Resultats de la cerca

Si les viles esmentades fins ara conserven en l’actualitat l’església i un parell de cases al seu redós, a la de Sant Genís de la Vall dels Horts només es troba dempeus una part del mur de l’església, de la qual ni la planta no pot ésser reconstruïda Aquesta església apareix documentada el 1046, el 1063 consta que era parròquia i com a tal tenia cementiri documentat el 1080 L’aparició com a vila no es produeix fins al 1207 i el 1215 torna a ésser documentada amb unes cases de Ripoll, car era el monestir de Santa Maria de Ripoll el senyor alodial de l’església i de terres del…

Sant Lleïr era una antiga església i quadra del terme parroquial de Vilanova de Roca, situada al límit entre els termes dels castells de la Roca i de Montornès És documentada des del 1149 amb el nom de Sancto Leiro o Sancto Licerio , nom que el 1191 tenia també el terme o muntanya que l’envoltava Del 1227 en endavant hi ha sovint deixes testamentàries a Sancto Lair, Layr o Leyr , capella que encara tenia culte el 1743, que és l’any en què sembla que es va reconstruir Havia tingut cementiri propi Al final del segle XVIII aquesta capella s’havia convertit ja en una dependència del…

Aquesta església fou la parròquia del poblat, avui desaparegut, de Filella, que es trobava segurament a la partida del terme de Bellcaire dita “el Vilot” Des del 1186, almenys, hi ha referències a l’existència d’aquest temple, del qual era sufragània l’església de Santa Maria de Bellcaire El primer rector de nom conegut és Arnau 1202 Aquesta parròquia consta com a tal el 1391, quan les rendes del rector foren taxades en 20 sous en la dècima d’aquell any La rectoria de Filella fou suprimida i traslladada a Bellcaire a la segona meitat del segle XVI Vers el 1979, en uns treballs d’anivellament…

No es tenen referències d’aquesta església anteriors al 1300, però és raonable pensar que ja existia en època romànica El primer esment del lloc i del castell de Vallverd és del 1073, en què el comte Ramon Berenguer I cedia Udalguer Ramon el lloc anomenat Bufalla nom antic de Vallverd per tal que hi bastís un castell L’església de Vallverd fou una sufragània tradicional de la parròquia de Rocafort de Queralt Actualment la primitiva església es troba en ruïnes i el culte es realitza en una capella moderna MMFG Al cementiri de Vallverd s’han localitzat dues esteles funeràries…

L’actual parròquia del poble de Pesilhan, dedicada a sant Esteve, tal vegada, encara que no és del tot segur, es correspon a l’església de Sant Andriu de la vall de Pesilhan que pertanyia al monestir de Sant Pere de Rodes segons recull una butlla de l’any 974 Aquesta propietat és confirmada a l’esmentat cenobi posteriorment, en un precepte del rei Lotari de l’any 982 i en una butlla del papa Joan XV de l’any 990 La parròquia de Pesilhan amb l’actual titular apareix documentada l’any 1395 Segons es comprova en el cadastre antic, al seu redós es formà el primitiu nucli de població, amb el…

La primera notícia documental que es coneix de l’església de Sant Sadurní d’Ortolanes data de l’any 961 S’esmenta a propòsit de la donació que el dit any feu Sunifred, comte de Cerdanya i Besalú, d’un camp al monestir de Sant Miquel de Cuixà, el qual afrontava amb el cementiri d’aquella església El temple de Sant Sadurní feia les funcions de culte per a la vila d’Hortolanes, però també servia al lloc de Tàpia ipsa Tapia , 956, ambdues localitats situades entre Pià i Ribesaltes, avui totalment desaparegudes El primitiu edifici romànic fou modificat i reconstruït al segle XIV al segle XVII el…

El primer esment, el 987, és en el testament sagramental de Moció, fill de Fruià, que, fet presoner en l’assalt d’Almansor a Barcelona, fou dut a Còrdova Morí a Saragossa, de retorn del captiveri A l’església de Sant Just “ que est in Berce ” deixava un camp i un alou a la marca Consta com a parròquia el 1010, el cementiri s’esmenta el 1046 i el 1052 el sagrer que hi havia Els seus termes confrontaven amb el Llobregat, la serra de Vallvidrera i les parròquies d’Esplugues i Olorda Els comtes Ramon i Mahalta, el 1081, empenyoraren l’alou i la dominicatura que tenien, el preu dels…

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…

Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà 1767 Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago Publicà l’extensa Idea general de la policía o Tratado de policía deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805, que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València La part més important és traduïda del Traité de la police 1719-38, de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats Inclou texts traduïts a…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se…