les divisòries restants són clares els contraforts de la serra de Dosaigües i del Caroig a l’W assenyalen…

Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…