Resultats de la cerca

Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà 1767 Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago Publicà l’extensa Idea general de la policía o Tratado de policía deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805, que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València La part més important és traduïda del Traité de la police 1719-38, de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats Inclou texts traduïts a…

El 1909 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, es doctorà en dret el 1917, a Madrid, i el mateix any 1917 era admès com a acadèmic a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Exercí de notari a Barcelona i, des del 1920, fou catedràtic de l’Escola de Funcionaris de l’Administració Local A través d’una intensa activitat política catalanista defensà els principis socials i morals del cristianisme emparats en els valors tradicionals Fundà amb Lluís Vila i d’Abadal  l’Agrupació Escolar Tradicionalista El 1909 era membre d'Acció Social Popular  Milità a la Lliga…

Els seus escrits són una conciliació de la religió jueva amb la cultura hellènica, harmonitzades per mitjà de l’art de l’allegoria Rebé influències de l’estoïcisme, del platonisme, de l’aristotelisme i del neopitagorisme, però el seu eclecticisme no pot ésser considerat com a mera compilació Hom en classifica les obres en exposicions catequètiques Quaestiones et Solutiones , comentaris allegòrics al Gènesi Legum allegoriarum, De Cherubim et flammeo gladio De sacrificiis Abelis et Caini, De migratione Abrahami i De somniis , exposicions sobre la legislació mosaica De mundi opificio, De…

Format a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds Anglaterra, fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera 1915 Militant de la Lliga Regionalista, fins el 1924 collaborà amb l’Escola d’Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya Durant la Dictadura de Primo de Rivera succeí Guillem Graell com a secretari del Foment del Treball Nacional Amb el franquisme, presidí l'Ateneu Barcelonès de 1952 a 1961 després de l'etapa falangista i li donà un caire més asèptic respecte al règim Fou ministre sense cartera 1957-65 i president del Consejo de Economía Nacional, des…

La seva finalitat era la d’adaptar el dret català tradicional al nou règim autònom i preparar les matèries que havien d’ésser objecte de la facultat legislativa estatuària derivada de la constitució de la República Espanyola 1931 i de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 1932 Fou inaugurada el 17 de maig de 1936, a Barcelona, sota la presidència d’Amadeu Hurtado i la presidència d’honor de Lluís Companys Organitzà una exposició bibliogràfica de tema jurídic La Guerra Civil impedí la publicació de les conclusions aprovades

És coneguda també com a política antitrust o contra les pràctiques restrictives de la competència Aquesta política és un fet corrent a la majoria de països capitalistes, i s’ocupa, no pas exclusivament del monopoli, sinó també de l’entesa entre empreses, el càrtel , el trust, el tracte discriminat i l’abús de posició dominant, sempre que aquestes situacions es produeixin al país i no a l’estranger Els motius d’aquesta actuació són de dues menes polítics, per tal d’evitar que els consumidors pateixin el poder exercit pels oferents, així com la concòrdia entre el poder econòmic i el polític, i…

Els capellers empraven com a primera matèria la pell en lloc de la llana o la seda que usaven els barreters El nombre de capellers sempre fou reduït i restringit a les ciutats principals —Barcelona, València, Vic—, puix que als altres llocs eren units amb els rams més afins, com els de la pell, el tèxtil i el de la confecció A Barcelona estigueren integrats dins la confraria de julians mercers vells del 1472 al 1801, amb ordinacions rebudes de Joan II i reformades el 1545 A València s’organitzaren en gremi el 1508 i assoliren la dignitat de collegi el 1770 Aquesta indústria es desenvolupà…

La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al dret…

Introduït en la legislació espanyola com una forma autònoma específicament tipificada i penalitzada de l’apologia del delicte, amb l’aprovació del codi penal del 1995 havia estat eliminat el delicte d’apologia del terrorisme com a tal, ja que l’article 18 tractava en general l’exaltació de qualsevol crim i només el considerava delicte com a forma de provocació si per la seva naturalesa i circumstàncies constituïa una incitació directa a cometre un delicte No obstant això, el tipus penal específic d’exaltació del terrorisme fou introduït altre cop a l’Estat espanyol a l’article 578 del codi…

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El albaceazgo…