Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica…

Es llicencià en filosofia a la universiat de Santiago de Compostella i fou professor de llengua i literatura gallegues en un institut de Vigo En la seva joventut mantingué posicions pròximes al Partido Socialista Galego PSG de XMBeiras, i més tard al PSOE gallec S'inicià com a poeta a la fi dels anys setanta com a integrant del grup Cravo Fondo de la jove poesia gallega, i el 1983 publicà un primer recull, As cidades de nada , al qual seguiren Designium 1984, Pensar na tempestade 1986, Pasa un segredo 1988, Adeus Norte 1991, Luz do mediodía 1995, O cazador de libros 1997, Mínima Moralidade…

L’amistat amb el filòsof jueu Gershom Scholem determinà el seu apropament al sionisme, combinat amb tendències progressistes, influïdes pel marxisme Escriví Der Begriff der Kunstkritik in der deutschen Romantik ‘El concepte de la crítica d’art dins el Romanticisme alemany’, 1920, on desenvolupà el concepte de crítica, que considerà com a immanent a tota veritable obra d’art Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt Ursprung des deutschen Trauerspiels ‘Origen de la tragèdia alemanya’, 1928 El 1933 es veié obligat a…

El seu treball s’inicià al final dels anys seixanta i es produí essencialment amb fotografia, vídeo i, en menor mesura, performance Tota la seva obra és lligada a una reflexió teòrica que desenvolupa en els seus escrits, de manera que les obres tenen un vessant assagístic Li interessa la interacció entre l’art i la societat Les seves primeres sèries de fotomuntatges del final dels seixanta respongueren a una voluntat de reacció davant la situació política, la guerra del Vietnam, i també a una crítica de la representació del discurs feminista Posteriorment aparegué la reflexió…

Entrà a la Companyia de Jesús el 1895 Després d’haver-se doctorat en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma, on fou professor de teologia bíblica 1919 i 1921, ensenyà a la facultat teològica dels jesuïtes, a Tortosa, a Barcelona i a Sant Cugat del Vallès, des del 1912 Fou un dels fundadors de l’Asociación para el Fomento de los Estudios Bíblicos en España i de la Sociedad Mariológica Española, i membre de la Comissió Bíblica Pontifícia, i de l’Obra del Sant Evangeli És autor de Las epístolas de San Pablo 1940, San Pablo, maestro de la vida espiritual 1941, La Asunción de María 1947 i,…

És autor dels llibres de poemes La casa perduda 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc, Inici de les hores 1987, premi Salvador Espriu 1986, Himnes 1990, L’altre encara 1994, Camí de tornada 1996, premi Vicent Andrés Estellés 1995, La tristesa de Sòcrates 1999, fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans,  Els adéus 2000,  Sense mi 2001, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2002, de gran ordre formal, i Hostes 2006, premi Carles Riba 2005, que confirma l’interès de la seva obra Ha estat inclòs en diverses de les antologies poètiques més representatives, com ara Ser del…

Assagista i crítica L’any 1989 publicà Salvador Espriu o “el cercle obsessiu de les coses” , un recull de treballs crítics i d’investigació, i una edició profusament anotada d’ El caminant i el mur Des del 1992 dirigeix la publicació de les Obres completes / Edició crítica de Salvador Espriu Dins d’aquesta sèrie ha tingut cura de les edicions d’ El doctor Rip 1992 i Israel 1994 L’assaig La mort com a intercanvi simbòlic Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu diàleg intertextual 1934-1984 és del 1993 El mateix any aparegué el monumental estudi hermenèutic…

Serveix de base a la crítica històrica

Vida De jove visqué a Logronyo, on fundà i dirigí "La Nueva Rioja" Després feu de traductor a París i fou director de "La Voz" de Madrid, on edità crítica de teatre durant la dècada del 1920 A continuació es traslladà a Barcelona, on fou redactor en cap de "La Vanguardia" S’exilià a París i participà en l’expedició de refugiats que anaren a Mèxic, durant la qual escriví Cartas a un emigrado español 1939 A Mèxic collaborà en revistes i diaris, publicà crítica cinematogràfica a "Cinema Reporter" 1943, teatre, assaig i novella A partir del 1941 feu d’argumentista,…

Entre el final del 1905 i el principi del 1906, el violoncellista català Pau Casals, el pianista suís Alfred Cortot i el violinista francès Jacques Thibaud es constituïren com a trio a París Feren el primer concert junts com a agrupació de cambra a Lilla, el 18 de desembre de 1906 El 1933 es dissolgué i cada membre reprengué la seva carrera en solitari, la qual, de fet, mai no havien abandonat Fou un dels grups de cambra més famosos i admirats del món Aconseguí èxits esclatants i lloances de la crítica i el públic, i enregistrà les grans obres del repertori clàssic i romàntic Les…