Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Lluís XIV de França

Lluís XIV de França en un retrat realitzat per Jean François de Troy
© Heritage Malta
Història
Rei de França (1643-1715) i comte de Barcelona (1643-52).
Fill de Lluís XIII i d’Anna d’Àustria El seu regnat començà sota la regència de la seva mare i el govern de Mazzarino, període de revoltes interiors — la Fronda 1648-53— i de tractats de pau, destinats a mantenir l’equilibri europeu —Westfàlia 1648, tractat dels Pirineus amb la monarquia hispànica 1659— En compliment d’aquest darrer es casà amb Maria Teresa, filla de Felip IV de Castella, la qual renuncià, en canvi d’un dot que mai no li fou pagat, als seus drets successoris Començà a governar personalment el 1661, i portà a la pràctica fins a les últimes conseqüències les formes de govern…
La por del part i el dolor
Des de temps molt antics la majoria de les dones s’ha enfrontat al part amb un sentiment de por davant la incertesa que comporta el procés de l’embaràs Probablement, aquesta por estava del tot justificada en l’antiguitat, perquè aleshores no hi havia mitjans ni coneixements suficients per a preveure les complicacions que es podien plantejar durant el part, i perquè quan aquestes es produïen sovint no les podien solucionar i a la fi causaven la mort de l’infant o de la mare A més, encara sense arribar a aquestes conseqüències tan greus, sovint el part es podia presentar amb dificultats o bé…
Francesc Xavier Dorca i Parra
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia
Escriptor, filòsof, erudit, historiador de l’Església i eclesiàstic.
Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea…
, ,
capítol catedral
Cristianisme
Corporació formada per canonges com a consell del bisbe a les catedrals; té també al seu càrrec, amb l’auxili dels beneficiats, la celebració solemne de l’ofici diví.
Els capítols catedrals sorgiren al llarg del s XI amb la dissolució de la vida en comú de les canòniques catedralícies canònicai erquè s’accentuà la separació dels béns entre les menses mensa episcopal i capitular La mensa capitular era administrada per pabordes l’organització de les pabordies pabordia per mesos de l’any ajudà a fixar el nombre de membres de cada capítol, tasca duta a terme a Catalunya el 1229 pel legat papal Jean d’Abbeville Dintre el capítol era d’importància primordial l'ardiaca els seus interessos i en general els del capítol eren sovint contraposats als del bisbe, com en…
matines
Música
En el ritu romà, abans de la reforma del concili II del Vaticà (1970), primera de les vuit hores canòniques de l'ofici diví, corresponent a les primitives vigílies nocturnes.
El nom de matines prové del costum medieval present ja en l’ofici dominical de la regla de sant Benet del segle VI de cantar seguides les vigiliae nocturnae i les laudes matutinales o matutini , que se celebraven a trenc d’alba Llarg ofici de salms i de lectures fins a dotze salms, dotze lectures amb els respectius responsoris i tres càntics en l’ofici monàstic festiu, se subdividia -segons els dies i segons el breviari romà o monàstic- en dos o tres nocturns, corresponents a antigues divisions de la pregària nocturna Començaven amb el salm 3 i el cant de l’invitatori salm 94 amb antífona i l…
foc
Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d’un cos.
Orígens de la utilització del foc La importància de la manipulació i producció del foc és comparable a la dels primers instruments Durant tot el Paleolític el seu aprofitament hauria procedit d’incendis provocats per llamps Els primers testimonis de l’associació del foc amb els homínids daten de més d’un milió d’anys, i han estat localitzats a l’Àfrica oriental Les següents restes són molt més tardanes i corresponen a l’home de Pequín 500000 aC Els principals usos del foc en aquesta fase de cacera i recollecció foren la cocció dels aliments, els quals fa més mengívols i digeribles, la…
Arxiu i Biblioteca de Poblet
Historiografia catalana
Dipòsit documental i bibliogràfic emplaçat al monestir de Poblet.
Fundat el 1151 pel comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el monestir rebé ben aviat els favors del casal de Barcelona, i posteriorment, dels comtes reis de Catalunya-Aragó Igualment, rebé nombroses donacions de la noblesa catalana, encapçalada per la casa de Cardona Ja al s XII, Poblet disposava d’una comunitat nombrosa, i es començà a forjar un règim senyorial que feu que més de 30 llocs i viles depenguessin del monestir Aquesta riquesa explica que el cenobi fos dotat d’un escriptorium , on es confeccionaren còdexs i pergamins de l’arxiu del monestir Es conserven inventaris d’aquestes…
ontologia
Filosofia
Ciència que tracta de l’ens.
Pel fet que per ens hom entén el que és i àdhuc tot el que pot ésser, l’ontologia pretén un caràcter de ciència universalíssima, car tracta de tota realitat i possibilitat En aquest sentit el mot ontologia fou emprat, en primer lloc al començament del s XVII, com a sinònim de metafísica, i poc després, a partir de Wolff, significà la metafísica general, en oposició a la metafísica especial psicologia, cosmologia i teodicea La neoscolàstica patí l’influx del racionalisme wolffià i, tot rebutjant que la psicologia i la cosmologia fossin tractats metafísics, acceptà la divisió de l’antiga…
salmòdia
Música
Cristianisme
Cant dels salms
.
Hom no en coneix cap de les melodies originals ni la manera com eren executats abans del culte sinagogal Devien ésser cantats per un solista, llevat de les tornades el saltiri en manté algunes, sobretot l’alleluia, que el poble corejava Eren acompanyats per instruments de corda, predecessors de l’arpa i la cítara En les grans manifestacions de festa o de dol el cant era un component més de l’aldarull del poble Les cantilenes tradicionals de les sinagogues poden haver conservat alguna reminiscència d’antigues melodies sàlmiques, però llur estil, de cantilena d’un text llegit, s’allunya, sens…
goigs
Folklore
Literatura
Composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d’un sant.
Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina