Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
Sant Genís de Plegamans (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Aspecte lamentable que ofereix actualment aquesta església J M Masagué Les restes de l’antiga església parroquial de Sant Genís de Plegamans són a llevant del nucli poblat de Palau de Plegamans, a l’interior del clos de la hisenda de Can Gordi o la Granja, on d’ençà de 1920 hi ha un reformatori de la protecció de menors Actualment, depèn de la Generalitat i es coneix amb el nom de centre educatiu l’Alzina La finca és totalment tancada amb filats, murs i portes d’alçada considerable Les poques restes que queden de l’església són al sector de tramuntana respecte de les installacions…
Imatge de la Mare de Déu (Sagàs)
Art romànic
Imatge de la Mare de Déu, vista de perfil a l'esquerra i frontalment a la dreta RViladés En una casa particular d’aquest municipi és guardada una imatge romànica de la Mare de Déu No precisem més el lloc, puix que els actuals propietaris, que ja es mostraven prou contraris a deixar-nos-la veure i més encara a fotografiar-la —d’ací que les fotografies que en reproduïm, fetes forçosament amb presses, no puguin gaudir de la qualitat que hauríem desitjat—, al final accediren que la publiquéssim amb la condició, però, que mantinguéssim en l’anonimat la seva ubicació És una talla de fusta…
Santa Cecília de Beders (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Aspecte del sector nord-est de l’església, amb la porta oberta al mur nord ECSA - A Roura Aquesta capella i antiga parròquia és situada a llevant del terme, al veïnat de Beders Mapa 35-10 216 Situació 31TDG016898 Per a anar-hi, cal agafar la carretera local que surt de Bellver en direcció a Alp i a mà dreta el trencall que mena a Bor arribats a Bor, cal prendre una pista que mena a Beders, situat a 1 km de Bor RMAE Història La parròquia de Beders és esmentada amb el topònim Biterris en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document que reflecteix l’estat del bisbat d’Urgell al…
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Els torpediniformes: tremoloses o vaques
Els torpediniformes tenen el cos en forma de disc arrodonit, la cua relativament gruixuda, les aletes dorsals i caudal ben desenvolupades i la pell llisa Estan dotats de dos potents òrgans elèctrics , originats a partir d’una modificació dels teixits musculars, que es disposen respectivament a cada costat del cap i produeixen descàrregues elèctriques prou intenses per atordir una presa o bé foragitar un possible predador A més, la boca és ventral, petita i recta, les dents són més agudes en els mascles, les vàlvules nasals s’uneixen formant un lòbul que arriba a la boca i els ulls són més…
Els xarols de Vignaux i Le Boeuf
El xarol és la pell recoberta per una pellícula impermeable a l’aigua, llisa i brillant La qualitat es comprova en plegar la pell, ja que el vernís no es clivella, ni s’esquerda Per enxarolar pells se seguia un procediment d’envernissament amb oli de llinosa, que donava pellícules de bona resistència Les pells enxarolades s’utilitzaven en la fabricació de calçat, selles de muntar i carruatges Anunci Barcelona en la mano , 1895 El xarol de Le Boeuf serà la marca de gran qualitat d’aquest producte a l’estat La fàbrica era a Badalona Un dels introductors del xarol i del procediment…
Sant Feliu de Vilac

Portal de l’església de Sant Feliu de Vilac
© Fototeca.cat
Església
Església romànica dels segles XII-XIII situada fora del nucli antic de la vila de Vilac (Viella), a l’extrem oest de la població.
L’edifici L’església parroquial de Sant Feliu presideix una plaça que constitueix un magnífic mirador d’aquesta zona de la Vall L’edifici actual respon a diferents etapes constructives, però conserva la nau d’època romànica tardana, probablement del final del segle XII o l’inici del segle XIII Té planta basilical de tres naus, separades per quatre arcs formers per banda, coronats amb arcs de mig punt adovellats Aquests arcs recolzen en uns pilars circulars, tret de les zones terminals, on s’uneixen a unes pilastres encastades al mur a l’oest i a uns pilars octagonals irregulars a l’est Una…
Sant Llorenç d’Oix (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista de l’interior de l’església a l’indret de la capçalera J M Melció L’església de Sant Llorenç és la parroquial d’Oix, antic cap de municipi que l’any 1972 fou unit al de Montagut de Fluvià El temple és dins el nucli del poble, situat en un apèndix del territori, alsud-est de l’antic terme, al costat de llevant de la serra de Talló, a la vall de la riera d’Oix, a la seva riba esquerra i a 413 m d’altitud Mapa 257M781 Situació 31TDG802613 Per anar a Oix cal agafar la carretera que surt de Castellfollit de la Roca i que amb 9,5 km hi porta JVV Història La notícia més antiga sobre l…
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
planxa

Planxa de vapor
© fototeca.cat
Tecnologia
Estri consistent en una peça metàl·lica molt llisa per sota i amb una nansa a la part superior per on s’agafa, que convenientment escalfada serveix per a planxar la roba, allisant-la sobre una post.
L’escalfament fet abans per contacte amb una font de calor fogó, forn, etc o bé tot cremant-hi carbó a l’interior, actualment es fa mitjançant una resistència elèctrica En aquest cas la planxa anomenada planxa elèctrica duu normalment un termòstat i un selector de temperatures manual per a regular la temperatura segons la mena de teixit a planxar Algunes dites planxes de vapor duen, a més, un dipòsit d’aigua, la qual, vaporitzada, humiteja la roba en el moment de planxar-la
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina