Resultats de la cerca
Es mostren 339 resultats
Francesc Madrid i Alier
Literatura catalana
Periodisme
Cinematografia
Teatre
Escriptor, periodista i dramaturg.
Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic Los Miserables i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com El Radical , Revolución o La Raza , on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a La Publicidad , La Lucha , El Día Gráfico , La Noche i L’Esquella de la Torratxa , i La Voz de Madrid, que acabà sotsdirigint També fou corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid A El Bufón 1924-32 escriví articles de música, i a Fantasio Revista de Espectáculos 1925-30 i Pantallas y Escenarios 1927-30 articles…
, ,
Julián Antonio Carrillo(-Trujillo)
Música
Compositor mexicà.
Vida Format al Conservatori Nacional de Ciutat de Mèxic, on estudià violí, composició i acústica, el 1899 anà a Europa, on prosseguí els seus estudis als conservatoris de Leipzig i Gant Ja abans d’anar-se’n de Mèxic havia començat a donar forma als seus postulats teòrics, que durant la seva estada a Europa s’anaren perfilant Basats en la física, les matemàtiques i la teoria musical, refusaven la divisió de l’escala en els tradicionals dotze sons En les seves composicions arribà a utilitzar intervals d’1/16 de semitò Segons la teoria microtonal microtonalitat de Carrillo, l’escala quedava…
Joan Pineda i Sirvent
Cinematografia
Compositor i pianista cinematogràfic.
Vida Començà estudis de música i piano, que no acabà, juntament amb els de medicina, professió que exercí uns quants anys, però poc després ja es dedicà a la música en el vessant cinematogràfic, que l’absorbí cada cop més La seva relació amb el món del cinema tingué quatre vessants El primer fou com a intèrpret de piano acompanyant projeccions de cinema mut, activitat que li permeté musicar la majoria dels cineastes clàssics, participar en nombrosos festivals i cineclubs, i iniciar la collaboració amb la Filmoteca de Catalunya També participà en emissions radiofòniques el 1960 debutà a Ràdio…
,
Miquel Capllonch i Rotger
Música
Pianista i compositor mallorquí.
Vida Inicià els estudis musicals a Palma amb G Massot Posteriorment, continuà la seva formació a Madrid sota la guia de R Chapí, M Galiana, E Compta, T Power, J Tragó i R Hernando L’any 1884 ingressà a la Hochschule für Musik de Berlín, on es convertí en alumne de KH Barth, EFK Rudorff i H Herzogenberg Acabats els estudis, Berlín fou durant trenta anys el centre de la seva activitat artística En aquella època desenvolupà una àmplia tasca didàctica i tingué com a alumnes les princeses de Prússia i de Saxònia i el pianista Arthur Rubinstein També a Berlín, feu amistat amb Clara Wieck, vídua de…
Estudis Cinematogràfics Kinefon
Cinematografia
Estudis de rodatge fundats a Barcelona per Joan Homedes i Mauri a les Tres Torres de Sarrià, i que funcionaren entre el 1940 i el 1953.
Foren habilitats en una antiga fàbrica que Homedes descobrí al juny del 1939, i al cap d’un any ja començà el rodatge de la primera producció, Julieta y Romeo Josep Maria Castellví, seguida de Pilar Guerra Fèlix de Pomés El 1941 la feina s’animà gràcies a un contracte amb la productora CIFESA Del 1942 al 1950 s’hi feren 34 llargs, a més de curts, publicitat i clips musicals Al començament els estudis funcionaren amb un sol plató, i després el pati es convertí en el segon plató El 1943 s’encetà la gran ampliació fins a tres platós, cosa que permetia el rodatge de diversos films alhora També es…
Jordi Torras i Comamala
Cinematografia
Actor i crític.
Vida Llicenciat en farmàcia, desenvolupà la seva passió pel cinema com a intèrpret, doblador, crític, cineclubista i historiador S’inicià a Radio Juventud de Barcelona el 1952 amb el seu amic Esteve Bassols i Montserrat 1923 – 1986 L’any següent ambdós passaren a EAJ15 Radio España, amb el programa "Café de la tarde", que dirigia Joaquín Soler Serrano, i el 1954 entraren a Radio Nacional de España En aquesta emissora dirigiren l’espai radiofònic "Cine Fórum" 1950-70, i el 1956 ambdós crearen els Premis Sant Jordi de Cinematografia, de RNE El 1991 la direcció de RNE a Catalunya li atorgà un…
Amparo Soler Leal
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor valencià Salvador Soler i Marí i de l’actriu madrilenya Milagros Leal Vázquez, a catorze anys deixà el batxillerat per debutar en la companyia teatral dels seus pares El 1952 ho feu en el cinema, en Puebla de las mujeres Antonio del Amo, i des de llavors ha alternat els escenaris i les pantalles gran i petita Feu el meritoriat en el teatre María Guerrero de Madrid sota la direcció de Luis Escobar i Humberto Pérez de la Ossa, i passà a encarnar personatges del repertori del teatre classic espanyol i internacional El 1959 rebé el premi Nacional de Teatre pel seu treball a…
comparatisme
Lingüística i sociolingüística
Mètode de la lingüística històrica orientat a determinar el parentiu genètic entre les llengües.
El comparatisme procedeix observant les concordances entre determinades formes de les llengües de la família , i eventualment reconstrueix o postula la forma de la llengua mare , si aquesta, com és generalment el cas, és ignorada i no se n'han conservat documents El descobriment bàsic del comparatisme és que les correspondències entre les formes de les llengües d’una família són sistemàtiques, en el sentit que un determinat element de la llengua mare per exemple, un fonema o un grup de fonemes es transforma sempre de la mateixa manera a cada llengua de la família, i així s’estableixen, no…
Lurdes Barba i Rodríguez
Teatre
Actriu i directora teatral.
Es forma en interpretació a l’escola Estudis Nous de Teatre d’Els Joglars, a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i a l’Institut del Teatre, on es llicencià en direcció escènica també és llicenciada en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Debutà el 1971 a Madrid amb l’obra La cocina , d’Arnold Wesker, dirigida per Miguel Narros Ha treballat sota la direcció de Lluís Pasqual, Juan Germán Schroeder i Pere Planella, entre d’altres Ha participat en desenes de muntatges, entre els quals destaquen les obres Marat-Sade 1983 El cafè…
Joan Pallejà i Mañanet
Cinematografia
Director i muntador.
Vida Fill d’un pastisser i hereu d’una llarga tradició artística, a quinze anys anà a estudiar a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i s’especialitzà en litografia i dibuix El 1916 debutà en el cinema com a realitzador, director artístic i actor d’almenys dues cintes, Una piedra cae al lago 1916 i El tren de los suicidas 1917, fins que el 1921 escriví, dirigí i protagonitzà Lilian , un western rodat a Lloret de Mar que resultà tot un èxit en fer-se passar per film nord-americà, ja que l’equip utilitzà pseudònims el seu, John Pallears i la productora, Good Silver Film Corporation, de Llorenç…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina