Resultats de la cerca

Façana sud de la ronda Universitat Barcelona Ramon Manent En parlar de l’època del Modernisme hem de distingir, pel que fa a l’arquitectura, dues manifestacions estilístiques que conviuen i es desenvolupen alhora, però que parteixen de plantejaments estètics diferents No tot el que es construeix en aquest període es pot adscriure a l’estil que va irrompre amb força en el paisatge urbà, tot marcant una moda que venia a renovar la fesomia de les ciutats i que va arrelar entre els petits i grans promotors, de manera que no hi ha eixamples nous o transformacions de ciutats velles en què el…

El Modernisme tèxtil Tot i ser indiscutible que un dels principals motors i eixos del Modernisme català va ser l’arquitectura, la que va posar els diners perquè assolís un desplegament sense precedents a Catalunya va ser la burgesia industrial, i en concret la del ram del tèxtil, que durant l’època va gaudir d’una generosa esplendor econòmica Aquesta riquesa provenia, especialment, dels avenços tecnològics, que permetien ampliar la producció i abaratir els costos, i, també, de l’explotació de la classe treballadora mitjançant una política social desastrosa que va provocar avalots constants i…

Situació Una perspectiva aèria de Sant Joan les Fonts, vora el riu Fluvià, amb la capçalera J Todó-TAVISA El poble de Sant Joan les Fonts, on es troba emplaçada l’església, és a 342 m d’altitud, al centr de la comarca, a tramuntana d’Olot, entre el riu Fluvià, que és a la seva esquerra, i la carretera que va a Castellfollit de la Roca, a la Vall de Bianya, al brancal de la Canya que la uneix amb Olot iamb la carretera d’Olot a Girona Mapa 257M781 Situació 31TDG605740 Sant Joan les Fonts és a 4 km d’Olot per la carretera que va a Besalú L’església del monestir és a 5 minuts del poble, a la…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Berguedà amb la senyalització dels castells dels quals tenim notícia anteriors a l’any 1300 MD Santandreu-R Serra Vegeu Castells del Berguedà anteriors a l’any 1300 El Berguedà és la comarca en la qual s’han fet més estudis arqueològics relacionats amb jaciments medievals Tot i que potser podríem establir uns precedents anteriors, de fet l’actual arqueologia medieval catalana va néixer en aquesta comarca D’ençà de l’any 1959, en què es realitzà l’excavació de Casa En Ponç, els treballs arqueològics s’han succeït per un seguit al castell de Viver, al…

Situació L’església parroquial de Sant Andreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan Vista aèria del nucli de població que forma Sagàs, al costat de l’església, que apareix vista des de l’angle nordoriental…

Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un fris d’arcuacions cegues, amb la famosa llinda i el gran finestral amb els marcs esculpits ECSA - JA Adell Capçalera de l’antic monestir, amb el gran absis central i l’absidiola de migdia ECSA - JA Adell L’antic monestir de Sant Andreu de Sureda presideix la població homònima que es formà al seu voltant, a la dreta de la ribera de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 33’ 13,8” N - Long 2° 58’ 21” E Sant Andreu de Sureda es troba vora la carretera de Ceret a Argelers, immediatament a l’oest d’Argelers, a 4,5 km per la carretera D-…

Situació L’església de Santa Maria es troba dins el nucliantic de la ciutat de Manresa, al cim del Puig Cardener, que es dreça damunt el riu del mateixnom, davant l’estació de la RENFE, a la partmeridional de la ciutat, poc abans que les aigües del riu es barregin amb les del Llobregat El temple és ben visible venint de Barcelona per la carretera d’Abrera, com davallant a la ciutat per la carretera de Can Maçana Long 1°49’35” - Lat 41°43’20” FJM-AMB Història La canònica de Santa Maria de Manresa ha estat dissortada respecte a la seva història per les repetides pèrdues del seu arxiu, la qual…

Característiques del grup Els heteròpters són insectes hemimetàbols proveïts d’un aparell bucal picador-xuclador en forma de rostre o bec lliure i situat gairebé sempre davant del cap, i amb el cos de forma variable i acolorit diversament És característica la pudor que desprenen algunes espècies com a estratègies advertidores i de defensa Dins del grup, hi ha, tanmateix, una gran varietat de morfologies Actualment hom coneix unes 40 000 espècies d’heteròpters a tot el món, distribuïdes especialment per les regions càlides del planeta Al voltant d’unes 1200 espècies habiten als Països Catalans…

Situació Vista aèria de les ruïnes d’aquest antic priorat de Ripoll, situat a la riba dreta del Segre, que fou volat al començament del 1939 ECSA - M Catalán Les ruïnes de l’antic monestir de Santa Maria de Gualter són a la riba dreta del riu Segre, uns 3 km al nord de la vila de Ponts Mapa 34-13329 Situació 31TCG507435 Per a anar-hi, cal prendre la carretera de Ponts a Tremp, per Folquer i el coll de Comiols Just passat el pont sobre el Segre hi ha les ruïnes del monestir JAA Història Primeres notícies de l’indret La primera documentació escrita sobre Gualter és de l’any 888, quan el comte…

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…