Resultats de la cerca

Doctorat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1992 i en teologia per la facultat de teologia de Catalunya 1997, és professor de filosofia de la Universitat Ramon Llull , on és titular de la càtedra Ethos d’ètica aplicada, i també duu a terme una intensa activitat d’escriptor i de conferenciant És director de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell des del 2004 i del Ramon Llull Journal of applied Ethics i, des del maig del 2011, president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya Presideix també el comitè d’ètica assistencial de la…

És dedicat especialment a l’art produït a partir de la segona meitat del segle XX, amb una especial atenció a les aportacions catalanes i a les tendències que han incidit més en l’art català Té els seus precedents més llunyans en un efímer museu del mateix nom creat el 1960 a iniciativa, entre d’altres, d’ Alexandre Cirici i Pellicer Posteriorment, el 1987 fou constituïda la Fundació Museu d’Art Contemporani, la qual, juntament amb la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, integrà el 1988 el consorci gestor del museu En aquesta primera etapa prèvia foren directors de la…

Arran dels incidents del Cu-cut es creà un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions , que aplegava des del carlisme fins a una bona part dels republicans Organitzà com a primer acte públic la festa de l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions 20 de maig de 1906 En formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana Salmerón, Eusebi Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc Només en restaren fora els partits monàrquics centralistes i…

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…

Vida i obra Exercí d’economista i polític Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on s’inicià com a activista polític Llicenciat el 1894, fou redactor de La República , però es desenganyà aviat dels ideals republicans Llavors, mentre, per una banda, entrà en contacte amb el grup de L’Avenç , per l’altra radicalitzà les seves posicions i s’aproximà a l’anarquisme Així, fou un dels fundadors de la revista Ciencia Social 1896 A més, amb Brossa i Iglésias, creà el grup del Teatre Independent, que representà Espectres , d’Ibsen, al Teatre Tívoli a l’abril del 1896 Poc després, amb motiu de l’…

Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i de l’historiador  Jaume Finestres i de Monsalvo  1696 — 1769, monjos de Poblet, d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de l’historiador  Daniel Finestres i de Monsalvo  1702 — 1744 Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori…

Grup davant del camió d’Impremta i Cinema i del cotxe de Ràdio Associació de Catalunya al front d’Aragó, sd ANC-Fons Comissariat de Propaganda Des d’una perspectiva general dels Països Catalans, i deixant de banda la rutinària propaganda desplegada pel bàndol franquista a Mallorca, subordinada a la centralitzada i militaritzada propaganda franquista de tots els territoris controlats, el pes de l’acció propagandística durant la Guerra va centrar-se a Barcelona i a València Barcelona, capital de creixent importància en esdevenir la seu de governs i representacions polítiques diverses, era també…

L’actitud adoptada pels defensors del valencianisme ben entès davant el franquisme fou de total i absoluta collaboració Ja durant el transcurs de la contesa n’havien estat còmplices, tant a l’interior, en activitats de la cinquena columna, com a l’emigració a Burgos, Toledo, Sevilla i Sant Sebastià, en actes d’ofrena regionalista i amb emissions radiofòniques en llengua vernacla, destinades a promoure entre els valencians la deserció i el sabotatge contra la República Per aquest motiu i perquè el comportament ideològic que els definia encaixava perfectament amb la política franquista de…

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…