Imatge de la Mare de Déu, vista de perfil (a l'esquerra) i frontalment (a la dreta).
R.Viladés
En una casa particular d’aquest municipi és guardada una imatge romànica de la Mare de Déu. No precisem més el lloc, puix que els actuals propietaris, que ja es mostraven prou contraris a deixar-nos-la veure i més encara a fotografiar-la —d’ací que les fotografies que en reproduïm, fetes forçosament amb presses, no puguin gaudir de la qualitat que hauríem desitjat—, al final accediren que la publiquéssim amb la condició, però, que mantinguéssim en l’anonimat la seva ubicació.
És una talla de fusta policromada, l’alçària de la qual és d’uns 40 cm. Es troba en un estat de conservació força precari, puix que la fusta és molt corcada, i encara és ben casual que, bé o malament, s’hagi conservat, puix que fins no fa gaire temps els infants de la casa la utilitzaven per a jugar a nines. Es tracta d’un model molt senzill d’un treball rudimentari i sense gaires pretensions, la composició del qual, tanmateix, obeeix a un dels esquemes ja habituals en els models de l’època.
La Mare seu damunt un setial simple, a manera d’una petita caixa decorada tímidament amb motllures. Porta una túnica força ajustada al cos i de mànigues no gaire amples, les quals, a diferència de la túnica, que és llisa, tenen alguns plecs. Damunt la túnica porta un mantell que li cobreix tota l’esquena, una part del setial i tota la part inferior del cos, de cintura en avall, i deriva en uns plecs esquemàtics que donen al conjunt, molt estàtic i encarcarat, un cert moviment i realisme. Com en la majoria dels models, apareixen al descobert els peus de la Mare, calçats amb unes sabates i recolzats damunt un coixí, que actualment gairebé és imperceptible, a causa del mal estat en què es troba la base de la imatge. El cap és cobert amb una toca curta, la qual amaga tots els cabells i li tapa just el clatell; amb una colla de plecs distribuïts d’una manera peculiar, fa pensar en les klaft que veiem en les escultures i les pintures de l’art egipci. La cara és força grossa i plena; sembla la cara d’una dona del camp, de faccions fines, però amb un cert aire de rusticitat. Els ulls i les galtes són grossos, i el nas i la boca proporcionats, aquesta insinuant un somriure. Cal notar-ne la bellesa del perfil. És un model que traspua una gran senzillesa i humanitat, ple de dolcesa i candor. Té la mà dreta en una postura que ben segur que originàriament devia aguantar alguna cosa: més aviat un ceptre, o un ram, o una branca; amb la mà esquerra sosté pel genoll el Fill.
Aquest és força més malmès que la Mare; té la cara bastant mutilada i li manquen els braços. El cap és rodó, i les faccions són apuntades, però poc treballades. Porta una túnica llarga que li arriba fins als peus i que, sota la cintura, deriva en uns pocs plecs. Per la postura fa pensar que amb la mà dreta devia beneir i amb l’esquerra devia sostenir el llibre de la Saviesa.
La imatge, que encara conserva la pintura original, mostra uns colors suaus i delicats: a la pell, un to realista, amb les galtes rosades; el vestit és de color fosc i més aviat seriós, i el mantell que ha estat decorat amb flors estampades.
Els seus trets ens porten a datar-la de vers la meitat del segle XIII.