Resultats de la cerca

Les fórmules de les colònies són molt diverses, tant pel grau alcohòlic que pot variar entre 80 i 90, com per les essències que acompanyen les dues esmentades de flor de taronger i de romaní, sobretot, però també, entre d’altres, d’espígol, de pell de taronja, d’arangí, de poncem i de farigola En algunes fórmules intervenen també aiguanaf, aigua-ros i àdhuc aigua del Carme Les més antigues aigües de Colònia s’obtenien macerant en alcohol fi algunes de les primeres matèries vegetals, destillant i afegint al destillat les altres essències Perquè desenvolupessin plenament les seves qualitats,…

Es formà a l’Accademia de Venècia Participà en la garibaldina Expedició dels Mil, i s’establí a Florència 1862, on formà part del grup dels macchiaioli , sense adherir-se, però, plenament als seus postulats estètics Des del 1874 residí a París, on conegué Degas, que el féu participar en les expedicions dels impressionistes 1879, 1880, 1881 i 1886 allà la seva presència reforçava la línia més realista, encapçalada pel mateix Degas El seu extraordinari retrat del gran teòric dels macchiaioli en estada a París Diego Martelli 1879 Galleria d’Arte Moderna, Florència és un document de primer rang…

Tercer duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne-Jules de Noailles, i lluità al costat seu a Catalunya Aviat comandà una companyia i assistí a la batalla del Ter 1694 i, poc després, a l’ocupació de Palamós i Girona En retirar-se el seu pare, restà a les ordres del duc de Vendôme i entrà a Barcelona amb les tropes d’aquest 1697 El 1705 tornà a Catalunya, en iniciar-se la guerra de Successió, però hagué de passar al Rosselló, on reorganitzà les seves forces el 1707 penetrà a la Baixa Cerdanya, i hostilitzà les tropes del rei arxiduc Carles III a l’Empordà el 1709 s’apoderà d’Olot i avançà…

Vida i obra Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona 1873, en la qual feu també estudis de física, química i ciències naturals Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1868 i, pel seu interès competent en la codificació de la llengua, de l’Eixam ortogràfic 1870 Feu collaboracions literàries poemes, articles crítics i traduccions i alguna vegada tècniques sobre botànica i meteorologia especialment a Lo Gai Saber , La Renaixença , La Illustració Catalana i Revista Literària , entre altres publicacions Destacat poliglot, es relacionà amb els felibres i fou secretari 1871 i…

Estudià magisteri fins el 1939 i després de la Guerra Civil Espanyola es dedicà un temps a feines del camp en l’explotació familiar El 1946, després de treballar durant uns quants mesos per l’Editorial Valenciana amb el còmic de la seva creació El guerrero del antifaz , es traslladà a Barcelona, on collaborà amb el guionista Frederic Amorós en dues sèries d’èxit El Caballero Fantasma i El Jinete Fantasma Contractat a la primeria dels anys cinquanta per l’Editorial Bruguera, des de l’any 1956 treballà amb el guionista Víctor Mora en les aventures d’ El Capitan Trueno , sèrie que aconseguí un…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, començà la seva activitat política al partit nacionalista Unitat del Poble Valencià UPV, i esdevingué secretari general de les joventuts d’aquesta formació El 1989 entrà a treballar a la comissió jurídica del Parlament Europeu , com a agent temporal, càrrec que abandonà el 1994 Coordinador de diverses campanyes municipals i autonòmiques de la UPV i posteriorment del Bloc Nacionalista Valencià BNV, esdevingué secretari d’organització d’aquesta formació nacionalista Fou candidat a les eleccions europees del 1999 en coalició amb CiU , i…

D’una família d’ètnia gitana, tocà la guitarra des de la infància D’adolescent treballà en diferents sales de ball parisenques El 1928 les cremades produïdes en un incendi a la caravana en què viatjava li inutilitzaren els dits anular i auricular de la mà esquerra Això l’obligà a realitzar un extraordinari reaprenentatge tècnic, que el dugué al virtuosisme El 1934 inicià la seva associació amb el violinista Stéphane Grappelli i formaren el Quintette du Hot Club de France juntament amb els guitarristes Roger Chaput i Joseph Reinhardt i el contrabaix Louis Vola, amb els quals…

Organista a la catedral de Varsòvia, fou reclamat a Lituània pel príncep Andrzej Oginski perquè fes de mestre del seu fill Michal Kleofas El 1780 s’establí a Sant Petersburg, on entrà al servei de Grigorij Pot’omkin, a la casa del qual romangué fins a la mort del príncep el 1791 A continuació treballà amb el príncep Nariškin fins el 1799, any en què fou nomenat inspector de música dels teatres imperials Posteriorment fou director general d’aquests centres Sentint-se malalt, el 1819 dimití el càrrec, i després d’una estada de dos anys a Polònia tornà a Sant Petersburg, on romangué fins a la…

Després d’haver estudiat al conservatori de la seva ciutat natal, a set anys passà a ser deixeble de T Leschetizky a Viena La interpretació, l’any 1901, del Concert per a piano núm 3 de L van Beethoven l’elevà a la categoria de nen prodigi i dugué a terme diverses actuacions arreu d’Europa, com la que tingué lloc el 1905 a Barcelona i que inspirà a Joan Maragall un poema A més de la seva dedicació al concertisme com a solista, mostrà un gran interès per la música de cambra, especialitat en la qual aconseguí també un prestigi extraordinari i que contribuí molt a la difusió de la…