Resultats de la cerca
Es mostren 1162 resultats
Sant Miquel de Sucs (Lleida)
Art romànic
El petit poble de Sucs és situat a uns 25 km a l’oest de Lleida, un cop passada la serra del Coscollar, últim relleu abans d’arribar al pla de Lleida Es té notícia del lloc de Subes en la delimitació del terme del castell de Montsó de l’any 1092 feta pel monarca aragonès Pere I Sembla que un cop conquerit aquest sector, tal com succeí amb Gimenells, el terme de Sucs restà sota el domini reial La colonització d’aquest lloc es devia iniciar ben aviat Si més no, això és el que fa suposar el fet que l’església de Sucs figuri en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168 Segons…
Mitridates VI del Pont
Història
Rei del Pont (111-63 a C).
Fill de Mitridates V, dugué una política expansionista Rei del Bòsfor cimmeri, protector del Quersonès, de la Còlquida i de l’Armènia menor, s’alià amb Nicomedes III de Bitínia i conquerí la Paflagònia Sorgiren, però, discòrdies entre Nicomedes III i Mitridates, i mentre Roma es debatia enmig de lluites socials, aquest lluità contra Nicomedes IV, el nou rei, i hagué de pactar amb els romans L’any 89 aC la invasió del Pont obrí el gran període de guerres entre Mitridates i els romans L’any 87 aC Sulla desembarcà a Grècia, sotmeté Atenes i obligà el monarca pòntic a signar la pau…
Joan de Pròixida
Història
Alt funcionari reial.
Fill d’Andrea da Procida i de Beatrice de Chiaramonte Metge de l’emperador Frederic II, fou senyor de l’illa de Procida Serví el rei Manfred I de Sicília com a metge i canceller i, en morir el monarca, continuà fidel a Conrad II i conspirà contra Carles I de Nàpols 1266-68 Mort Conrad II, es refugià a Venècia Carles I li confiscà els estats Anà a Praga i a diverses ciutats alemanyes per tal de convèncer el landgravi Frederic de Turíngia d’ésser rei de Sicília 1270 Fallit l’intent, es presentà a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó vers el 1275 L’infant Pere, gendre de Manfred I…
Mateu Adrià
Historiografia catalana
Escrivà reial.
Ingressà en l’escrivania després del 1327 Ascendint pels seus diversos graus, l’any 1345 fou nomenat secretari, i el 1347 li fou confiat el segell secret L’any 1354 succeí Francesc de Prohom com a notari tinent els segells, ofici que tot seguit rebé el nom de protonotari El 1342 fou designat ambaixador per dissuadir el rei de França de prestar ajut al monarca de Mallorca, i l’any següent tornà a ser enviat a la cort francesa en missió reservada També fou tramès als reis de Navarra 1343 i Castella 1353 Portà el pes burocràtic dels afers derivats de les unions aragonesa i…
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són…
literatura birmana
Literatura
Literatura escrita en llengua birmana.
Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del monarca Aquesta…
tiranicidi
Història
Història del dret
Doctrina que sosté la licitud de l’occisió del tirà.
Admesa ja, i sovint exalçada, per escriptors grecs i romans Ciceró, Plutarc, Polibi, etc, al s XII fou recollida per Joan de Salisbury Amb tot, no fou admesa d’una manera general i ni tan solament era admès el dret a rebellar-se contra la tirania, atès que molts tractadistes partien del principi que qualsevol poder era d’origen diví El mateix Tomàs d’Aquino, sense resoldre explícitament la qüestió, n'afirmà la illegitimitat, però pensava que en tot cas el càstig del tirà era competència exclusiva de les autoritats públiques El concili de Constança 1414-18 condemnà com a herètica la proposició…
regència d’Urgell
Història
Organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el règim constitucional, instituït a la Seu d’Urgell després de la presa d’aquesta ciutat per El Trapense (juliol del 1822).
El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D’altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinença entre els membres de…
Castell de Garcia
Art romànic
El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers El 1156, el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell i Arnau de Sarrià, entre d’altres, van donar al monestir de Poblet l’hort de Bas amb la seva font situat al terme de Carcheia El castell s’esmenta per primera vegada el 1174, quan Alfons el Castva concedir a Guillem de Castellvell, com a gratitud per la seva ajuda en la conquesta i repoblació, els antics castells sarraïns de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà Això fou l’origen de la baronia d’Entença Jaume…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina