Resultats de la cerca
Es mostren 6269 resultats
fòssil
Lingüística i sociolingüística
Mot que cessa de tenir existència o evolució independent dins la llengua i que hom troba només en sintagmes o en locucions.
Així, despús o despuis viu com a fòssil en el mot compost despús-ahir , i oir , en la locució oir missa
accessori
Dret
Tot bé, objecte (normalment amb caràcter instrumental) o dret que n’acompanya un altre de principal, del qual depèn la seva existència.
bauet
Transports
Bau que, a causa de l’existència d’una escotilla o de qualsevol altra obertura, no pot anar de banda a banda.
vida mitjana
Física
Valor mitjà del temps d’existència (és a dir, de ‘‘vida’’) d’un nucli d’una espècie radioactiva abans de desintegrar-se.
La constant de desintegració λ de l’espècie és λ = dn/n dt , on dn és el nombre de nuclis desintegrats en l’interval dt quan hi havia n nuclis hom pot demostrar que la vida mitjana τ és τ = 1/λ La vida mitjana τ és relacionada amb el període de semidesintegració o semivida T de l’espècie per la relació τ = T/ ln2
verb
Gramàtica
Categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d’un subjecte o sintagma nominal.
verb Paradigma de la conjugació regular És la categoria del fenomen, la que situa el subjecte en el temps, accident o morfema característic del verb a més, el verb també és marcat pels morfemes de persona, nombre, aspecte, mode i veu Aquests morfemes fan del verb una part variable de l’oració i constitueixen la seva conjugació, en flexionar-se el radical element que conté la significació lexical del mot o el tema verbal amb les desinències o terminacions, que donen lloc a les distintes formes de cada paradigma Els modes personals del verb són indicatiu, subjuntiu i imperatiu, més les formes…
dinamisme
Filosofia
Teoria que admet en la realitat material l’existència de forces internes que no són reductibles a la massa i al moviment.
És oposat al mecanicisme i a tota idea de casualitat N'és una forma extrema el dinamisme o energetisme integral
fenomenisme
Filosofia
Doctrina que redueix la realitat als fenòmens en negar l’existència de quelcom transfenomènic o en afirmar la impossibilitat de demostrar-la.
Més que un sistema, el fenomenisme és una tendència o una actitud filosòfiques, vinculades a la comprensió del fenomen, i sovint equival a la negació de la metafísica i de la substancialitat
cogito, ergo sum
Filosofia
Fórmula que usà Descartes per a expressar la primera evidència filosòfica: l’existència del subjecte pensant, palesa àdhuc enmig del dubte metòdic.
En cap dels seus possibles antecedents històrics Plotí, sant Agustí no té l’absoluta prioritat gnoseològica que té en Descartes Des de la seva aparició fins a l’actualitat, aquest principi ha estat sotmès a nombroses interpretacions i objeccions per part de filòsofs d’orientacions molt diverses Malgrat això, ha marcat, d’una forma o altra, tot el pensament modern fins a la reacció de la fenomenologia i de l’estructuralisme
Bhārata
Literatura
Teatre
Escriptor indi en llengua sànscrita, d’existència indeterminada, autor del Nāṭya-śāstra, compilació de regles d’art dramàtic datable del segle III.
benzí
Química
Intermediari químic estructural constituït per un anell benzènic en el qual un enllaç doble ha estat substituït per un de triple
És coneguda la seva existència en solució té importància per tal com explica certes reaccions orgàniques i perquè en pot presidir de noves El nom genèric d’intermediaris d’aquest tipus és arí