Resultats de la cerca
Es mostren 746 resultats
pescador | pescadora
Pesca
Persona que es dedica a la pesca.
El gremi de pescadors fou molt important a València, on els pescadors de l’Albufera, Russafa, Catarroja i el Grau obtingueren importants privilegis corporatius durant els segles XIV i XV 1353, 1373, 1382, 1393, 1404, 1415, 1454 i amb menys intensitat durant les centúries següents 1549, 1599, 1626 les ordinacions tradicionals foren confirmades per les autoritats borbòniques en 1748-61 A Barcelona el gremi de pescadors era, al segle XVIII, el més important dels gremis de la mar Tenia el seu origen en la confraria de barquers, formada el 1380 i dividida el 1426 entre els barquers…
peller | pellera
Història
Menestral del ram de la confecció que venia roba vella als encants i feia vestits sense prendre mides.
Es tractava d’un ofici minoritari, vinculat al dels sastres, com el de calceter o giponer La separació d’aquests oficis del dels sastres tingué lloc a Barcelona al segle XV les primeres ordinacions citades són del 1456 Tensions, conflictes i plets de tota mena entre pellers i sastres foren molt nombrosos durant els segles XVI, XVII i XVIII Al segle XVII, pellers i calceters signaren diverses actes d’unió 1617, 1664 i de concòrdia 1687, 1694, 1700 La delimitació d’atribucions entre pellers i sastres fou confirmada pel consell de cent el 1701 i per l’intendent Sartine el 1730 Tanmateix, es…
bastaix

Representació de bastaixos en un capitell de Santa Maria del Mar (Barcelona)
© Gemma Roset
Oficis manuals
El qui té per ofici transportar coses de pes a coll, generalment amb l’ajut d’una capçana ( bastaix de capçana
), d’una corda ( bastaix de corda
), d’una barra ( bastaix de barra
), etc.
Antigament els bastaixos treballaven regularment a la ribera de la mar, d’on prové la denominació habitual de bastaix de ribera , que esdevingué sinònima de la de macip de ribera, i s’encarregaven de transportar les mercaderies des de les platges o els molls fins a la duana, al pes del rei bastaix del pes del rei , als magatzems particulars, i viceversa Els bastaixos es feien responsables dels productes que transportaven A Barcelona l’ofici existia ja el 1268 Gràcies al servei de transportar, des del 1323, la pedra de Montjuïc per a l’obra de Santa Maria del Mar, el qual prestaren…
Castell de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dona a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…
Santa Maria del Pont (Perpinyà)
Art romànic
Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…
el Centenar de la Ploma
Història
Milícia urbana permanent de la ciutat de València creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 3 de juny de 1365 durant la guerra contra Castella.
Era formada per una companyia de cent ballesters el 1371 es constituí en confraria sota l’advocació de sant Jordi Tenia per missió la custòdia de la senyera de València, tant a les desfilades ciutadanes com en les missions guerreres La majoria dels seus membres eren menestrals S'agrupaven en denes , al comandament d’un cap de dena , tots ells capitanejats pel justícia o cort de València Les despeses anaven a càrrec de la ciutat Vestien una peça de tela, amb sobrevesta blanca amb dues creus vermelles damunt una cota de malla, i duien una ploma d’ornament al casc Aquest cos s’…
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
Sant Salvador de Felanitx
Santuari
Santuari del municipi de Felanitx (Mallorca), dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador, al SE de la ciutat, al cim del puig de Sant Salvador de Felanitx (509 m alt.), un dels cims del sector meridional de les serres de Llevant, que consta ja amb aquest nom el 1348, en què fou autoritzada a la vila de Felanitx pel rei Pere III de Catalunya-Aragó, senyor alodial de la muntanya, la construcció de la capella, probablement per tal de protegir la població de la pesta, que tanta mortaldat havia produït aquell any.
El retaule de pedra, fet per a l’altar major de la primitiva capella, amb tota la història de la passió de la imatge del Crist de Berit, és obra del s XV en la nova església, construïda del 1707 al 1716, el retaule presideix una capella lateral Decaiguda la devoció al Crist de Berit, l’altar major del nou santuari, amb un retaule de l’escultor valencià Pere Codonyer, fou dedicat a la Mare de Déu de Sant Salvador , imatge trobada segons la tradició, la veneració de la qual era ja preponderant des de mitjan s XVI La confraria de la Mare de Déu de Sant Salvador era ja constituïda el 1601 L’…
Miquel Torres i Riera
Viticultura
Enologia
Enòleg i viticultor.
Estudià química a la Universitat de Barcelona i s’especialitzà en enologia i viticultura a la Universitat de Dijon 1959 i a la de Montpeller 1982 L’any 1962 s’incorporà al celler familiar Miquel Torres SA , on assumí la direcció tècnica i introduí la innovadora tècnica de la fermentació en fred, creà nous vins i introduí ceps estrangers a Catalunya Fou també pioner en l’emparrat dels ceps i en la recuperació de varietats autòctones catalanes L’any 1991, a la mort del seu pare, Miquel Torres i Carbó, fou nomenat president de l’empresa i n’és conseller delegat Ha organitzat nombrosos seminaris…
Jordània 2016
Estat
Al febrer, Jordània va fer una nova crida urgent a la comunitat internacional per a sollicitar més de 8000 milions de dòlars per a poder gestionar el gran nombre de refugiats sirians –més de 600000– que es trobaven al seu territori El rei Abdallà II va declarar que el país havia arribat a una situació de saturació i que no podia acollir més refugiats A l’abril, la policia va clausurar la seu dels Germans Musulmans a Amman, en un context de distanciament entre l’organització islamista i la monarquia, sorgit de la divisió interna en la confraria entre els partidaris de continuar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina