Resultats de la cerca
Es mostren 1322 resultats
pila de combustible
Química
Pila en la qual hi ha un combustible (hidrogen, hidrocarburs) que reacciona amb un oxidant i converteix l’energia de la reacció en energia elèctrica.
El principi de les piles de combustible fou descobert per Grove i Bossel el 1839, però no fou fins al final de la dècada del 1950 que es començà a desenvolupar tecnològicament Actualment hi ha almenys sis models diferents de piles de combustible que varien en funció del tipus d’electròlit utilitzat i del rang de temperatura de treball de membrana d’intercanvi de protons 30-90ºC, alcalina 50-90ºC, d’àcid fosfòric 150-200ºC, de carbonat fos 650ºC, d’òxid sòlid 800-1000ºC i, finalment, de metanol directa Totes les piles de combustible estan compostes d’un ànode i un càtode, separats…
casc

Casc de guerrer
© Corel
Història
Militar
Peça de l’armadura antiga o medieval que cobria i resguardava el cap.
El casc de cuir precedí el de metall i coexistiren tots dos llargament A l’antic Egipte era utilitzat el casc de bronze de forma cònica o esfèrica, o el de joncs entreteixits, destinat als soldats A Caldea i a Assíria hom en troba també de ferro, moltes vegades de forma punxeguda Els pobles mediterranis crearen un casc més resistent, de dos tipus el beoci , de visera llarga i recta, i el frigi , amb un frontal en comptes de visera El romà fou generalment molt simple, hemisfèric El dels oficials era de tipus frigi, amb cresta i cimera reduïdes, mentre la gàlea o casc de gladiador presentava…
marmessor | marmessora
Dret civil català
Persona (o cadascuna de les persones) nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
El càrrec es consolidà sota la influència del dret canònic, que exigia l’execució de les disposicions pietoses ordenades pels difunts La facultat de designar marmessors correspon al causant, sia en testament, en codicil o en heretament però si el testador no ha nomenat cap marmessor, qualsevol interessat en l’herència pot demanar-ne al jutge el nomenament datiu , amb les mateixes atribucions que el testamentari Els designats poden acceptar o rebutjar lliurement la comanda Han de portar a compliment llur missió dins el termini fixat pel causant i, si no els ha estat assenyalat, dins un any…
Bernat Escrivà
Historiografia catalana
Literatura catalana
Personatge amb el qual hom ha proposat d’identificar el cronista Bernat Desclot, autor del Llibre del rei En Pere.
Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…
,
ieisme
Lingüística i sociolingüística
Defecte consistent en la pronúncia sistemàtica de [j] en comptes de [£]; per exemple: ioc per lloc, ei per ell, iapis per llapis
.
actiu
Economia
Conjunt de béns i crèdits d’una empresa, representat per un sistema ordenat de comptes, en contraposició al passiu o estructura financera.
Els elements de l’actiu es presenten segons el major o menor grau de liquidesa , i l’actiu es divideix, segons aquest criteri, en actiu circulant , que inclou tots els elements de l’actiu que entren en el procés productiu, la finalitat mediata o immediata dels quals és la conversió en diners mercaderies, primeres matèries, etc actiu fix , que inclou els béns adquirits per tal d’ésser utilitzats en el procés productiu, però que normalment resten incorporats en aquest maquinària, etc i actiu fictici o no realitzable, que és aquell no convertible en efectiu, i necessari per a la constitució de l…
rap
Música
Modalitat de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base rítmica ràpida i reiterativa.
Derivada del rock i del soul , sol anar acompanyada de dansa Sorgí al final dels anys setanta als ambients marginals de la ciutat de Nova York, especialment els de la comunitat negra, des d’on s’ha difós Encara que se sol associar amb un estil de música, el rap és una tècnica vocal que consisteix a parlar en comptes de cantar Malgrat que a la dècada del 1940 ja hi ha exemples de fragments de cançons que la utilitzen, és a partir del principi dels vuitanta que adquireix categoria pròpia quan es converteix en la tècnica emprada pels músics que formen part del hip-hop El primer exemple de l’ús…
subscriure’s
Electrònica i informàtica
Demanar d’ésser informat automàticament de qualsevol modificació sobre un conjunt de dades que s’ha publicat.
La subscripció i publicació de dades és un mecanisme força útil de comunicació entre aplicacions Per exemple, un full de càlcul pot mantenir els comptes d’explotació d’una empresa, i publicar-ne els resultats simultàniament un processador de texts pot contenir l’informe de resultats, i alguna presentació gràfica dels resultats obtinguts pel full de càlcul per fer-ho n'hi ha prou a subscriure's a les dades publicades pel full de càlcul D’aquesta manera qualsevol modificació de les dades del full de càlcul serà detectada cada cop que s’obri amb el processador de texts l’informe de resultats, i…
ardit
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana de billó del s XVI al XVIII.
Fou encunyada almenys ja des del 1523 a Perpinyà i a Puigcerdà i, a partir de mitjan segle almenys des de l’any 1553, també a Barcelona, on foren freqüents les encunyacions des del 1612, no solament a nom dels reis de la casa d’Àustria, sinó també de Lluís XIV de França Els ardits barcelonins eren de billó amb un baix contingut en argent L’ardit, que substituí l’antic dobler medieval, equivalgué a dos diners Fins el 1708 foren encunyades a Barcelona quantitats importants d’ardits Les encunyacions continuaren després del decret de Nova Planta, com la del 1755, feta a Segòvia en coure pur i amb…
índex de color
Astronomia
Diferència entre les magnituds aparents d’un astre mesurades en dues longituds d’ona diferents.
Abans de l’establiment del sistema UBV , hom emprava l’anomenat índex de color internacional , igual a la diferència entre les magnituds aparents fotogràfica i fotovisual, m f g - m f v En el sistema UBV , l’índex de color és donat, generalment, per la diferència B-V entre les magnituds aparents mesurades en el blau de longitud d’ona 440 nm i en el verd groguenc o visible, de longitud d’ona 550 nm Hom empra també els índexs de color U-B U és la magnitud aparent mesurada en l’ultraviolat de longitud d’ona 365 nm L’índex de color dóna una idea de la temperatura superficial de l’astre i, atès…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina