Resultats de la cerca
Es mostren 593 resultats
La restauració dels centres històrics
Taber Mons Barcinonensis , JRubió, 1927 SPADB La discussió sorgida arran de la proposta de Joan Rubió i Bellver per a la sistematització de la zona situada entorn de la catedral de Barcelona i delimitada per l’avinguda de la Catedral, el carrer del Bisbe, el carrer de Jaume I i la Via Laietana, és representativa de com es volia abordar la restauració dels edificis de valor històric Aquesta proposta va ser defensada pel mateix Rubió en el seu llibre Taber mons Barcinonensis Observaciones escritas después de la exposición pública de las “Visiones” del Táber en el Claustro de la Catedral ,…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
El mercader Robert
Teixit hispanoàrab de seda, segles XI-XII MDU-ECSA / GL Un document conservat en els Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona parla d’un mercader anomenat Robert, que, trobant-se malalt de mort a Barcelona, havia testat davant del canonge Bonuç i li havia manat que distribuís en bé de la seva ànima tot allò que havia portat a Barcelona, que eren catorze palliis de diversos colors El llegat serví perquè Bonuç i la resta de canonges demanessin al comte Ramon Borrell i al bisbe Aeci de restaurar l’edifici de la canonja —iniciada per l’emperador Carles el Calb i restaurada pel seu fill…
L'aranzel del 1891. Arriben tres empreses estrangeres
En el cas de l’estam la diferència entre l’aranzel aplicat fins aleshores 1882 i el nou era notable L’aranzel del 1891 comporta una victòria per als proteccionistes, aquells que reclamaven que les mercaderies importades paguessin uns drets suficients per a compensar la diferència de preu dels gèneres, conseqüència d’una diferent productivitat o d’uns majors costos de producció El volum de compres a l’exterior havia estat molt important fins el 1890 Però els nous aranzels havien de provocar una forta baixa d’aquestes compres per part dels teixidors catalans La conseqüència serà que tres…
acadèmia
Entitats culturals i cíviques
Societat literària, artística o científica, generalment fundada o aprovada i reglamentada i sostinguda per l’autoritat pública, constituïda per a l’avançament de les lletres, de les arts o de les ciències, o d’una ciència o art, mitjançant la recepció i discussió de treballs i comunicacions dels seus membres, l’execució o el sosteniment d’investigacions, l’edició de publicacions científiques, la concessió de premis, etc.
Les acadèmies actuals provenen dels intents de restauració de la cultura clàssica propis del Renaixement, especialment de l’italià Inspirant-se en el nom illustre de l’Acadèmia de Plató i en la idea que hom se’n feia a través dels Diàlegs i arran de les sovintejades reunions d’erudits, lletraferits i mecenes, nasqueren al segle XV les primeres acadèmies modernes, de caràcter filosòfic com l’Academia Platonica, de Florència, o bé arqueològic i filològic, com l’Academia Romana dita també Pomponiana , l’Academia Alfonsina dita després Academina Pontaniana, de Nàpols, i l’Academia Aldina, de…
historiografia marxista
Historiografia catalana
Tot i que l’existència d’un marxisme català es remunta als anys vint i trenta del segle XX, la historiografia catalana de caràcter o inspiració marxista és força més tardana.
Arrencà cap a la darreria de la dècada del 1950 i assolí l’auge a la dècada del 1970 Els principals difusors i conreadors en foren, sobretot, un seguit de professors universitaris –historiadors i economistes, però també filòsofs i filòlegs– compromesos en la lluita contra el franquisme i vinculats al renovat PSUC Fou el cas, entre d’altres, de Josep Fontana, Manuel Sacristán, Miquel Barceló, Jaume Torras, Ramon Garrabou, Joaquim Molas i Francesc Roca Molts d’ells foren, a més, collaboradors o inspiradors de revistes com Nous Horitzons 1960, Recerques 1970 i Estudis d’Història Agrària 1978,…
Martí Luter

Martí Luter en un retrat de Lucas Cranach
Cristianisme
Reformador religiós
Format a Magdeburg, en contacte amb els germans de la vida comuna germà de la vida comuna , i a Eisenach 1498, passà després, gràcies al progressiu millorament econòmic de la seva família, dedicada a la mineria, a la Universitat d’Erfurt, on rebé una formació de tendència nominalistaoccamista i en fou investit magister artium 1505 El mateix any 1505, malgrat l’oposició paterna, ingressà en el convent dels agustins observants Ordenat de prevere 1507, començà el seu magisteri com a lector en arts al monestir, adherit a la universitat Cridat pels agustins de Wittenberg 1508, regí la càtedra d’…
Joan Francesc Mira i Casterà

Joan Francesc Mira i Casterà
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Antropologia
Historiografia catalana
Escriptor i antropòleg.
Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…
, ,
L’elecció de Josep Tarradellas el 1954
JTarradellas arribant a l’aeroport de Ciutat de Mèxic, 1954 Coll part / GS L’elecció de Josep Tarradellas i Joan com a nou president de la Generalitat a l’agost del 1954, en substitució del dimissionari Josep Irla i Bosch, va cloure definitivament l’exili del 1939 La data té un caràcter simbòlic per a l’oposició antifranquista de l’interior, ja que, almenys des dels anys 1946-47, els camins polítics dels partits organitzats a Catalunya i els de les forces exiliades havien començat a divergir de manera clara i irreversible Manca de comunicació, desconeixement de la situació de Catalunya sota…
Els divuit regidors del “no”
L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina